EINA, 20 years at the avant-garde, 1967-1987

EINA, 20 anys d’avantguarda, 1967-1987

EINA celebrà el seu vintè aniversari al Palau Robert de Barcelona amb l'exposició EINA 20 anys d'avantguarda: 1967-1987, la qual comptà amb el patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquesta entrada recollim un resum de les activitats i elements més destacats.

Un projecte expositiu comissariat i dissenyat per Beth Galí i Xavier Olivé amb la participació de Josep Aregall, Màrius Quintana i Anna de Tort, el qual va ser guanyador del premi FAD d'Intervencions efímeres.

Tòtem

En l'entrada un gran tòtem unia la planta baixa i el primer pis del Palau, era l'inici d'un laberint construït amb fusta d'encofrar que transcorria per les diferents sales del Palau.

Cronologia

En l'interior dels passadissos del laberint, penjava de les parets una cronologia que any rere any narrava la història d’EINA a partir de textos, cartells i fotografies.

Cronologia

Una exposició que explica la història dels primers vint anys d'EINA de manera cronològica amb documents i fotografies i també permet reviure les accions, muntatges, environaments i exposicions més destacades recreant-les amb una nova visió.

Un dels aspectes més significatius és que es tractava d'una exposició oberta que s’anava configurant dia a dia fins al mateix dia de la clausura, a través de tallers participatius i performances en viu. A continuació, es descriuen alguns dels espais de l'exposició.

Environament experimental

Environament experimental

Una reproducció del primer environament experimental a càrrec dels alumnes del curs 67-68 a través d'una proposta del dissenyador Carles Riart, alumne destacat d'aquell curs. En l’experiència original, els estudiants de l’assignatura de Color impartida per Albert Ràfols van dur a terme una instal·lació de realització col·lectiva, on cada estudiant s’encarregava de pintar una de les cares d’un cub, fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats sobre teoria del color i composició, mòduls volumètrics, textures, música i so, canvis de llum i projeccions de diapositives que contribueixen a la transformació durant dos dies de l'espai de la classe. El fons musical de l'acció és l'àlbum More de Pink Floyd, enregistrat com a banda sonora de la pel·lícula homònima de Barbet Schroeder.

Environament experimental
Primer environament experimental (1967)

Karl Marx

Cronologia

Reinterpretació de l’obra Karl Marx (1968) de l'Equip 2 format pels estudiants d’EINA Albert Romero i Antoni Raja sorgits entorn el moviment “Estampa popular”, com altres grups de treball artístic formats per estudiants i col·laboradors d'EINA. Alguns d'aquests grups són: l'Equip A, format per Ramon Herreros, Josep-Luís Jubany, Jordi Morera i Alexandre Tornabell, caracteritzat per l'ús de diferents mitjans i llenguatges, tant dels que provenen de l'àmbit del disseny comercial i els mitjans de masses, com els de l'art contemporani; o el Taller Tres de Josep Mañà, Alexandre Ferrer i Francesc Casademont, que dirigeix el seu activisme a la producció d'objectes assequibles al marge dels canals comercials i, sobretot, a intervencions amb sentit pedagògic en associacions juvenils i escoles, així com en l'àmbit de la mateixa formació de dissenyadors L’obra reproduïda, amb una clara intenció política, es basa formalment en el Pop Art i utilitza les trepes com a tècnica.

L'art pobre i el Land art

Sílvia Gubern, Àngel Jové i Antoni Llena interpreten les obres realitzades als jardins d'EINA i del Maduixer l'any 1968 en un espai que es transforma en jardí evocat per un llimoner i fotografies del grup al qual s’accedia trepitjant palets de riera.

Obra del Maduixer

El kitsch i l'art hipnòtic

Dorfles
Zountain d'Albert Porta (Zush).

Jordi Galí i Jordi Galí Jr. presenten una sala d'estar futurista construïda amb Fòrmica –en aquell moment un material poc conegut– que evoca a la presentada a la fira Hogar-Hotel. L'espai és blanc i està il·luminat amb llum negra, creant un efecte hipnòtic. A la paret trobem quadres d'Albert Porta (Zush, posteriorment Evru) pintats amb pintura fosforescent, els quals s'havien presentat anteriorment en una exposició a la Galeria René Metràs de Barcelona l'any 1969. Tot el terra de la sala està ple de grans coixins fets amb imitació de pell de pantera.

