Després de la realització de projectes de disseny específics que s’ha realitzat a les assignatures Projectes 1,2 ,3 i 4, els estudiants poden optar novament a realitzar projectes que es corresponen amb l’oferta de mencions del Grau.
En el tercer curs es canvia l’exigència en l’abordament i aprofitament dels exercicis. S’exigeix major detall i es demana una complexitat de solucions al màxim nivell.
Objectius formatius
L’objectiu formatiu principal de l’assignatura és fomentar el desenvolupament d’un esquema cognitiu especialitzat que permeti a l’estudiant adaptar-se a diferents situacions, característiques de la pràctica professional, inter-connectant gran quantitat d’informacions heterogènies i estructurant-les per aportar idees i solucions plausibles des del disseny.
Són igualment objectius:
- La realització de projectes aportant resolucions conceptuals, tècniques, formals, etc. a partir d’una demanda i d’uns requeriments de programa simulats.
- Desenvolupar capacitats d’anàlisis, detectar-hi els problemes de disseny i aportar solucions alternatives a fi d’avaluar-ne la seva viabilitat social, tecnològica i econòmica.
- Fomentar l’esperit de síntesis de continguts, considerant-ne els seus requeriments tècnics, processos i costos als que haurà d’estar sotmès el projecte.
- L’estudiant haurà d’assolir capacitats d’exposició i raonament (de forma oral i escrita) dels resultats i conclusions projectuals del seu procés de treball.
- Es desenvoluparan capacitats resolutives i es fomentarà la recerca de presa de decisions.
Recomanacions
Es recomana entendre l’assignatura des de l’experiència, buscant noves dinàmiques de projectació per tal de poder dissenyar des de l'imprevist. S’aconsegueix fàcilment amb una actitud oberta on cal projectar des del joc.
L'assignatura, basada en el seu caràcter polièdric, pretén consolidar els aprenentatges adquirits amb anterioritat, en quant a metodologia i coneixements en la projectació. En aquest cas, es potencia el treball de projectes que investiguen sobre els escenaris de disseny: entorns diversos del disseny d’espais; l’espai/llum: projectar l’espai amb relació a la il·luminació; i l’efímer: espais de temporalitat acotada.
Es treballaran 4 exercicis i 2 projectes. L’objectiu és diversificar al màxim, tant la temàtica, com el context, com el procés de treball, als diferents projectes.
PROGRAMA
Bloc 1. Entrenament projectual
- Exercici 1: Actitud oposada
- Exercici 2: Gravetat
- Exercici 3: Material
- Exercici 4: Descontextualització
Bloc 2: Desenvolupament de projectes
Espais efímers
- Projecte 1: Disseny d’un espai efímer i itinerant, on l’espai continent serà exterior i variable.
Espais transformables
- Projecte 2: Disseny d’un espai que comparteix dos usos i per tant té la capacitat de transformar-se per adaptar-se a totes les usabilitats.
Metodologia docent
El treball en equip és una constant a l’assignatura, a més de realitzar alguns projectes amb grup, el debat entorn a l’evolució dels projectes és obert i compartit.
A banda de desenvolupar els projectes i exercicis, tant a dins com fora de l’aula, aquests es presentaran públicament.
Les aportacions teòriques es realitzaran a partir del vincles amb els projectes que es treballaran durant el curs.
