einaidea poesia

Caminar i recol·lectar són els eixos de la recerca artística de Renata Gelosi (Buenos Aires, 1985), interessada en com s'organitza la societat a través del llenguatge, els cossos i la interacció amb l'espai públic. La seva pràctica es desenvolupa a través de diferents mitjans, com ara la literatura o el gravat, les banderes, els llibres d'artista, les accions i les derives amb què planteja inquietuds i reflexions sobre els usos del llenguatge, els misteris de la natura, la contemplació silenciosa de l'entorn i el pas del temps. A més de gestionar projectes culturals i de mediació, des de 2016 porta Ninja Papel Editora, editorial on publica material propi i d'altres artistes amb especial focus en l'experimentació matèrica i els processos artesanals. És membre de la col·lectiva L’Automàtica, impremta tipogràfica, i cofundadora d’After Eight, cicle de lectures nòmade i de FPO (front poètic ocupacional), grup dissident d’acció i estudi al voltant de poesia, soroll i territori. També forma part de Pajaritas, grup d'ambient experimental, i Suor Compartido, duet de noise i poesia.


Fabricio Garcia Morales neix el 20 d'octubre de 1998, però comença a existir el primer solstici del segle vint-i-u per afiliació a l'església catòlica, la qual el va batejar com a últim fill de La Paz (el segle XX també és XXI). Pell morena després d'un temps al sol, després de llargs períodes a l'ombra, morena tirant a multicolor. Estatura mitjana. De trets facials que alternen entre bèstia i àngel. Inscrit amb vint-i-un noms al Servei General d'Identificació Personal. Acusat per generar instigació al govern amb multituds de només una persona irreconeixible. 68 quilograms. Perd la seva innocència als set anys armant la seva primera bomba Molotov, tenint com a conseqüència l'arrest de vint nens a Chasquipampa, Bolívia, però sense rastre d'aquest últim. Escriu el seu primer poema al foc set anys abans de complir la majoria d'edat dels vint-i-un segons la llei del 21 de setembre de 1851. Afinats confirmen que emet una olor de gasolina, pneumàtics cremats i també del moment que precedeix la pluja.

Mel Mustefaga (Brasília, 1986) és poeta i viu a Barcelona des de fa tretze anys. Ha treballat en gestió d'arts escèniques i participa en recitals a la ciutat des de fa uns anys. L'interessa la traducció i el pont entre la poesia contemporània brasilera i ibèrica. El 2022, treu una plaquette i publica en revistes online com Thalamus Magazine (Espanya, 2024) i Ruído Manifesto (Brasil, 2025). Aquest any publicarà el poemari El Quinto Sueño, en edició bilingüe portuguès-espanyol.

Marta Nieto Postigo (Barcelona, ​​1987) Editora, sonidista, poeta i viticultora amateur amb interessos que es fractalitzen al voltant de les narratives per a un món vivible, especialment inspirades per l'ecofeminisme i la sobirania espiritual. La seva pràctica inclou tecnologies com la poesia, el paisatge sonor, el tarot, l'astrologia queer i la performance. Dirigeix ​​i radia el programa Onda Ramera a la ràdio comunitària dublab.cat. És aprenent d'agricultura biodinàmica i té cura de 1,25 hectàrees de vinya. Ha col·laborat en zines com Bravas, Your Mouth Is A Guillotine, Els Arxius de Beauvoir, Nenazas i Bulbasaur, entre d'altres, i les seves poesies han estat recollides a Escarnio Kaboom (Mancebia Postigo, 2017) i a Veus Noves (Torremozas, 2021). El seu proper poemari, Lugares ambles, es publicarà aquest 2025 de la mà de Llamp Edicions.

Isabel Rabassa (Barquisimeto, Veneçuela, 1992) va estudiar Belles Arts al Fashion Institute of Technology NYC, a SVA (The School of Visual Arts) i The Art Student League. El 2021 guanya el Primer Premi al Premi Internacional d'Art Ciutat de Barcelona pel Reial Cercle Artístic. La seva obra ha estat exposada al Museu Municipal Barquisimeto Lara (2013), a Yonkers Art Weekend a la ciutat de Nova York (2015), Kulturprojekte - Art Week Berlin (2019), WAC LAB Poblenou Urban District (2020), AQD Projects (2020), Art Emergent Sabadell (2021), Kultur HOF Linz Austria (2022), L’Estruch Fàbrica de Creació (2024).