L'espai també és un homenatge a Guillo Dorfles, en record del col·loqui a EINA en el qual participa el filòsof italià per parlar sobre els seus llibres Símbolo, comunicación y consumo y Nuevos ritos, nuevos mitos.

Dorfles
Coberta dissenyada per Jordi Galí jr.

La sala d’estar dels 70

Detall d'un element instal·lat al jardí

Com homenatge a Federico Correa, Josep Alemany, cap del departament d'interiors d'EINA, va recrear una sala construïda amb desnivells i lleixes. Un espai completament recobert per una moqueta, pràcticament sense mobles i amb el terra ple de coixins per seure i estirar-se. Al llarg dels anys 70 i 80, al departament d'interiors d'EINA impartiran docència professors com Enric Steegmann, Lelis Marqués, Dani Freixes, Domènec Peraferrer, Josep Emili Hernández Cros, Jordi Galí, Antoni de Moragas, Ramon Domènech, Miquel Espinet o Santi Roqueta, entre altres.

Transformació del jardí a escala 1:1

Detall d'un element instal·lat al jardí

Mirant a través del balcó de la sala d'estar es podia veure una reinterpretació de la performance ideada per Maria Girona el 1972 al jardí de la Casa Manuel Dolcet amb decorats de teatre pintats a mà que reprodueixen plantes, arbres, fonts i balustrades que s’integraven amb la natura.

Entrada relacionada: El Jardí i EINA

Sis records, més natures mortes

Amb motiu de l'exposició Calendaris (1972) celebrada a una sala d'exposicions de la Caixa a Barcelona, Carlos Pazos publica l'obra 6 records formada per diferents objectes com un tovalló de bar, un calendari de l'any 1973, una targeta amb la imatge d'una petita televisió de plàstic, un full volander de la pel·lícula La mujer marcada, una targeta postal de Lloret de Mar i una targeta amb imatges d'una pin-up. Al febrer de 1973, es presenta a EINA l'exposició 6 records + natures mortes en la qual l'artista manipula les imatges típiques de les pin-up fotografiades per als calendaris de butxaca de l'època. L'any 1987, recordant el muntatge de Carlos Pazos exposat a EINA el 1973, s'exposarà, amb altres objectes de disseny dins l'espai dedicat al disseny industrial, la columna lluminosa Bibelot Boreal que a la seva pantalla té reproduïdes les imatges abans esmentades.

Sis records de Carlos Pazos

Espai Tàctil

Tramesa postal

Un espai dedicat a rememorar les experiències entorn la preocupació per sensibilitzar els sentits, l’art conceptual i el body art, promogudes a EINA per Lluís Utrilla.

Espai sonor

Firulete

En aquest espai es rememora una altra experiència conceptual portada a terme pel Grup de Comunicació d'EINA (Xavier Bulbena, Irene Carbonell, Alexandre Ferrer, Ramón Herreros, Ascen Muñoz, Xavier Olivé, Enrique Sales, America Sanchez, Marga Sánchez Diezma, Nuria Vidal, Fernando García Sevilla y Carlos Pazos.) anomenada Firulete, en la qual es van instal·lar micròfons en la porta de l'entrada de l'Escola mentre aquests sons es podien escoltar simultàniament a una de les aules que actuava com a caixa de ressonància.

Entrada relacionada a la cronologia d'EINA: Firulete

Tramesa postal

Tramesa postal

En el marc del Congrés Mundial de Comunicació de l’any 1973, EINA organitza la 1a Mostra Internacional de la Tramesa Postal, un intent d’especular amb la comunicació a distància possibilitant l’intercanvi d’obres o propostes l’origen de les quals podia trobar-se en diferents corrents de l’art, a través del correu postal. Aquesta mostra de mail art es va presentar a EINA l’any 1972 i, un any més tard, a la Sala Vinçon amb motiu del Congrés Mundial de Comunicació 1973. Hi participen artistes internacionals com  Lawrence Weiner, Ettore Sottsass, Joan Brossa, Josefina Miralles, John Baldessari, Bruce Gildem, Owe Pellsjö, Eugenio Miccini o Charles Dillon, entre d'altres.

