Els darrers anys hem sigut espectadors de la proliferació de noves formes i pràctiques de creació en l’àmbit de l’espai públic, relacionades amb una percepció canviant del concepte d’art. En aquest context en permanent mutació, l’art i l’espai públic han rebut aproximacions des de diferents disciplines, convertint-se en un focus d’interès comú de l’art, l’arquitectura, la sociologia i l’urbanisme. L'espai públic es qüestiona com quelcom estàtic i dirigit i es proposa com un escenari de participació i debat per part de l’usuari, suggerint superar el rol d’espectador.
La intervenció artística proporciona i empodera a l'artista amb nous camins que faciliten processos reflexius i participatius de creació i co-creació; assolint una comunicació directa amb l’usuari final, es trenca la distància entre high art i low art, entre el que fins ara era un art oficial i un art alternatiu.
L’assignatura, a partir de l’activitat pràctica real, pretén dotar als estudiants de les capacitats tècniques i conceptuals que els permetin assumir projectes d’intervencions artístiques en l’espai públic, amb especial èmfasi en entorns urbans. L’assignatura esdevé un laboratori des d’on explorar les possibilitats de fer canvis en l’espai públic a través de l’art. Des del treball pràctic amb casos reals, es farà un recorregut per les diferents fases processals, de l’anàlisi de l’entorn a la realització. L’objectiu final és la compleció de la intervenció, però s'emfatitzarà alhora el treball conceptual; així, es buscarà la valoració de l’espai públic o procomú com un espai de trobada, intercanvi i interacció que, en quant espai d’ús comunitari, mereix una aproximació responsable, mostrant les diferències respecte a les intervencions en l’àmbit privat. Es treballarà preferentment la imatge bidimensional, però es contemplarà la possibilitat de realitzar intervencions objectuals.
Objectius formatius
- Adquirir eines teòriques i conceptuals que facilitin una reflexió pràctica i polièdrica de les intervencions en l’espai públic, adoptant una actitud responsable i vinculada al context social i espacial.
- Ser capaç de conceptualitzar, dissenyar i realitzar un projecte d’intervenció artística en un espai específic a partir d’una anàlisi del context social i espacial.
- Conèixer i ser capaç de desenvolupar, des de la pràctica real, les diferents fases d’un projecte d’intervenció, valorant diferents tipus i possibilitats d’actuació.
- Adoptar un rol actiu que faciliti explorar possibilitats tècniques i creatives per la generació d’imatges.
- Conèixer diferents materials, tècniques i processos de treball que facilitin prendre les decisions pertinents per resoldre un encàrrec o un projecte personal d’intervenció.
- Conèixer diferents vies d’accés al mercat i la professionalització, potenciant la formalització i documentació del projecte com una eina de treball i difusió.
Bloc 1. Conceptualització.
- Art i espai públic. El procomú. Comunitat i cultura. Públic i privat. Exploració i deriva.
- Intervencions artístiques intramurs i extramurs. Pintura expandida.
- Models d’interacció.
- Finestres d’accés al sector professional. Escena local i internacional.
- Conceptualització de l’espai públic des del coneixement de les diferents aproximacions teòriques.
Bloc 2. Pràctica.
- Anàlisi i estudi del referent; context social i espacial.
- Representació plàstica de l’espai d’intervenció. Fotografia, dibuix, muntatge digital.
- Desenvolupament de propostes gràfiques: esbossos i maquetes.
- Previsualització i projecte; el dossier de treball i presentació.
- Preproducció: estudi de materials, tècniques i processos.
- Producció i realització.
- Postproducció: documentació, arxiu i difusió.
Metodologia docent
- Classes magistrals i/o expositives.
- Presentacions, posades en comú, valoracions i treballs expositius individuals i/o grupals.
- Aprenentatge des del treball pràctic individual en format taller: realització de projectes per resoldre problemes de representació i intervenció; treball d’habilitats relacionades amb la planificació, el disseny de propostes i l’obtenció de solucions pràctiques, tècniques i conceptuals als projectes proposats.
- Desenvolupar processos d'organització del treball pràctic i tècnic mitjançant el treball cooperatiu fomentant la responsabilitat compartida de fites grupals.
Activitats formatives
Es desenvoluparà com a mínim un projecte real d’intervenció. El número d’intervencions dependrà de la complexitat dels projectes proposats i el nombre de participants en l’assignatura. El treball implicarà el desplaçament per visitar i treballar in situ en els espais d’intervenció.
