Animals imaginaris 1985. Performances a EINA

Xavier Olivé, Josep Bagà i els alumnes del Taller d'Escenografia d'EINA organitzen, en el marc dels actes de la festa de fi de curs d’EINA de l’any 1985, una acció-espectacle efímera on la ironia del desconcert és la protagonista d’un muntatge imprevisiblement planificat.

Els actors Tuninho Ribeiro, José Antonio Herrero, Lyn Jackson i Jessica del Teatre Arnau de Barcelona interpreten una pantera-tigre, una dona aranya, un rèptil i una au fènix, respectivament. Uns éssers imaginaris híbrids, meitat animal, meitat persona, fruit de la recreació de l’imaginari col·lectiu desenvolupat al llarg de la història de la humanitat. Quatre “animals” salvatges, però que a la vegada conserven tics de la civilització en les formes de fer i actuar, alhora que participen de sentiments com l’amor o l’odi, l’atracció i el rebuig (Olivé; Bagà, 1985).

L’acció es desenvolupa al jardí d’EINA, al qual el públic accedeix mentre els animals dormen. Les bèsties es mantenen en aquest estat fins que, en un marc de pompa i fastuositat, se’ls hi serveix un sopar personalitzat per a cada un d’ells, i cuinat en directe per la xef del restaurant Giardinetto Notte, Reyes Modolell (Peiro, 1985). Dins de la seva pròpia gàbia, cada ésser reacciona de manera diferent i inesperada davant del públic i el seu aliment (Olivé; Bagà, 1985). A vegades esquerp i altre sofisticat. Tanmateix, sempre hi ha un denominador comú en la contradicció que es dóna entre les safates d’argent o les estovalles de fil, i la bestialitat dels gestos dels actors. El terra del jardí s’omple de palla i fenc per a l’ocasió. L’olor característica d'un estable, zoològic o circ complementa la immersió sensorial a través de l’olfacte.

Resulta curiós el fet que cap dels participants té un coneixement total de l’acció (Olivé; Bagà, 1985). No hi ha un assaig general previ, sinó que cada actor només rep les indicacions necessàries per portar a terme la seva intervenció durant la primera hora per, posteriorment en la segona hora, donar pas a una total improvisació. Els actors actuen totalment condicionats per l’espai físic (les gàbies), el maquillatge –resultat d’una sessió de més de 6 hores– i el vestuari (Gabancho, 1985), que doten al seu cos d’una significació fins al moment de començar desconeguda per ells (Olivé; Bagà, 1985).

L’espectador també es converteix en actor, en un espai conegut, però alterat per la intervenció, i on no existeix un escenari tradicional, sinó que tot al seu voltant es va convertint, a mesura que avança l’acció, en situacions insòlites que potencien l’ambigüitat com a llenguatge, i on la realitat i la ficció es barregen, després d’uns moments inicials d’aparent normalitat.

Aparició en mitjans

• Gabancho, Patricia. "El sentido de la fiesta". El noticiero universal (8 jul. 1985), p. 38-39.
• Olivé, Xavier; Bagà, Josep. “Animales imaginarios”. Àrtics: trimestral multilingüe de les arts i de les ics (1985), p. 60-63.
• Peiro, Julian. "Un fin de curso excepcional en EINA". El periódico. Espectáculos (25 jun. 1985), p. 41.

Text: Rubén Alcaraz i Xavier Olivé.

Imatges de l'acció