SYNX Accident I ©Eina Idea

einaidea

einaidea és un projecte de la Fundació EINA per portar la formació en art i disseny més enllà de les seves zones de confort. einaidea es planteja com un suplement crític, màquina de reflexió estètica en mode d’exposició permanent i accelerador cognitiu.

En estreta col·laboració amb EINA Centre Universitari de Disseny i Art, adscrit a la UAB, però anant també més enllà de l’acadèmia, einaidea opera a través de cèl·lules d’investigació anomenades cabinets: espais de treball conceptualment singulars i amb objectius tàctics definits segons els agents convidats.

A nivell pràctic, einaidea proposa seminaris de treball, conferències, performances i exposicions de càmera en les que poden involucrar-se estudiants i el públic de Barcelona en general. Utilitzant temporalitats i tipologies variables sota un model col·laboratiu, einaidea vol ser un vehicle de propagacions de tota índole: del pensament curatorial al meme; de la poètica documental al gaming; del disseny d’experiència a la crítica aplicada. En definitiva, einaidea és un intensificador de recerques, obert a totes.

/

Eina és instrument, i einaidea una eina de dues cares, instru/mental, material i concepte, fer poètic i pensar poïetic per oposició a l’aclaparament sobre-dissenyat. Amb un so similar a eina, أين és en àrab la pregunta per la direcció, on-on sigui-a qualsevol part. Cada direcció és de dues direccions, cada sender té dues cares. Eima o εἷμα, en grec antic, és el teixit, la tela—terme al·legòric que ens porta en cercles del tèxtil al text, del col·lectiu a l’individual; l’escola com a teixit d’intensitats. εἷμα/εἶδος, un entrellaçament de fils mentals tan dens que forma una manta. Eina com a què, com, on? En l’organització tradicional de l’espai hi ha quatre punts cardinals, més amunt i avall. La setena direcció és l’altre d’aquests sis, l’oblic ubic; totes les direccions entre les sis completen i excedeixen el conjunt. Aquesta suma impossible a la fi d’una cadena associativa podria ser instrumentalitzada com a model per al pensament especulatiu en acte, una einaidea.

Manuel Cirauqui, Director

Eina Idea echeme


CABINETS
Els cabinets són cèl·lules de treball originades des d’einaidea. Cada un té un caràcter projectual específic i, en conjunt, es consideren elements vius, conceptualment diversos i amb objectius autodefinits, actualitzats en temps real. Cada cabinet es planteja, en la seva transversalitat, a la vegada com a mòdul de pràctica i espai conceptual de recerca, amb un format singular establert segons un interès tàctic i amb un enfocament marcat per la col·laboració amb els seus agents convidats.


PROPAGACIONS
Propagacions són tots els modes en què einaidea es manifesta, gesticula, (r)emet, (es) documenta i multiplica i gargoteja i dissemina, publicita, es repeteix, tradueix les seves accions, converteix el seu present en passat i el seu passat en present, revisita els seus programes i inclús els programes d’altres—vosaltres, ellxs; privats, públics—i inclús aquells truncats per una epidèmia global o cancel·lats per desastres infra-locals invisibles a la informació de masses. Propagacions que o es propaguen. Són una altra manera d’actuar o percebre, o de ser en lloc de, com els balls al terrat, els jocs en línia o l’arqueologia. En un post pre-epidèmic, datat no més tard del 18 de setembre de 2019, einaidea publicitava la seva intenció de ser “vehicle de propagacions de tota índole”. De fet, en la seva vocació no especificada de propagar-se, einaidea expressa el seu interès genuí en tots els possibles formats, medis, idiomes i materials comunicatius: targeta postal, litografia, meme, caixa de cereals, rumor, virus, tatuatge, samizdat, sms.