Dimensions de la forma i el color

Bloc I: FORMA
Docent: Tània Costa

1. Càpsula 1. Anàlisi formal dels elements volumètrics.
1.1. El punt, la línia, el pla i la massa.
1.2. El ple i el buit. El joc positiu/negatiu.
1.3. Pes i densitat. L’estructura i l’equilibri.
1.4. Talla, modelat, forma i textura. Repetició, sèries, múltiples, estructures, xarxes.
1.5. Experiència i creació de l’objecte.
 
2. Càpsula 2. Sistemes de generació de la forma i/en l’espai
2.1. Construcció, instal·lació, escala i dimensió.
2.2. Representació, estilització, abstracció i performativitat.
2.3. Projecte, realitat, intangibilitat i desmaterialització.
2.4. Extensions, límits, recorreguts, punts d’articulació i punts de referència.
2.5. Percepció i creació dels espais.
 
3. Càpsula 3. Dimensions de la forma en el procés de disseny
3.1. Les formes tridimensionals i la seva interpretació. L’objecte significant. Lectures i anàlisi crític.
3.2. Relacions entre forma i entorn. El punt de vista del transeünt: ubicacions i  distribució, recorregut i escala.
3.3. La dimensió multi-sensorial de l’espai habitat: so, llum, gust, tacte, cos. Atmosferes. 
3.4. Investigacions en torn la dimensió de la forma en el disseny contextual i performatiu.
 

Bloc II: COLOR : HISTORIOGRAFIA DEL COLOR A TRAVÉS DE LA PRAXIS 
Docent: Lola Lasurt

CÀPSULA 1: REBATRE A NEWTON; DES DE GOETHE AL FIN DE SIÈCLE
- El quadrat verd de Buffon. 
- Mecanismes de representació; el disseny de rodes de color i altres dispositius. 
- El color com a vincle entre pintors, científics i industrials. 
(Estudi, morfologia i percepció del color)

CÀPSULA 2: EL COLOR ENTRE GUERRES; ABSTRACCIÓ I COLOR APLICAT
- El clima del color segons Josef Albers 
- El color compromés de Luibov Popova 
- El color contrastat per Johannes Itten. 
- La roda de Munsell 
(El contrast simultani del color aplicat)

CÀPSULA 3: DEL COLOR EN MOVIMENT
- Experiments cinematogràfics dels 60’ i 70’ 
- El color píxel (estàtic i en moviment)
(La profunditat del color)
 

Metodologia docent

• Classes magistrals en gran grup, amb els marcs teòrics i comentaris d’obres d’art rellevants per als continguts de l’assignatura.
• Lectures i visites comentades.
• Explicació dels procediments característics de les diferents tècniques i materials.
• Tutorització de projectes, personals i grupals, amb relació als continguts de les sessions teòriques i treball en l'aula/taller amb seguiment periòdic.
• Seguiment de les presentacions periòdiques dels treballs.
• Correcció dels exercicis i del dossier de la totalitat dels treballs de curs.

Activitats formatives

Activitats formatives - Ects - Metodologia
ensenyament-aprenentatge - Competències

Classes Teòriques - 15% - Classes magistrals, comentari d’obres rellevants i debat en gran grup - CE3, CE4, CE22, CT10, CT15.

Seminaris - 15% - Explicació dels procediments característics de diferents tècniques artístiques. - CE4, CE22

Realització de treballs - 50% - Treball autònom desenvolupament de les diferents tècniques expressives presentades a les classes teòriques. - CE3, CE4, CE22, CT10, CT15 CT19

Taller - 15% - Realització a l’aula d’exercicis dirigits d’aplicació de les tècniques de dibuix, color i volum, i tutories de seguiment de la realització de treballs personals. - CE3, CE4, CE22, CT10, CT15, CT19.

Avaluació - 5% - Presentacions dels treballs amb avaluacions individuals, grupals, auto-avaluacions i avaluacions creuades. - CE3, CE4, CE22, CT10, CT15, CT19.

Sistema d’avaluació

L’avaluació serà sumativa i formativa, amb treballs pràctics i teòric/pràctics. 

Cada treball tindrà el seu termini de lliurament; els retards en el lliurament seran penalitzats amb un punt per cada dia de retràs, establint-se dues dates d’avaluació intermitja per a la recuperació dels treballs suspesos o no finalitzats dins dels terminis.
Les visites, l’assistència a les classes, així com el lliurament puntual dels treballs, seran obligatoris.

L’actitud participativa, el treball en (i pel) grup, la iniciativa i les aportacions espontànies, i les presentacions individuals i col·lectives contribuiran a l’avaluació i comptaran un 10% de la qualificació de cada un dels dos blocs de continguts, és a dir de Forma i de Color.

La nota final de l’assignatura serà la mitjana entre les notes de Forma i de Color, en la proporció de 50% cada una. Per fer la mitja cal haver aprovat els dos blocs.

En cas d’absència en un dia d’examen o lliurament s’haurà de portar el certificat corresponent i pactar el lliurament dels treballs pendents amb els professors en cada cas.
La no presentació total o parcial dels treballs així com l’absència reiterada i injustificada a les sessions presencials, conduiran a la qualificació de “no presentat”. 
 

Normativa general d’avaluació

Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar en la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Criteris d’Avaluació

Els criteris d’avaluació es defineixen específicament en la descripció de cada exercici realitzat a classe, que es lliurarà als estudiants abans de començar cada treball. De manera general es corresponen amb les competències a assolir que es troben en aquesta mateixa Guia docent.