Vivi Alfonsín és escriptora i activista pels drets de les persones migrants. El seu treball literari proposa una crítica feminista al racisme i les estructures de la colonialitat. És docent i col·laboradora habitual de mitjans de premsa, i integrant de l'equip artístic Naixem Cridant, on desenvolupa pràctica artística transdisciplinar amb dones preses a centres penitenciaris de Catalunya. Ha publicat la novel·la Mundo Zurdo i altres textos de narrativa breu. Va formar part de l'antologia sobre violència sexual Mis palabras no callan, amb Inguz Editorial, Buenos Aires; del Dossier Racismo en Cuba publicat per Hypermedia; del Monogràfic Antirracismo de Pikara Magazine i del volum sobre la indústria del control de fronteres editat pel col·lectiu tictac. A finals del 2024 culminarà la residència Km.0 al Centre Cívic Pere IV per al seu text High Cost Country, una peça que hibrida teatre i narrativa al voltant de la desindustrialització i la violència policial a Europa. A mitjans del 2025, publicarà el seu segon llibre en solitari, Ningún otro infierno te espera, dins de la col·lecció Salto de Página de l'editorial Malpaso.

Samer Abu Hawwash és un escriptor, traductor i periodista palestí, nascut al Líban. Es va graduar en Periodisme el 1996 a la Universitat Libanesa de Beirut, ciutat on, des del 1994, es dedica al periodisme cultural. Des del 1991, ha publicat poesia i articles en mitjans i revistes libanesos. Al seu primer poemari La vida s’imprimeix a Nova York (1997) l’han seguit nou reculls més de poesia, entre els quals s’hi inclouen Dario Jazz Berlin (2004) o Dos arbres al terrat (2005). És autor de cinc obres de narrativa, entre les quals figuren Sant Valentí (2005) o Felicitat, o Una sèrie d’explosions han estremit la ciutat (2007). Va participar a l’antologia Beirut 39 l’any 2009, quan la ciutat va ser designada capital del llibre per la UNESCO. Com a traductor, s’ha especialitzat en poesia estatunidenca: ha traduït Langston Hughes, Louise Glück, Robert Bly o Charles Bukowski, entre molts d’altres. A través de Dar Kalima, va publicar, el 2008, una antologia de quinze volums de poesia estatunidenca, que inclou Anne Sexton, Sylvia Plath, Charles Simic o Billy Collins. Com a traductor de narrativa, ha dut a l’àrab obres com A la carretera de Jack Kerouac, Arbre de fum de Denis Johnson, La vida de Pi de Yann Martel, El buda dels suburbis, de Hanif Kureishi o l’obra completa de William Faulkner. 

David Caño ha publicat vuit llibres de poesia i ha guanyat diversos premis, incloent els Jocs Florals de Barcelona 2019 pel seu poemari Un cos preciós per destruir. De presència constant als escenaris, ja sigui en solitari o amb el grup musical Ovidi4, ha experimentat la seva vessant més orgànica o corporal amb performances, i la més experimental juntament amb Gerard Altaió i el seu Nois Tutú. Da::Ma és el seu darrer projecte, una combinació d’electrònica, noise i poesia —un espectacle visual i sonor que combina la seva veu amb la sessió en directe de DJ Mauri.

Neus Ballbé Miró s'especialitza en producció electrònica i dramaturgia sonora. Combina els estudis musicals amb els d'interpretació a càrrec de Txiki Berraondo, Manuel Lillos i Rosa Florido entre altres. Cursa el grau de Direcció cinematogràfica al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Alguns dels seus últims treballs com a actriu; "Tirant lo Blanc” de Joan Arqué, “Bonobo” de Josep Julièn, "Nosaltres" d'Helena Tornero i Ricard Soler, "Nico" de Sandra Arpa on combina la interpretació amb la música o algun dels seus viatges amb Pallassos Sense Fronteres. Ha dissenyat espais sonors per Diana Pla "Miss Cosas", Nicolàs Palma amb "Caché Sous la Peau" fent una instal·lació 360º immersiva o "Qui estigui lliure” de Xavi Buxeda entre d’altres.

Mireia Calafell és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (Premi Amadeu Oller 2006 i Premi Anna Dodas 2007 al millor llibre publicat per un autor inèdit), Costures (Premi Josep Maria López Picó 2009). Amb Tantes mudes (Premi Benvingut Oliver 2013), va rebre la Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any 2014. Nosaltres, qui (2020) va ser guardonat amb el Premi Mallorca de Poesia (2019) i reconegut per l’AELC amb el premi Josep Maria Llopart al millor poemari publicat l’any 2020. Recentment, ha rebut el Premi Carles Riba pel poemari Si una emergència (2024). És membre fundadora de la productora cultural La Sullivan. Ha estat codirectora del Festival Poesia i més (2015-2016), i de Barcelona Poesia (2018-2021).