Es realitzaran les següents activitats formatives avaluables:
- Conceptualització teòrica | 15%
- Treballs plàstics de representació de l’espai | 10%
- Realització gràfica de les propostes d’intervenció | 25%
- Estudi de materials i tècniques, viabilitat, alternatives i argumentació de la presa de decisions | 10%
- Realització física de les intervencions | 20%
- Reproducció, documentació, difusió i arxiu | 15%
- Lliurament final | 5%
L’assignatura proposa treballar amb situacions reals d’aprenentatge. En el cas que, per qualsevol motiu imprevist, això no fos possible, es proposaran alternatives fictícies.
El docent es reserva la possibilitat de modificar i/o ampliar el contingut a altres intervencions durant el transcurs de l’assignatura; en aquest cas es mantindran els tants per cents assignats en les diferents activitats previstes i es definirà la proporció de cada treball en la mitjana final de l’assignatura.
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Normativa específica de l’assignatura
Si la nota final de l’assignatura està entre el 3 i el 4,9, ambdós inclosos, es podrà optar a recuperar individualment les activitats suspeses; queda exclosa, per impossibilitat tècnica, la recuperació de la realització de les intervencions artístiques. La recuperació consistirà en la repetició dels lliuraments suspesos; el docent podrà realitzar modificacions per adaptar el contingut al desenvolupament del curs i al treball personal de l’estudiant.
Si hi hagués dubtes sobre l’autoria dels treballs, el docent es reserva la possibilitat que la recuperació es realitzi in situ en sessions al taller durant la setmana de recuperacions.
La nota màxima que es podrà obtenir en una activitat de recuperació serà de 8, i reemplaçarà la nota anterior fent mitjana amb la resta de treballs.
ARDENE, Paul Un arte contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación CENDEAC, Murcia, 2006.
CASTLEMAN, Craig. Getting up. Hacerse ver. Madrid: Capitan Swing, 2013.
CHAMBERLIN, Lou. Urban Scrawl. Written Word in Street Art. Londres: Quadrille Publishing, 2019.
COOPER, Martha; CHALFANT, Henry. Subway Art. Londres: Thames and Hudson, 1984.
GROYS, Boris. Volverse público. Las transformaciones del arte en el ágora contemporánea. Buenos Aires: Caja Negra Editora, 2015.
LEWIHSON, Cedar. Street Art: The Graffiti Revolution. London: Tate, 2009.
POCH, Arcadi; POCH, Daniela. Artivisim. Londres: Carpet Bombing Culture, 2018.
POCH, Arcadi; POCH, Daniela. Urban Creativity Experience. Madrid: Lemo, 2014.
SCHACTER, Rafael. Ornament and Order: Graffiti, Street Art and the Parergon. Surrey: Ashgate Publisihing, 2014.
SCHACTER, Rafael. The World Atlas of Street Art and Graffiti. New Haven: Yale University Press: 2017.
WHYBROW, Nicholas. Art and the city. Londres: IB Tauris, 2011.
FONT, Enric. Imágenes en el espacio público: prácticas docentes vinculadas al muralismo en ámbitos universitarios. A: Mural Street Art Conservation [en línia]. Madrid: Observatorio de Arte Urbano, 2019. Núm.8, abril, p. 10-19. ISSN 2444-9423.
ABARCA, Javier. Del arte urbano a los murals, ¿qué hemos perdido? A: Urbanario artículos [en línia]. Madrid: Urbanario, 11 de desembre de 2016.
Recursos
Competències específiques
Competència
CE3. Sintetitzar aquells coneixements i habilitats d’expressió plàstica, de tècniques de representació i de materials i tecnologies productives que permetin plantejar i desenvolupar projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE3.4. Utilitzar els diferents procediments i tècniques del dibuix adaptant-les als requisits del projecte.
CE3.2. Aplicar les qualitats plàstiques i expressives en la formalització dels projectes de disseny.
Competència
CE4. Utilitzar les tècniques bàsiques d’expressió plàstica (dibuix, color i volum) per a representar i crear formes en dues o tres dimensions.
Resultats d’aprenentatge
CE4.3. Desenvolupar projectes artístics en diferents formats: edicions, instal·lacions, peces per a exposició, etc.
CE4.1. Descriure els condicionants tècnics i els potencials expressius de les diferents tècniques de creació gràfica (gravat, litografia, serigrafia, impressió digital, etc.).
Competència
CE9. Demostrar conèixer i estar familiaritzat amb l’ús del mitjà audiovisual, l’entorn digital i les seves eines de creació i producció.
Resultats d’aprenentatge
CE9.3. Combinar les tècniques artístiques tradicionals amb els mitjans digitals de manipulació de la imatge.
Competència
CE22. Dominar els llenguatges plàstics per adequar les intencions comunicatives i expressives a l’ús dels mitjans i tècniques artístiques.
Resultats d’aprenentatge
CE22.1. Relacionar els llenguatges plàstics amb les possibilitats comunicatives i expressives de les diferents tècniques artístiques.
Competències transversals
CT10. Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT15. Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT19. Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.