Super Collage

Environament experimental
El Supercollage del curs 1973

Una experiència col·lectiva a càrrec de Yamandú Canosa , Maria Girona, Maria Helguera, Albert Ràfols-Casamada, Esther Rovira, Mario Albareda, Oriol Vilardell i Neus Buira que permet reviure l'experiència portada a terme en el marc del Taller de Color impartit per Albert Ràfols, la qual va consistir en establir un diàleg entre l'espai arquitectònic, el volum interior de l'aula i els elements cromàtics i formals que s'incorporaven a les parets, sostre i terra, amb l'objectiu d'entendre com aquests elements modifiquen el concepte d'espai en relacionar-se entre ells. La proposta es basa en l'ús de cartells de tanques publicitàries i de pirulís amb afegits corporis de materials nous per l'època com la goma espuma i el porexpan.

El fet gastronòmic

Menús il·lustrats

Una taula parada emmarca els menús dibuixats a mà per Sergi Aguilar, Francesc Artigau, Maria Girona, Xavier Olivé, Albert Ràfols-Casamada i Francesc Todó que aquests artistes van crear per al curs Gust i Estil, intercanvi de sensacions (1981). El retrobament amb aquestes obres evoca experiències anteriors com el curs El gust a la cuina (1978) impartit per Miquel Espinet, Joan Enric Lahosa, Xavier Olivé i Llorens Torrado, així com per defensar que EINA sempre ha considerat la cuina i la gastronomia com a fet cultural.

Entrada relacionada: EINA i el fet gastronòmic.

Taula amb els menús il·lustrats

El mar és una festa

Fotografies de la Festa Marina a càrrec de Colita

Sobre una platja artificial creada amb falsa sorra i un mar de plàstics negres, en aquest homenatge a Federico Fellini, l’espai reinterpreta la Festa Marina de l’any 1979 portada a terme per la classe d'Escenografia impartida per Xavier Olivé. En ell s’exposen reproduccions a mida natural dels retrats que la fotògrafa Colita va realitzar dels diferents personatges que evoquen animals marins reals i imaginaris.

En el mateix espai, uns monitors de televisió reproduïen els vídeos realitzats per Carles Ameller de les performances següents:

  • Animals imaginaris (1985) en la qual uns actors maquillats i vestits que representen animals mitològics eren tancats dintre de gàbies, com si es tractés del zoo d'un circ.
  • La pastoral: apunts per un quadre (1986). Un marc daurat gegant enquadra una secció del jardí on es representa un tableau vivant d'un quadre imaginari inspirat en l’obra de pintors com Nicolas Poussin o Jean-Honoré Fragonard.

Entrades relacionades: El mar és una festa; Animals imagirnaris; La pastoral.

Un còmic en viu

Imatges del Còmic en viu de 83 i del resultat del 87

Evocant l’acció homònima realitzada a la Galeria 13 l’any 1980 per celebrar el 13è aniversari de l’Escola, es prepara una habitació amb les quatre parets pintades de blanc amb una quadrícula negra que va des del terra fins al sostre. El dia de la inauguració Enric Sió pinta en directe la primera vinyeta, com si fos un "cadàver exquisit" surrealista. En els dies següents, a cada sessió intervé un artista diferent continuant la història que s'ha trobat, tot afegint noves vinyetes. Hi participen Montesol, Peret, Outomuro, Roger, Mariscal i Cesc.

Natura morta realista

Natura morta realista

En aquesta natura morta minimalista que rememora la del 84, es podia trobar, sobre la taula, estovalles blanques, una perdiu, una poma, pa i un plat amb un ou. Un tul pintat amb pigments separa la natura de l'espectador. El terra ple de plomes evoca el resultat d'haver desplomat les aus. L'espai va ser clausurat per la putrefacció dels aliments.

Entrada relacionada: Natura morta realista.

Una paret

Un espai ideat per Dani Freixes i Pere Riera, als quals es va demanar d'evocar alguns dels seus muntatges a EINA. Amb una intervenció molt conceptual tapien l'espai, com que no permeten l'accés, el transformen en un contenidor de records, on cada visitant ha d'imaginar que hi ha darrera el mur.

Disseny gràfic

Environament experimental

L’espai recull una recopilació de cartells dissenyats per estudiants presentats al Concurs de Cartells del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, així com altres cartells i peces gràfiques dissenyades a l’Escola. En el moment de l'exposició Claret Serrahima i Josep M. Mir són els responsables del departament de disseny gràfic d'EINA. Abans ho havien estat America Sanchez, Toni Miserachs i Joan Enric Lahosa (gràfic i imatge).

