Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).
Doctor arquitecte per l’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi doctoral ”Arquitectures espontànies, reflexions sobre constants en arquitectura : la península del Cap de Creus, una topografia en el temps”.
Docència
Docent de projectes a l'ETSAV entre els anys 1993 i 2005.
Des d'aleshores, ha estat Responsable d'Estudis d'Arquitectura de la URV (2005-2012) així com Coordinador de primer cicle de projectes de la carrera d’Arquitectura (2012 -2016), Professor/Coordinador de les assignatures de Projectes, Dibuix I – II (2005-2011. 2014-2016), de Projectes i Urbanisme II (2011-2014) i Coordinador de 3r cicle/5è curs + PFG (2017- 2024).
Durant el període 2009 a 2012 va ser membre del consell de direcció i professor del BIARCH – Barcelona Institute of Architecture , i des del 2013 fins al 2017 va formar part del Patronat de la ciutat antiga de Vic, convidat com a arquitecte expert en el camp de la rehabilitació i el patrimoni.
En l’actualitat, i des de 2020, és Professor agregat de la URV, així com Professor convidat del Taller Internacional d’Arquitectura al Politecnico di Milano durant el curs 2023/2024.
Activitat professional
Establert des de 1993 com a professional, entèn l'arquitectura com un dels suports fonamentals a l'activitat humana, com a element de mediació que permet optimitzar i conciliar els atributs de cada lloc, proposant des dels diferents processos de projecte una convivència que interaccioni en harmonia amb els quatre elements naturals.
En conseqüència, no és tant la paraula arquitectura com a substantiu allò que li interessa, sinó el verb habitar perquè és el que li dóna sentit. D'aquesta manera entèn l'habitar humà, com allò que deriva de la vivència i no és producte d'una especulació teòrica ni de cap estratègia prèvia, i per això ho projecta com a experiència que neix des de dins per ser viscuda i compartida, derivant en una barreja entre raó i emoció.
Ha estat conferenciant i/o professor convidat a universitats nacionals i internacionals entre les quals cal destacar: Rosario, Santa Fe, Posadas i Palerm (Argentina), Santiago (Xile), Escola da Cidade (Sao Paulo), Mèrida (Mèxic), Rabat i Casablanca (Marroc), Ferrara, Trieste, Milà i Cagliari (Itàlia), ETH-Zurich (Suïssa), Aarhus (Dinamarca), Berlín (Alemanya), Bratislava (Eslovàquia), Alacant, València, Saragossa, Navarra, Madrid, A Corunya, Granada i Sevilla (Espanya), ETSAV, ETSAB, ESARQ, Ramon Llull i UB de Barcelona.
També ha explicat la seva obra en diversos col·legis d’arquitectura professionals, i ha exercit de ponent en congressos nacionals i internacionals.
Premis
Des de l’any 1996 en el que rep el Premi Joves Arquitectes de Catalunya, la seva obra ha estat guardonada amb diferents reconeixements entre els quals cal destacar i en diverses ocasions, la Biennal Iberoamericana, la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, i el premi FAD en les modalitats d’Arquitectura, Espais Exteriors i Espais Efímers. També ha rebut reconeixements siginificatius a la Biennal Europea de Paisatge i a la Biennal Europea de Patrimoni.
De forma puntual, ha rebut la Medalla d’Or en el Premi internacional DOMUS, el Premi Hispalyt, el Premi Alejandro de la Sota, el Premi Habitatge Social de Catalunya, i al 2019 el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola pel procès i obra del Museu del Clima de Lleida 2008-2018.
Tanmateix ha estat nominat en dues ocasions al Premi Europeu Mies Van der Rohe d’Arquitectura, al SWISS Architecture Award, i al premi Borromini per a joves arquitectes al 2001.
Destacar tres participacions a la Biennal de Venecia en les edicions de 2012, 2014 i 2016, formant part en aquesta darrera del Pavelló Espanyol que va rebre el Lleó d’Or de la Biennal.
Recentment, l’any 2023, i en el marc del Piranesi Prix de Rome et d'Athènes, la proposta realitzada conjuntament amb un equip de recerca del Politècnic de Milà, ha rebut el Primer Premi ex aequo al concurs per a la posada en valor de l'Acròpolis d'Atenes i els seus entorns UNESCO.
Publicacions
El 2023 publica el llibre ”La casa Zariquiey en Cadaqués. F. Barba Corsini, 1957. Redescubriendo una nueva condición de lugar, 2017-2021” amb l’editorial Farell.
El 2017 la revista El Croquis li dedica de forma monogràfica part del seu número 189.
Participa activament en la publicació d’articles dins de revistes internacionals tals com Domus, Bauwelt, Coam, Arquitectura Viva, Arquine, Dau, Quaderns, Joelho i Rita, entre d’altres.
Aquest 2024, i des de l’Universitat de la Sapienza de Roma, es publicarà un llibre monogràfic sobre la trajectoria de l’estudi (1993-2023) que porta per títol Rittornare alla Terra.