Andrea Navarro CoDIC awards finalist

Andrea Navarro, finalista als premis CoDIC de Projectes de Final de Carrera

Post publicat el

Andrea Navarro ha estat finalista en els premis del Col·legi de Dissenyadors d’interiors i decoradors de Catalunya (CoDIC) pel seu treball de final de carrera ‘EL COL·LECTIU. Proposició d’un nou espai a Barra de Ferro’. 

Com valores el reconeixement que has rebut als Premis CoDIC amb el teu TFG? 

Sincerament, no m'esperava absolutament res. Quan ho vaig veure la veritat és que estava molt contenta i il·lusionada. Al darrere del projecte hi han moltes hores de feina. Sempre penses en aquelles coses que podries haver millorat o que t'han quedat per fer. Tot i així i amb aquests dubtes doncs ser finalista és motiu per estar súper contenta. 

Per què vas triar Barra de Ferro per plantejar el teu projecte? 

La meva història amb Barra de Ferro comença una mica abans. A tercer vaig estar treballant allà, a la sala d'exposicions. Quan va arribar el moment de fer el TFG sí que tenia aquesta idea de què fer amb l'espai. Era una mica diferent però era el mateix plantejament. No acabava de trobar el lloc ideal on fer-ho. En una de les converses amb una de les tutores del TFG, la Judit Colomer, que era la coordinadora de calendari quan jo estava allà, em va dir "i tu que has estat a Barra de Ferro, que t'ho coneixes i ho tens per la mà, per què no planteges això que tens allà? Durant el dia li vaig estar donant voltes i allò que arriba la nit i encara li dones voltes al que es podria fer i no es podria fer. Llavors és quan vaig pensar "paro de buscar llocs, ja el tinc".  

Quins van ser els principals reptes que et vas trobar en el procés? 

El repte ens l'hem trobat tots per culpa del coronavirus. Ja que era un projecte que al final representa que és pels alumnes, la meva idea era organitzar un taller a Barra de Ferro i que diferents alumnes de tots els cursos participessin, discutissin i es fes una mica de taller per a veure quins eren els desitjos i les activitats que ells consideraven que podrien funcionar allí. I d'aquí extreure informació per a desenvolupar el projecte. Al final això no es va poder fer. Llavors el que fas és anar tirant del fil: li preguntes a un, li preguntes a un altre i jo com també havia estat allí havia vist quines eren les coses que havien funcionat millor. I així és com vaig anar arrodonint el projecte. El principal repte va ser canviar el plantejament que tenia.  

També està Raúl Oliva que va fer la reforma de com està la sala actualment. I això et fa tenir una mica de respecte. Allí està el seu treball i et planteges què toques i què no toques. Però vam parlar per telèfon i em va dir que fes el que havia de fer i que no em preocupés per res. Suposo que quan et diuen això respires una mica millor. 

Com valores el teu pas per EINA? 

El meu record d’EINA, encara que acabi de sortir, és que ha estat una etapa molt bonica. Crec que al final és com tot. Cadascú ho viu d'una forma diferent i a mi m'ha agradat ser present. A més d'estar treballant aquí, acabes les classes, passes les tardes amb altres companys, fas projectes. Crec que has de viure la universitat, que només són quatre anys i passen molt ràpid. Després surts al carrer i et preguntes "i ara què faig?" Tenim la sort de tenir als professors que tenim, i això és una cosa que també s'ha de destacar. Sempre estan disponibles, i el mateix amb el TFG. Si necessitaves qualsevol cosa et proposaven una tutoria.  

Jo tinc la sort que estic treballant amb dos professors de la meva etapa a EINA, que són el Javier Nieto i l'Oriol Ventura. Al febrer farà un any que treballo amb ells i és el millor que em puc emportar d'EINA: poder continuar formant-me i treballar bé.

Andrea navarro CoDIC
Andrea navarro CoDIC
Andrea navarro CoDIC