Mercè era Doctora en Història de l' Art per la Universitat de Barcelona, Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1991, professora d'art, arquitectura i disseny, col·laboradora i crítica d'art de moltes revistes especialitzades, i tot un referent en el Noucentisme. A Eina va impartir conferències, seminaris i les assignatures d'Art contemporani i de Sociologia de l'Art.
“Des d’Eina volem recordar especialment aquells anys 70 i 80 quan Mercè Vidal escrivia a la mítica revista Serra d' Or, i formava tàndem amb Alicia Suarez. Més que la crítica d'art, el que feien era informar de les noves corrents artístiques que naixien aquells anys tant plens de neguits polítics”, senyala Xavier Olivé, membre del Patronat d’Eina.
“Alexandre Cirici, fundador i professor d'Eina, cada vegada més ocupat amb l'activitat política, va arribar a ser senador, els hi va cedir classes a la Universitat i també en tribunes periodístics. És a les hores quan es fa més estreta la seva relació amb Eina, impartint conferències i seminaris i participant a moltes de les manifestacions artístiques que es celebraven a l'escola”, comenta.
Dedicatòria de Mercè Vidal en el 10è aniversari d'Eina.
"París després del 68 ja no buscava les platges (la sorra) sota les llambordes, cedia protagonisme a New York com a capital artística, a on naixien al mateix temps que a casa nostre: el Conceptual, el Land Art i el Body Art i també el Pop. I Milà que es convertia en el centre del disseny i del pensament amb els estudis de la Semiòtica i la Semàntica, elevant a categoria el Còmic i el Kitsch".
Eina és converteix en centre neuràlgic de tots aquests moviments. Gràcies Mercè!
Cartells de tallers i seminaris on va participar la Mercè Vidal.
Estudis d'Art, finals dels anys 70. Art a Eina, principis dels anys 80.
Imatge de portada: Mercè Vidal, en una imatge de 2015 d’Albert Salamé publicada al Punt Avui.