Nova imatge corporativa d’EINA

Imatge corporativa d'EINA d'America Sanchez

Coincidint amb la celebració del vintè aniversari d'EINA, America Sanchez, qui ja havia dissenyat la identitat corporativa d'EINA, l'any 1967, crea una nova imatge gràfica per a l'Escola. El cub vist en perspectiva amb tres línies que formaven la lletra e, les cares del qual simbolitzaven les tres especialitats de l'Escola (disseny gràfic, interiorisme i disseny industrial), se sintetitzen fins a transformar-se en tres línies horitzontals blanques sobre un hexàgon vermell, o la secció hexagonal d'un cub, segons la perspectiva.

Aparadors dedicats al disseny industrial

Menús il·lustrats

En aquest espai, dissenyat per Josep Aregall, es van recrear els aparadors d'una galeria comercial dedicats a alguns dels objectes més representatius dels 70 i 80, dissenyats per professors d'EINA: la prestatgeria Tramo de Joan Antoni Blanc, la TMC de Miguel Milá, la butaca Truman de Josep Bonet, llums i taula de Jordi Garcés, o el Bibelot Boreal de Carlos Pazos, un objecte consistent en una reinterpretació de la seva pròpia obra Sis records, més natures mortes, on la projecció d'aquestes imatges queda tallada i manipulada per tubs de neó de diferents colors.

Inauguració

Tòtem

El dia de la inauguració cada espai pren vida. En l'entrada de l'exposició, un actor fent d'escultura clàssica rememora la performance Escultures a l’aire lliure (1975).

Entrada relacionada: Escultures a l’aire lliure

En l’espai de cuina, Antoni Escribà, escriu dedicatòries comestibles als assistents i Maria Dolors Boadas de Boadas Cocktail Bar, ofereix el cocktail EINA creat especialment per a l’Escola. També col·laboren els bars Otto Zutz i l’Universal mentre, al piano, l‘Agustí Fernàndez interpreta les seves composicions.

Tallers oberts de disseny i art

Artigau
Aula de dibuix obra de Francesc Artigau.

El laberint de fusta que recorre les sales del Palau es transforma en la tarima de l'aula on s'imparteixen diferents tallers i activitats. En aquest espai, Oriol Bohigas imparteix la conferència inaugural del curs 1986/87 amb el títol, Més lleig que l'Escorial, en la qual Bohigas critica la reconversió de l'edifici de l'arquitecte Francesco Sabatini com a Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, o Sofidou, nom utilitzat per ridiculitzar el pretès paral·lelisme amb el Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París. Bohigas, que havia estat treballant en el muntatge de la primera exposició temporal al museu, afirma en la conferència que el moment més brillant de la història de l'edifici és quan, l'any 69, es proposa el seu enderrocament.

En aquest espai també s'imparteixen les primeres classes dels Departaments de Disseny Gràfic, Disseny d'Interiors i del Departament d'Art. Al lllarg dels dies següents també es programen tallers de Pintura, dibuix i gravat impartits per Francesc Artigau, Yamandú Canosa, Joaquim Chancho, Maria Girona Josep Guinovart, Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols Casamada i Antònia Vilà; de Cal·ligrafia, a càrrec d'Amanda i Keith Adams; d'Art i Poètica per Vicenç Altaió; de Redacció Ramón Barnils; de Fotografia a càrrec de Manel Esclusa i de Cuina per Miquel Espinet, Joan Enric Lahosa, Llorenç Torrado i Xavier Olivé. Precisament, en el Taller de maquillatge impartit per Susana G. Körver i Joan Alonso, i amb la col·laboració de Marcel Perruqueria i Ramón Ramis en el vestuari, es va crear en directe a una Sirena a la paella reproduïda a continuació.

Sirena a la Paella

Activitats culturals

Activitats culturals

Les activitats culturals entorn l’aniversari són coordinades per Toni Marí i Jesús Martínez-Clarà. Finalment, entre les publicacions derivades destaca el llibre/catàleg de l’exposició dissenyat per Salvador Saura i Ramon Torrente i coordinat per Josep M. Villena el qual rep una menció honorífica de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva setena edició dels Premis de Literatura Catalana l’abril de 1988.

Crèdits

  • Comissariat i disseny de l'exposició: Beth Galí i Xavier Olivé amb la participació de Josep Aregall, Màrius Quintana i Anna de Tort.
  • Activitats culturals: Toni Marí i Jesús Martínez-Clarà.
  • Coordinació de les publicacions: Josep M. Villena.
  • Comissariat de l'aniversari: Toni Miserachs.
  • Fotografies: Toni Mateu.