Professor d'imatge i cinema, membre de l'equip directiu i impulsor de la Fundació Eina
Amic d'Eina 1999
Qui millor que Albert Ràfols Casamada per fer el seu panegíric, en el discurs de nomenament diu:
A Eina, des del curs 1972 fins a finals dels anys noranta, Joan Enric Lahosa va impartir les assignatures de Semiologia de la imatge, El llenguatge icònic, Teoria de la comunicació, Història del cinema i Història de l’art.
La paradoxa a les arts visuals conferència de J.E. Lahosa en motiu de la inauguració del curs acadèmic 1980-81.
El 1990 és un dels principals impulsors de la Fundació Eina com a fundació privada, amb la finalitat de fomentar el debat cultural i formació humanística, crítica i pluridisciplinària, que anys després aglutinaria també l'escola.
La consagració de la primavera 1982. Cicle de conferències per celebrar alguns centenaris. Lahosa parla sobre Man Ray. Cartell dissenyat per Xavier Olivé.
Va participar en nombrosos seminaris i conferències, com:
L'espai imaginari 1979.
Dins dels estudis d’imatge coordina el debat interdisciplinari amb escriptors, poetes, músics, teòrics de la imatge i directors de teatre.
Landscape: el paisatge, entorn natural i artificial 1978.
Arquitectes, artistes, dissenyadors i teòrics, tots professors d’Eina, buscant una nova arcàdia. Cada any es proposa una temàtica per debatre conjuntament.
Gran aficionat a la gastronomia i cuiner, va introduir la cuina com a cultura amb els seminaris El gust a la cuina (1978), Gust i Estil: intercanvi de sensacions (1981) i Gust i estil: la cuina dels artistes (1995) dins de l'oferta formativa d'Eina. Aquestes sessions pràctiques, realitzades a la Casa Manuel Dolcet, comptaven amb els professors Miquel Espinet, Xavier Olivé, Joan Enric Lahosa i Llorenç Torrado, que cuinaven davant dels assistents mentre debatien sobre la restauració, la posada en escena, l'oci, els referents literaris, la cuina com art i l'enologia. El diari Tele/expres els va destacar amb el titular "No enseñan a cocinar sino que enfocan la gastronomía como un ejercicio de cultura".
Portada i pàgina interior de Tele/exprés, 1978.
Joan Enric Lahosa, crític i historiador del cinema, va ser membre de la Societat Catalana de Comunicació des de 1968 i de la Federació de Cineclubs. A més, va exercir com a professor i Secretari Acadèmic a l'Institut del Teatre, introduint estudis d'imatge i vídeo a partir dels anys 80. També va ser docent al departament d’art de la UAB.
Tal com explica Miquel Molins, president del Patronat de la Fundació Eina: “El vaig conèixer a la Universitat Autònoma de Barcelona quan donava classes de cinema, en el que llavors es deia Departament d’art i era ple de teories i pensament crític. El recordo afable, molt culte i intel·ligent, singular en l’ambient acadèmic i capaç de seduir els estudiants ansiosos de modernitat. El seu criteri brillant i profund va conformar el meu primer i bàsic coneixement del cinema i de la imatge en general.”