Activitats formatives
ACTIVITATS DIRIGIDES
- Classes teòriques: classes magistrals i debat en gran grup
ECTS: 5%
Resultats d'aprenentatge: CE1, CE2 - Taller de tecnologia: assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives
ECTS: 10%
Resultats d'aprenentatge: CE7 - Taller de representació: assistència en la resolució de les dificultats de representació gràfica o en tres dimensions
ECTS: 10%
Resultats d'aprenentatge: CE5, CE6 - Presentació de treballs: presentació de resultats, parcials i finals i ronda de valoracions
ECTS: 10%
Resultats d'aprenentatge: CE2, CE6, CE17
ACTIVITATS SUPERVISADES
- Tutories: tutories de seguiment i correcció del projecte
ECTS: 10%
Resultats d'aprenentatge: CE2, CE10, CE19, CT9, CT10, CT12, CT19
ACTIVITATS AUTÒNOMES
- Informació i documentació: treball autònom de recerca de fonts, recollida d’informació, anàlisi i elaboració documental de la mateixa
ECTS: 10%
Resultats d'aprenentatge: CE19 - Elaboració de projectes: treball autònom de formulació de programes de disseny i el seu desenvolupament a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte
ECTS: 45%
Resultats d'aprenentatge: CE19
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.
A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
- Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
- Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
- Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
- La qualificació final del curs es basarà en una avaluació continuada del treball de l’estudiant.
- El professor farà un seguiment de l’evolució i dels progressos de l’alumne de manera individualitzada.
- Els criteris de valoració es corresponen amb l’adquisició de les competències corresponents a aquesta assignatura, descrites detalladament en aquesta guia docent.
- • Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant la presentació de projectes. El 70% de la nota correspon al nivell de resolució, presentació de la documentació que es determini i a la defensa dels projectes. El 30% de la nota correspon al seguiment i la participació activa en les tutories, tallers i sessions conjuntes de treball i correcció. Dins aquest 30%, el 10% correspon a l’assistència o seguiment a distància.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
Normativa general
- No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
- Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Criteris d'avaluació
- La qualificació final del curs es basarà en una avaluació continuada del treball de l’estudiant.
- La professora farà un seguiment de l’evolució i dels progressos de l’alumne de manera individualitzada.
- Els criteris de valoració es corresponen amb l’adquisició de les competències corresponents a aquesta assignatura, descrites detalladament en aquesta guia docent.
- Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant la presentació de projectes. El 70% de la nota correspon al nivell de resolució, presentació de la documentació que es determini i a la defensa oral dels projectes. El 30% de la nota correspon al seguiment i la participació activa en les tutories, tallers i sessions conjuntes de treball i correcció. Dins aquest 30%, el 10% correspon a l’assistència.
Rudolf Arnheim, Arte i percepción visual. Alianza Forma.
Pedro Azara i Carles Guri. (2003) Arquitectos a escena. GG. Artes Escenicas.
Peter Brook. Más allá del espacio vacío. (2004)
Vicent Brutto. *The filmaker’s guide to production design. Allworth press
Héctor Calmet. (2003) Escenografía. Ed. De la Flor.
Colli, Stefano i Perrone, Raffaella (2003). Espacio-identidad-empresa. GG: Barcelona
Tony Davis. Escenógrafos. (2001) Ed. Océano.
Alonso Fernández, Luis, García Fernández, Isabel (1999) Diseño de exposiciones: concepto, instalación y montaje. Editorial Alianza.
Roselee Goldberg (1998) Performance. Lieve art since 1960. Ed. Abrams
Jorge Gorostiza. Constructores de ilusiones, la dirección artística cinematográfica. Filmoteca valenciana.
Bverly Heisner. Production design in the contemporary American film. McFarland & Company, Inc., Publishers
Hugues, Philip (2010) Diseño de exposiciones. Prompress: Barcelona. Títol original: Exhibitions Design (2008)
Francisco Jodido (2011) Temporary. Arquitecture now. Ed. Taschen
Francisco Jodido (2011) Serpentine Gallery Pavillons. Ed. Taschen
Edward Lucio-Smith. Breve historia del mueble. Del Serbal
Félix Murcia. La escenografia en el cine. El arte de la apariencia. SGAE
Nieva, Francisco (2003) Tratado de escenografia. RESAD
Ward Preston. What an art director does. Silman-James
Andrew Todd i Jean-Guy Lecat. (2003) El Círculo abierto. Alba Editorial
Josep Ramoneda i Jordi Balló (2006) 1994-2006. Exposicions CCCB. Ed: CCCB i Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.
