El 12 d’octubre de 1972 un grup de professors, alumnes, col·laboradors i amics d’EINA s’embarquen en un viatge als EUA que inclou visites a San Francisco, Las Vegas i Los Angeles.
El programa de mà, dissenyat per Toni Miserachs, és realitzat a partir d’un fotograma virat a lila de la pel·lícula Easy Ryder (1969) dirigida per Dennis Hopper i amb l’aparició de Jack Nicholson i Peter Fonda, sobre el qual se superposa una fotografia de mida carnet en blanc i negre de la parella de grangers del quadre American Gothic (1930) de Grant Wood.
El viatge és dissenyat a mida per Xavier Sust i Jaume Serra, director d’Aerojet, la flamant agència de viatges del Carrer Casp de Barcelona, dissenyada per l'Estudi Per.
Un dels grups de l’expedició d’EINA es troba format per Pep Alemany i la seva dona Camila, en aquell moment embarassada de la seva segona filla, Isabel Arnau, Lluís Cantallops, Agustí Coll, Marta Dalmau, Mossen Dalmau, Maria Girona, Camila Jubert, Xavier Olivé, Josep Ponsatí Baltassar Porcel, Albert Ràfols i Pep Bonet i els seus companys de l'Estudi Per, qui va encunyar una frase promocional per al viatge "A la West Coast amb EINA".
Per molts dels protagonistes era la primera vegada que travessaven l’Atlàntic, tal com explica en Pep Alemany. Ell mateix va ser l’encarregat, com a representant d’EINA, de contractar l’avió charter amb la TWA que va volar completament ple. El vol aterra a Pittsburgh (Pennsilvània). Allà es realitzen les gestions d’entrada als EUA i se segueix el viatge cap a San Francisco.
La visita a la ciutat de San Francisco contempla la visita a la botiga de regals V. C. Morris a l’Union Square, dissenyada per l’arquitecte Frank Lloyd Wright l’any 1948. També a l’Oakland Museum de California, dissenyat per l’arquitecte Kevin Roche. A l’altra banda del Golden Gate, es visita la ciutat hippie de Sausalito a l’àrea de la Badia de San Francisco en el comtat de Marin. Per fer el recorregut es lloga un cotxe enorme d’uns sis metres de llargària de la marca Plymouth. En Pep Alemany explica que alguna nit va sortir tot sol a circular per la ciutat de Los Angeles amb ell, només pel plaer de conduir-lo.
De San Francisco es viatja cap a Los Angeles passant pel poble de Carmel, la regió del Big Sur i la residència de William Randolph Hearst, el magnat del periodisme que va inspirar Orson Welles per a la pel·lícula Ciutadà Kane (1941).
A Los Angeles, el grup d’EINA circula pel Sunset Boulevard i veu de lluny el barri de Hollywood. També aprofiten per visitar altres obres de Wright i veure la pel·lícula Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar, dirigida per Woody Allen, en un cinema a quaranta quilòmetres de la ciutat. Aquella nit el grup fa nit a l’hotel Ambassador, on, quatre anys enrere, havia estat assassinat en Robert Kennedy.
La parada següent és San Diego, on visiten la Fundació Salk, descobridor de la vacuna contra la poliomielitis, ubicada en un edifici obra de Louis Kahn. A continuació, es visita Disneyland. Des del parc, s’aprofita per visitar Tijuana a Mèxic.
Albert Ràfols Casamada (Notes nocturnes, Edicions 62, 1975)
L’endemà s’inicia el viatge cap a Las Vegas passant pel desert de Mojave on està situat el Parc Nacional de la Vall de la Mort (Death Valley) i el Zabriskie Point, així com per un poble miner semiabandonat en el qual figurava que hi havia una obra d’en Robert Venturi, la qual no arriben a poder identificar.
Learning from Las Vegas (MIT Press, 1972).
.
Un recorregut molt influenciat per les road movies americanes com Easy rider (1969) i Zabriskie Point (1970) d'Antonioni, tot escoltant la seva banda sonora composta per Pink Floyd.
.
En aquest poble de l’”oest” visiten un bar saloon de l’autèntic poble miner. Tan autèntic que la taverna estava plena de cartells amb el Wanted i la fotografia de la persona buscada. Tothom demana un whisky, però la barwoman no els hi serveix al Pep Alemany (trenta-dos anys), ni a la Marta Dalmau (al voltant de la trentena) perquè considera que són menors d’edat.
Ja a Las Vegas, s’instal·len a l’Hotel Casino El Riviera. Tothom juga a la ruleta posant vint dòlars cadascú. Comencen guanyant, però acaben quedant-se a zero. Mentrestant, tenien al seu costat a l’actriu i cantant Liza Minelli, discutint amb un noi que no van acabar d’identificar, però que s’assemblava al George Segal. La ruta pels casinos conclou amb una visita al Caesar’s Palace.
Liza Minelli actuava amb el seu show Cabaret a un dels casinos de Las Vegas.
La ruta finalitza amb una visita a la ciutat de Las Vegas, la qual no sembla tan interessant al grup com manifestava en Robert Venturi. Després tornen a Los Angeles, passant pel parc nacional de Yosemite, i cap a Barcelona volant per sobre el Gran Canyó que, finalment, van poder veure de lluny.
Cartell dissenyat per Xavier Olivé amb text manuscrit d'Albert Ràfols.
El 29 de novembre de 1972, es realitza a EINA una sessió per explicar el viatge sota el títol California Dreamin: diapositives i films, amb la participació de Xavier Sust, Pep Alemany, Lluis Cantallops, Toni Miró, Lluis Porcel, Josep Maria Tremoleda (fundador de 114 i professor d’EINA entre 1994 i 1996), Albert Ràfols Casamada, Lluis Sabaté i Enric Steegmann.
La fal·lera per viatjar als EUA i recórrer el país amb la furgoneta DKW, es posa de manifest a la xerrada que imparteix en Fernando Amat, sota el títol 20.000 km en DKW a través d’USA. En una altra sessió, en Jordi Galí, professor de l’escola, també explica la seva experiència.