Referents Bloc I: Forma
- Bachelard, Gaston. La poética del espacio. México: Fondo de Cultura Económica, 1965; ed. original 1957.
- Calvino, Italo. Las ciudades invisibles. Madrid: Siruela,
ed. org. 1972
- Deleuze, Gilles; Guattari, Félix. Mil mesetas. Capitalismo y esquizofrenia. València: Pre-Textos, 1988; ed. original 1980. Capítulo 12: “1227- Tratado de nomadología: la máquina
de guerra”
- Guibert, Emmanuel. La infancia de Alan. Según los recuerdos de Alan Ingram Cope. Madrid: Sinsentido, 2013
- Heideger, Martin. Chillida-Heideger-Husserl. El concepto de espacio en la filosofía y la plástica del siglo XX. Universidad del País Vasco, 1990
- Levy-Bruhl, Lucien. El alma primitiva.
Barcelona: Península, 1927.
- Lynch, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998; ed. original 1960
- Maderuelo, Javier. El espacio raptado. Madrid: Mondadori,1990
- Merleau-Ponty, Maurice. Fenomenología de la percepción. Barcelona: Península, 1997; ed. original 1945
- Montaner, Josep Mª. Ensayo sobre arquitectura moderna y lugar. Universidade da Coruña. 1994
- Paz, Octavio. Sombras de obras. Arte y Literatura, Biblioteca de bolsillo, Barcelona 1996; ed. org. 1983
- Perec, Georges. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 2001; ed. org. 1974
- Tanizaki, Junichiro. El elogio de la sombra. Madrid: Siruela, 2013; ed. org. 1933
- VVAA. Internacional Situacionista. Textos íntegros en castellano de la revista Internationale Situationniste (1958-1968). Vol. 1: La realización del arte. Internationale Situationniste # 1-6  "Informe sobre la construcción de situaciones"

Referents Bloc II: Color
Càpsula 1: 
- Cage, John (1993). “Colour and Culture: Practice and Meaning from Antiquity to Abstraction”. Little Brown. 
- Baty, Patrick (2017). The Anatomy of Colour. The Story of Heritage Paints and Pigments. Thames & Hudson. 
- Esquivias, Patricia (2019). “Folklores and Other Works”.
Biel Books. 
- Finlay, Victoria (2002). “Color a Natural History of the Palette”. Random House. 
- Jarman, Derek. CROMA. CAJA Negra.
- Lichtenstein, Jaqueline (2016): “Modern Color: A New Paradigm”, a: Isabelle Graw i Ewa Lajer-Burcharth (eds.) Painting beyond itself. The Medium in the Post-medium Condition. Sternbergpress. 
- Noyes Vanderpoel, Emily (1901). Color Problems. A practical manual for the lay student of color. The Circadian Press. 
- Sillman. Amy (2016): “On Color”, a: Isabelle Graw i Ewa Lajer-Burcharth (eds.) Painting beyond itself. The Medium in the Post-medium Condition. Sternbergpress. 
- St Clair, Kassia (2016). “The Secret Lives of Colour”.
John Murray. 
- Syme, Patrick (1814). “Werner’s Nomenclature of Colours (Adapted to Zoology, Botany, Chemistry, Mineralogy, Anatomy, and the Arts)”. Natural History Museum (London). 
- Wada, Sanzo (1930’s). Diccionari de Combinacions de color.
Ed. Seigensha. 
- Wolfgang Goethe, Johann (1840). “Theory of Colours”.
John Murray.
Càpsula 2: 
- Itten, Johannes (1961). “The Elements of Color. A Treatise on the Color System of Johannes Itten, based on his book The Art of Color" . John Wiley & Sons. 
- Kandinsky, Wassily (1912). “Concerning The Spiritual in Art”. Piper Verlag. 
- Malevich, Kazimir (1919). “Non-objective and Suprematism”. Catàleg de la 10a exposició de l’estat. 
Càpsula 3:
- Chirimuuta, Mazviita (2015).“Outside Color: Perceptual Science and the Puzzle of Color in Philosophy” . The MIT Press. 
- Kubit, Sean (2014). “The Practice of Light. A Genealogy of Visual Technologies from Prints to Pixels” . The Mitt Press. 
- Riley, Bridget (1995). “Perception and the Use of Colour: Interview with Ernst Gombrich” Dialogues on Art/ Robert Kudielka.
 

Competència
CE3 Sintetitzar aquells coneixements i habilitats d’expressió plàstica, de tècniques de representació i de materials i tecnologies productives que permetin plantejar i desenvolupar projectes de disseny.

Resultats d’aprenentatge
CE3.5. Utilitzar el llenguatge aplicant la relació entre el matís, el valor tonal i la intensitat cromàtica.
CE3.6. Aplicar el color d’acord els sistemes teòrics que expliquen la relació entre el matís, el valor tonal i la intensitat cromàtica.
CE3.7. Demostrar criteris raonats en l’elecció de formats, mesures i proporcions.
              
Competència
CE4 Utilitzar les tècniques bàsiques d’expressió plàstica (dibuix, color i volum) per a representar i crear formes en dues o tres dimensions.

Resultats d’aprenentatge     
CE4.4. Representar, d’acord amb les convencions de dibuix, color i volum, espais, objectes i persones observades del natural.
CE4.5. Crear composicions de poca complexitat en dues i tres dimensions demostrant intenció expressiva, habilitat compositiva i capacitat per a la resolució formal.
              
Competència    
CE 22 Dominar els llenguatges plàstics per adequar les intencions comunicatives i expressives a l’ús dels mitjans i tècniques artístiques.

Resultats d’aprenentatge     
CE 22.2. Distingir els potencials comunicatius i expressius dels diferents codis artístics i les seves formes d’articulació per a assolir resultats que corresponguin a intencions preestablertes.
              
Competència    
CT10 Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
              
Competència    
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
              
Competència    
CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.