Entrada a la Casa Manuel Dolcet

El Jardí i EINA (I) del 1967 al 1994

Accions, performances i exposicions del 1967 al 1994

La Casa Manuel Dolcet, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, va ser la primera seu d’EINA. Situada a l’avinguda de Vallvidrera 44 bis, a prop de l'estació del peu del funicular.


L’Estació del Peu del Funicular de Xavier Serra de Rivera (1982)

El jardí ha estat, al llarg de la història d’EINA, l’espai per excel·lència d’exposicions, accions i performances, seminaris i tallers, així com de les tradicionals festes de fi de curs celebrades anualment el mes de juny. Ho va ser a la Casa Manuel Dolcet i, a partir de l’any 1994, en l’actual seu al Palau de Sentmenat. Acompanyeu-nos per aquest recorregut a través de la seva història.


La porta del Jardí de Pep Alemany (1979).

Obriu la porta i entreu


La Casa Dolcet d’Albert Ràfols-Casamada (1977).

Accions

Nevada artificial (1970)

El jardí nevat en un fred matí de desembre, rebia per sorpresa a estudiants i professors. Les branques dels arbres van ser cobertes de cotó fluix i regals, i el terra amb una lleugera capa de Porex. L’acció, portada a terme pels estudiants de primer curs de Disseny.

El jardí de les delícies (1971)

Uns àngels conviden a degustar les delícies que pengen dels arbres del jardí: l’arbre dels ous durs i el de les fruites prohibides. Tot el que es menja i es beu és de color blanc. Una acció creada pels alumnes de primer curs.


Estudiants vestits d'àngels. Fotografies de Manel Esclusa.

Transformació del jardí a escala 1:1 (1972)

Entre les accions que tenen com a escenari el jardí d'EINA, destaca el muntatge Transformació del jardí a escala 1:1, de la Maria Girona en el qual es reflexiona sobre realitat, ficció i percepció. Els decorats de teatre són de papers pintats a mà, i es distribueixen pel jardí conformant un gran collage que permet veure el suport de les estructures de fusta que els suporten. L'artificialitat del seu realisme es posa en evidència en contrastar amb els elements naturals del jardí, al mateix temps que aquests últims adquireixen un sentit diferent en incloure's dins de la ficció.

Performances

Escultures a l’aire lliure (1977)

En Escultures a l'aire lliure, Xavier Olivé i Carlos Pazos recreen amb l’ajuda de sis actors, els models d’escultures clàssiques amb els seus cossos maquillats com obres de terracota o marbre. Una hora d’immobilitat i el so dels ocells del jardí amplificat per potenciar l’impacte sensorial.

Animals imaginaris (1985)

En Animals imaginaris, Xavier Olivé, Josep Bagà i els alumnes del Taller d'Escenografia d'EINA organitzen, en el marc dels actes de la festa de fi de curs, una acció-espectacle efímera amb actors engabiats que representaven diferents animals mitològics.

La Pastoral: apunts per un quadre (1986)

En La pastoral, un marc daurat gegant enquadra un tros del jardí on diversos actors representen un tableau vivant amb escenes idíl·liques pròpies de l’Arcàdia. Una performance a càrrec de Xavier Olivé, Josep Bagà i els estudiants del Taller d'escenografia d'EINA.

Exposicions

Juny al jardí: com una galeria a cel obert (1981)

L’exposició Juny al jardí és una mostra sobre el jardí al jardí, en la qual aquest indret actua com una galeria d’art. En l’exposició participa una nodrida representació de professors i estudiants de l’escola que exposen pintures, dibuixos, escultures, fotografies o fan intervencions sobre l’espai.


Obra de Manel Esclusa.


Obra de Francesc Todó.


Obra de Sergi Aguilar.


Persianes pintades (autor desconegut)


Obra de Francesc Artigau.


Obra de Maria Girona.

Entorn del tronc (1974)

Entorn del tronc és una acció/exposició ideada per Albert Ràfols i Xavier Olivé que planteja una transformació temporal i parcial del jardí de la primera seu d’EINA a partir de diferents intervencions sobre els troncs dels seus arbres. A cada participant se li assigna un arbre o arbust diferent sobre el qual ha de fer una intervenció artística.

La col·lecció de serigrafies

Des de l’any 1977, EINA manté la tradició d’obsequiar una estampa (serigrafia, litografia o gravat) als professors i col·laboradors amb motiu de Nadal. Tant el jardí, com les seus d’EINA han estat el tema d’algunes d’aquestes obres. El gravat l’Estació del Peu del Funicular de Xavier Serra de Rivera (1982), La Porta del Jardí d’en Pep Alemany (1979), la Casa Dolcet d’Albert Ràfols-Casamada (1977) –totes tres reproduïdes a l’inici d’aquest article–, el Lliri Blau de Maria Girona (1978), o la Glicina de Xavier Olivé (1981).


Liri blau de Maria Girona i Glicina de Xavier Olivé.

Les plantes de jardí seguint el calendari de floració omplien de colors i olors les quatre estacions de l’any. Les mimoses amb el seu perfum penetrant floreixen a l’hivern, a la primavera les frèsies o africanes creixen entre els graons de les escales, els lliris blaus florien pels parterres i la vella glicina floria i es recaragolava per la glorieta del jardí. Tot un conjunt experiències sensorials que els artistes d’EINA han anat plasmant al llarg dels anys en les seves obres.

Les obres sobre el jardí i les seus d'EINA més recents incorporades a la col·lecció són les il·lustracions del bosc d’EINA de Mar Saiz (2011), o de les dues seus d’EINA d’en Miguel Bustos amb motiu del 50è aniversari d’EINA (2017).


Paisatges d'EINA de Mar Saiz (2011).


Il·lustracions de les seus d'EINA de Miguel Bustos.

 

Entrades relacionades

El Jardí d’EINA (II)

 

Text: Xavier Olivé i Rubén Alcaraz