Michael Rizzo. Manual de dirección artística. Omega
Santiago Vila, L'escenografiaEd. Cátedra, Signo e imagen.
Rico, Juan Carlos (1994). Los espacios expositivos. Museos, Arquitectura y Arte (Vol. I). Madrid, Sílex.
Rico, Juan Carlos (1996). Montaje de exposiciones. Museos, Arquitectura y Arte. (Vol II). Madrid, Silex,
Staniszewski, Anne Mary (2001) The Power of Display: A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art. Museum of Modern Art (New York, N.Y.)
Tejada, Isabel (2006) El montaje expositivo como tracucción. Fidelidades, traiciones y hallazgos en el arte contemporáneo desde los años 70. Funcación Arte y Derecho. Madrid.
Recursos
Association SCÉNOGRAPHES. Projet d’exposition. Guide des bonnes pratiques.
Competències específiques
Competència
CE1 Analitzar els objectes, les comunicacions i els espais habitables per detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar-ne la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
Resultats d’aprenentatge
CE1.8 Observar i valorar críticament els problemes d’ús de un element de l’entorn immediat per a realitzar un anàlisis previ al desenvolupament de un projecte de disseny.
Competència
CE2 Avaluar usos i programar funcions orientades a la concepció i formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE2.2 Dissenyar un programa d’usos i funcions conduent al desenvolupament de un projecte de disseny.
Competència
CE3 Sintetitzar els coneixements i les habilitats d’expressió plàstica, de tècniques de representació i de materials i tecnologies productives que permetin plantejar i desenvolupar projectes de disseny.
Competència
CE4 Utilitzar les tècniques bàsiques d’expressió plàstica (dibuix, color i volum) per representar i crear formes en dues o tres dimensions.
Competència
CE5 Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE5.2 Representar mitjançant el sistema més apropiat en funció de cada projecte les característiques del mateix.
Competència
CE7 Demostrar que comprèn els coneixements bàsics sobre els materials i les seves qualitats, sobre els processos i costos de fabricació.
Resultats d’aprenentatge
CE7.8 Realitzar un pressupost raonat i plausible de un projecte de disseny.
CE7.9 Escollir els materials i els processos de transformació que s’adaptin a les necessitats funcionals i expressives de cada disseny.
Competència
CE8 Demostrar que comprèn els coneixements bàsics de les ciències i disciplines auxiliars del projecte de disseny, com ara l’antropometria i la fisiologia de la percepció visual, l’ergonomia, els mètodes d’avaluació de l’ús, el màrqueting, les tècniques de prospecció, etc.
Resultats d’aprenentatge
CE8.5 Aplicar en el projecte paràmetres antropomètrics i perceptius, i criteris ergonòmics d’acord amb les característiques d’ús del mateix.
Competència
CE17 Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
Resultats d’aprenentatge
CE17.2 Realitzar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment
Competència
CE19 Demostrar que coneix els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.6 Formular un anàlisis de disseny que condueixi a un programa d’actuació a partir de la recollida de dades quantitatives i qualitatives, tests experimentals, entrevistes i interpretació de dades preexistents.
CE19.7 Avaluar críticament els resultats i la eficiència del projecte a partir dels objectius definits per el programa utilitzant l’anàlisi comparatiu amb la realitat preexistent.
Competència
CE20 Demostrar que és capaç d’aplicar amb eficàcia els principis físics elementals i les eines matemàtiques bàsiques per a la conceptualització i la formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE20.2 Verificar durant el procés de disseny i demostrar a la presentació, com actuen els principis físics elementals en objectes i espais projectats.
Competències transversals
CT6 Estar capacitat per treballar en equip i tenir aptituds per al diàleg amb els diferents agents i les diverses disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
CT9 Demostrar que té capacitat resolutiva i per prendre decisions.
CT10 Demostrar que té motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT12 Demostrar que té capacitat per integrar i sintetitzar coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
CT13 Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte de l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
CT14 Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb una atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.