Guillem Turro Casanovas, dissenyador gràfic i de calçat

La teva trajectòria després d’estudiar disseny gràfic a EINA t’ha portat al món de la moda. Com va ser aquesta transició?

Des que vaig acabar el batxillerat la moda era una idea que em rondava pel cap però sempre més la part dels complements i no pas les prendes. Quan vaig tantejar l’oferta educativa d'aquest camp a Barcelona vaig veure que era tota molt orientada a costura i teixits, cosa que em va fer enrere. A EINA hi havia estudiat la meva germana Marina i sabia que el disseny gràfic, tot el que era crear imatges, m'interessava moltíssim, així que vaig considerar que era la millor opció per començar la meva formació.

Durant els quatre anys a EINA vaig investigar què podria fer a l'acabar per continuar formant-me i vaig descobrir el grau en Disseny de Calçat de London College of Fashion (Cordwainers). Em va fascinar i no vaig dubtar en aplicar (mentre feia quart i preparava el projecte final). Vaig acabar Disseny Gràfic a EINA el juliol de 2011 i aquell mateix setembre vaig començar a Londres.

Com has viscut treballar amb marques de tant prestigi internacional?

És un gran exercici d'aprenentatge continu treballar sota una identitat reconeguda internacionalment com dius. Tot i que la moda òbviament té tendències que van i venen, quan una marca com Tommy Hilfiger o Carolina Herrera fa un producte ha de ser clar pel consumidor que té els seus codis estètics. Per això com a dissenyador has de jugar entre, per una banda, el que tú tens en ment que "està de moda" o t'agradaria fer, i per l’altra, el què encaixa dins aquella marca i serà viable comercialment.

No s'hi val anar per lliure i després clavar-hi al damunt una bandereta o una sivella amb el logotip... A més, evidentment, es treballa en equips grans amb molta gent a opinar, cosa que de vegades ajuda molt al juntar esforços per trobar la millor versió possible d'aquella sabata, i de vegades es converteix en un continu malentès que acaba en la cancel·lació d'un model en el que tu confiaves plenament.

Què recordes més del teu pas per EINA? Quines de les coses són les que més t’han ajudat en l’àmbit professional i/o en el personal?

Tinc molts bons records tan acadèmics com personals i mai deixo de pensar en com m'ha ajudat haver començat per aquí. Les bases teòriques d'Història de l'Art i del Disseny que em van ensenyar m'han proporcionat una infinitat de records i referències que segueixo utilitzant constantment com a font d'inspiració. Si no fos pel meu pas per EINA no hauria après el què sé de William Morris, Herb Lubalin, Memphis Milano, Nan Goldin... tot un univers visual que em fascina i motiva cada dia.

A més a més, a nivell pràctic, el domini del software de disseny Adobe (que també s'utilitza en moda), tot i que en aquell moment fos un aprenentatge “avorrit”, ara m'ajuda immensament. Per cert, era motiu d'enveja de molts dels meus companys de carrera a Londres.

En què estàs treballant, ara?

Després de més de 4 anys en entorns tant corporatius, vaig decidir fer el pas de posar-me per lliure i provar què és treballar en el disseny de calçat com a freelance. Això m'ha donat l'oportunitat de treballar en projectes que fins ara mai m'havien arribat: aventures més petites amb joves dissenyadors emprenedors i fins i tot parells especials i únics per a produccions audiovisuals.

Participar en un videoclip per un artista queer i un altre per una drag queen (del concurs RuPaul's Drag Race) han sigut dos projectes divertídissims en els que he pogut lliberar tota creativitat amb l'estil que jo vulgués, cosa que mai hauria pogut fer per marques comercials.

Quins són els teus plans de futur?

Evidentment aquest plantejament com a autònom que tinc ara, tot i ser més lliure, presenta moments dificultosos i èpoques de sequera, com en tots els àmbits de disseny. Els canvis que portarà l'actual crisi del Covid-19 a la indústria de la moda no els tenim clars, però segur que n'hi haurà i molts.

Quan jo faig projectes propis intento, en la mesura del possible, fer un producte més o menys ètic, reutilitzant tants materials com puc, cosa que crec que també aporta certa ànima a la sabata (utilitzar elements del passat). M'encantaria poder seguir-ho fent o trobar una posició fixe com a membre d'un equip a una empresa on es comparteixin aquests valors de fer moda de noves maneres.