Blanca Llum Vidal és escriptora i filòloga. Ha traduït amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras, i de la mateixa autora, ha traduït Écrire en solitari. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià, els contes de Víctor Català, les Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona i, entre d’altres, el llibre que va acompanyar l’exposició Francesc Tosquelles o el catàleg Agnès Varda que es va presentar al CCCB. Ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile i a Buenos Aires. Actualment és membre del jurat del Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana i el 2023 va ser jurat del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés. Ha publicat diversos poemaris, i ha escrit articles al Quadern d’El País, al diari de política i cultura El Temps i ara regularment al digital Catorze.

Karima Ziali neix a Beni Sidel (Marroc) el 1986. Als tres anys es trasllada amb la seva família a Catalunya. Conviu amb el rifeny, el català i el castellà des de ben petita. Un cop llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, es trasllada a València a on obté el Màster en Formació del Professorat. Es va dedicà a la docència mentre finalitzava el Màster en Investigació Antropològica. Actualment viu a Granada a on treballa com a investigadora en l’Institut d’Estudis Migratoris i a on desenvolupa la seva
tesi doctoral. Escriu en diversos mitjans de comunicació (Ctxt, Jot Down). Una oración sin Dios (Esdrújula, 2023) es la seva primera novel·la de ficció.

Sayed Raían és un DJ, productor i col·leccionista de música de Haifa, Palestina, amb una profunda passió pel jazz, els rare grooves i els sons experimentals. Sayed és un autèntic cercador de tresors musicals que fusiona de manera impecable, discos rars i foscos amb influències modernes. Els seus viatges sonors trenquen barreres i porten els oients a territoris musicals inexplorats.

*: «Hi ha tanta poesia i, tanmateix, res més estrany que un poema! D'aquí la profusió d'esbossos, estudis, fragments, tendències, ruïnes i materials poètics», apuntava Friedrich Schlegel en els seus quaderns d'universitat, ara fa més de dos-cents anys. En l'intent d'arribar al poema que voldríem escriure, el cos es sacseja, busca una nova posició des d'on fabular, s'enfronta als seus propis límits imaginatius. Molt sovint, els poemes no són res més que els rastres d'aquest accident amb el llenguatge; estelles i fragments, com diu Schlegel, que reclamen la condició d'obra autònoma. El color, l'accent i la tensió de cada imaginació genera un tipus diferent de material poètic. En aquesta lectura presentem set veus que treballen des de contextos i posicions singulars, de l'art sonor al teatre, de  la novel·la a l'acció. Set maneres d'imaginar el poema que vindrà.
Gabriel Ventura

Participants:

Mohamad Bitari (Damasc, 1990) és poeta, dramaturg, editor i periodista. Com a traductor i poeta, ha traduït obres de Federico García Lorca, Rafael Alberti, Miguel Hernández, del poeta xilè Thomas Cohen (en un llibre editat per Asmaa Azayza) i de Miquel Martí i Pol. Actualment, treballa en una antologia d'aquest darrer i en una altra de Maria Mercè Marçal. Com a editor independent, ha coordinat l'antologia poètica Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria, publicada per Godall Edicions, Pol·len Edicions i So de Pau; també ha participat en l'edició del llibre Palestina. Arte y resistencia en Nayi Al-Ali, publicat per Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. Recentment, ha fundat Èter Edicions, on ha publicat les traduccions al català de La tragèdia d’en Saied Mattar, de Majd Kayyal; Si fossin nens suecs, d’Elisabeth Hultcrantz; i Panorama de mort i desolació, de Rasha Omran. També ha traduït a l'àrab una antologia teatral del dramaturg Josep Maria Miró. Com a dramaturg, ha treballat en els projectes Habibti Rja’l Al-Tajet, de Greg Kalleres (2012) i El dictador, d'Issam Mahfouz (2013), ambdós projectes presentats al Babel Theatre de Beirut i dirigits per Lina Abyad. Ha participat com a cocreador en els espectacles Sous la plage (2016) juntament amb Marc Villanueva i presentat a la Sala Beckett, el Festival Grec i el Frankfurter Lab 2016-2017; i en l'escriptura de Síndrome de Gel, amb Clàudia Cedó, dirigit per Xicu Masó i presentat al Teatre Lliure de Gràcia (2022).

Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992) és actriu, dramaturga i directora d'escena. També vídeoartista i poeta. Ha publicat Bijuteria (56è premi de poesia catalana Amadeu Oller, ed. Galerada, 2020) i I SI UNA NACIÓ DESFILANT PER UNA CATIFA VERMELLA –rèquiem català– (Ed. Poncianes, 2023). En teatre ha escrit, dirigit i protagonitzat JUANA DOLORES, massa diva per a un moviment assembleari (2019) i HIT ME IF I'M PRETTY o la princesa moderna. En audiovisual ha realitzat LIMPIEZA (2020) i MISS UNIVERSO (2021).

