Dimensions de la forma i el color

Bloc I: FORMA

1. Percepció de la forma i manipulació del volum.
   Percepció i presa de consciència de les característiques volumètriques i físiques dels elements que ens envolten. 
2. 2. Anàlisi formal dels elements volumètrics.
   1. El punt, la línia, el pla i la massa.
   2. El ple i el buit. El joc positiu/negatiu.
   3. Pes i densitat. L’estructura i l’equilibri.
   4. Forma i textura.
   5. Repetició, sèries, múltiples, estructures, xarxes.
3. 3. Sistemes de generació de la forma i l’espai
   1. Talla, modelat, construcció i instal·lació.
   2. Representació, estilització, abstracció i performatives.
   3. Escala i dimensió. Projecte, realitat i intangibilitat.
   4. Extensions, límits, recorreguts, punts d’articulació i punts de referència.
4. 4. Dimensions de la forma en el procés de disseny
   1. Les formes tridimensionals i la seva interpretació. L’objecte significant. Lectures i anàlisi crític.
   2. Relacions entre les formes i el seu entorn. El punt de vista del transeünt: Ubicacions i  distribució. Ús, recorregut i escala.
   3. La dimensió multisensorial de l’espai: so, llum, gust, tacte, cos. Arts i disseny emocional.

 Bloc II: COLOR

1. La percepció del color
   1. Color, experiència i significat. El fenomen cromàtic i el seu estudi.
   2. Teories del color. Principis i sistemes de classificació.
2. 6. Dimensions del color: Matís, Lluminositat i Saturació
   1. La lluminositat i els anomenats colors acromàtics.
   2. El matís com a tret definitori del color.
   3. La saturació. Relacions amb el matís i la lluminositat. El concepte de valor tonal.
3. 7. Relacions Cromàtiques
   1. Harmonies i significat
   2. Harmonies i valor tonal. Relacions de profunditat.
4. 8. Color i disseny
   1. Color i  objecte
   2. Color en l'espai
   3. Color i identitat

Metodologia docent

• Classes magistrals en gran grup, amb els marcs teòrics i comentaris d’obres d’art rellevants per als continguts de l’assignatura.
• Lectures i visites comentades.
• Explicació dels procediments característics de les diferents tècniques i materials.
• Tutorització de projectes, personals i grupals, amb relació als continguts de les sessions teòriques i treball en l'aula/taller amb seguiment periòdic.
• Seguiment de les presentacions periòdiques dels treballs.
• Correcció dels exercicis i del dossier de la totalitat dels treballs de curs.
   

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació es defineixen específicament en la descripció de cada exercici realitzat a classe. De manera general es corresponen amb les competències a assolir que es troben en aquesta mateixa Guia docent.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar en la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Normativa específica de l’assignatura

L’avaluació serà sumativa i formativa, amb treballs pràctics i teòric/pràctics que es recolliran en un portafoli i que suposaran el 90% de la nota. Cada treball tindrà el seu termini de lliurament, els retards en el lliurament seran penalitzats amb un punt per cada dia de retràs, establint-se dues dates d’avaluació intermitja per a la recuperació dels treballs suspesos o no finalitzats dins dels terminis.
Els tres últims treballs no admeten recuperació.
Les visites, l’assistència a les classes, així com el lliurament puntual dels treballs, seran obligatoris.
L’actitud participativa, el treball en (i pèl) grup, la iniciativa i les aportacions espontànies, i les presentacions individuals i col·lectives contribuiran a l’avaluació i comptaran un 10% de la qualificació.
En cas d’absència en un dia d’examen o lliurament s’haurà de portar el certificat corresponent i pactar el lliurament dels treballs pendents amb els professors en cada cas.
La no presentació total o parcial dels treballs així com l’absència reiterada i injustificada a les sessions presencials, conduiran a la qualificació de “no presentat”. 

Albers, Josef. La interacción del color. Madrid: Alianza Forma, 1998

Bachelard, Gaston. La poética del espacio. México: Fondo de Cultura Económica, 1965; ed. original 1957.

Berger, J. Christie, J. Te mando este rojo Cadmio. Barcelona. Actar. 2000

Calvino, Italo. Las ciudades invisibles. Madrid: Siruela, ed. org. 1972

Deleuze, Gilles; Guattari, Félix. Mil mesetas. Capitalismo y esquizofrenia. València: Pre-Textos, 1988; ed. original 1980. Capítulo 12: “1227- Tratado de nomadología: la máquina de guerra”

Gage, John. Color y Cultura. Madrid: Siruela, 1993

Guibert, Emmanuel. La infancia de Alan. Según los recuerdos de Alan Ingram Cope. Madrid: Sinsentido, 2013

Heideger, Martin. Chillida-Heideger-Husserl. El concepto de espacio en la filosofía y la plástica del siglo XX. Universidad del País Vasco, 1990

Itten, Johannes. The Elements of Color. New York: Van Nostrand Reinhold, 1970

Levy-Bruhl, Lucien. El alma primitiva. Barcelona: Península, 1927.

Lynch, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998; ed. original 1960

Maderuelo, Javier. El espacio raptado. Madrid: Mondadori, 1990

Merleau-Ponty, Maurice. Fenomenología de la percepción. Barcelona: Península, 1997; ed. original 1945

Montaner, Josep Mª. Ensayo sobre arquitectura moderna y lugar. Universidade da Coruña. 1994

Pawlik, Johannes. La Teoría del Color. Barcelona: Paidós, 1996

PAZ, Octavio. Sombras de obras. Arte y Literatura, Biblioteca de bolsillo, Barcelona 1996; ed. org. 1983

Perec, Georges. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 2001; ed. org. 1974

Tanizaki, Junichiro. El elogio de la sombra. Madrid: Siruela, 2013; ed. org. 1933

Varinchon, Anne. Colores: historia de su significado y fabricación. Barcelona. Gustavo Gili. 2009

VVAA. Internacional Situacionista. Textos íntegros en castellano de la revista Internationale Situationniste (1958-1968). Vol. 1: La realización del arte. Internationale Situationniste # 1-6 más "Informe sobre la construcción de situaciones"

Competències específiques

Competència

CE3 Sintetitzar aquells coneixements i habilitats d’expressió plàstica, de tècniques de representació i de materials i tecnologies productives que permetin plantejar i desenvolupar projectes de disseny.

Resultats d’aprenentatge 

CE3.5. Utilitzar el llenguatge aplicant la relació entre el matís, el valor tonal i la intensitat cromàtica.

CE3.6. Aplicar el color d’acord els sistemes teòrics que expliquen la relació entre el matís, el valor tonal i la intensitat cromàtica.

CE3.7. Demostrar criteris raonats en l’elecció de formats, mesures i proporcions.

Competència

CE4 Utilitzar les tècniques bàsiques d’expressió plàstica (dibuix, color i volum) per a representar i crear formes en dues o tres dimensions.

Resultats d’aprenentatge

CE4.4. Representar, d’acord amb les convencions de dibuix, color i volum, espais, objectes i persones observades del natural.

CE4.5. Crear composicions de poca complexitat en dues i tres dimensions demostrant intenció expressiva, habilitat compositiva i capacitat per a la resolució formal.

Competència

CE 22 Dominar els llenguatges plàstics per adequar les intencions comunicatives i expressives a l’ús dels mitjans i tècniques artístiques.

Resultats d’aprenentatge

CE 22.2. Distingir els potencials comunicatius i expressius dels diferents codis artístics i les seves formes d’articulació per a assolir resultats que corresponguin a intencions preestablertes.

Competències Transversals

CT10 Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.

CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.

CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.