Eduard Escoffet (Barcelona, 1979) ha presentat les seves propostes en centres i festivals com el Centre Pompidou, el Palais de Tokyo i la Fondation Cartier de París, el berlin poesiefestival, Bowery Poetry Club (Nova York), Centro Cultural São Paulo, Sónar Barcelona, Museo Reina Sofía (Madrid), Roma Poesia, Poetry Africa (Durban, Sud-àfrica) i Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), entre molts altres. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (2021), premi Carles Hac Mor. Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi. Entre d’altres projectes recents, és autor amb Gianluca Abbate del film Cos endins (Itàlia, 2019).  El 2005 va comissariar, amb Eugeni Bonet, el cicle de cinema Pròximament en aquesta pantalla sobre cinema lletrista al MACBA (2005). També ha comissariat, entre d’altres, les exposicions La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 a la Fundació Joan Brossa de Barcelona (2019) i Tom Johnson. Música ilustrada al Centro José Guerrero de Granada (2023-2024).

Maria Isern Ordeig és autora de dos llibres de poesia, Sostre de carn (Premi Francesc Garriga 2017, La Breu, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc) i Rusc (La Breu, 2023). L'un comença una expansió que l'altre empeny, jugant amb el taulell del primer i estavellant-lo en una ciutat nova, més o menys una colònia d'abelles. També és co-autora del vídeo-assaig Del peix, l'espina, estrenat al Bòlit (Girona) el 2023, que sorgeix de relligar la gana i el desig des de la perspectiva del cos anorèctic. A cavall de les universitats de Barcelona i Paris 8 –Vincennes-Saint Denis, ha escrit una tesi en Literatura comparada i Estudis de gènere i sexualitat que investiga la interacció entre els orificis i la visió en la percepció i la construcció del cos en literatura, cinema i novel·la gràfica contemporània. Alguns dels seus textos han estat traduïts al grec, al portuguès, a l'anglès i al castellà. 

Alicia Kopf nom artístic d'Imma Ávalos, és artista visual i escriptora. En la seva faceta d'artista va rebre el Premi GAC / DKV el 2013 com a millor exposició d'artista jove en galeria de l'any, per la seva primera exposició individual a la galeria Joan Prats de Barcelona. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011. La seva primera novel·la Germà de gel (Ed. Alpha Decay, 2016) ha rebut els premis Documenta 2015 i Llibreter 2016, així com el Premi Ojo Crítico de Radio Nacional de España i el Cálamo Otra Mirada el 2017 i el Premi Oksar del Gremi de Llibreries de Roma. Germà de gel ha estat traduïda a deu idiomes fins ara.

Ginebra Raventós és poeta i artista sonora que indaga en les possibilitats sonores i performatives de la poesia a través d'accions, recitals, composicions, publicacions i instal·lacions. En les seves peces desplega el seu univers poètic, on veu, acció, so, imatge, espai i text s'entremesclen en un tot indispensable. El 2021 va publicar el vinil Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l'acte verge. Ha presentat peces a festivals, museus i fundacions de Catalunya, Berlín, París, Reykjavík, Londres, Lisboa, Budapest o Chicago.

Gabriel Ventura (Granollers, 1988) és poeta. Els seus últims llibres són W (2017), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) i  La nit portuguesa (2021), crònica de rodatge de Liberté, pel·lícula d’Albert Serra. Els seus poemes s’han traduït a l’anglès, el castellà, el francès, el grec i el neerlandés. El seu treball sol partir de la poesia i des d'aquesta disciplina s'expandeix en moltes direccions: l'acció, l'ensenyament, la investigació, la traducció o el vídeo. Recentment ha filmat Els miracles del Mestre Cabestany (ARBAR, 2023), curtmetratge dirigit amb Rosa Tharrats. També es dedica a l’acció, amb obres com (-N-O-E-M-A-), L’ajudant o Passió i cartografia per a un incendi dels ulls, poema-deriva publicat pel MACBA el 2022. El seu darrer llibre de poemes, Apunts per a un incendi dels ulls, ha donat títol a una exposició col·lectiva al MACBA dedicada a l'escena local. Prèviament, el llibre es va presentar durant una performance de 24 hores a l'aparador de la llibreria Documenta. Les seves obres s'han presentat en institucions i festivals com MACBA, MNAC, Bòlit, Festival de Poesia de Barcelona, Poesia i +, Festival Veu o la Biennal de Venècia. Actualment treballa en un projecte per a Manifesta 15, juntament amb Rosa Tharrats, amb qui sol col·laborar habitualment. Ha rebut, entre d'altres, la beca Montserrat Roig, i des de 2019 és professor associat a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona.