Dissenyador d'interiors i de producte, Pepe Cortés, amb un amplíssim currículum reconegut amb diversos premis FAD i un Premio Nacional de Diseño, resulta imprescindible per entendre una forma de treballar honesta amb relació a l'essència de l'ofici. La seva excel·lència constructiva, la meticulositat en els acabats i la discreció amb els materials i els colors ens parlen d'una forma d'entendre la professió des de les mans i des del cor.
Qui va ser estudiant i professor d’Eina era perfecte a l'hora de dibuixar i projectar, i era al taller, on tota la seva creativitat quedava impregnada del saber fer que tant li importava.
Després de passar per diverses escoles de disseny, a la primera promoció d’Eina va trobar finalment l'aventura de dissenyar i va poder racionalitzar tots els coneixements que ja portava apresos. Així m'ho explicava amb entusiasme anys després quan, sent jo també estudiant d’Eina, em va acollir al seu estudi. Vam estar treballant mà a mà set anys, jo sempre d'aprenent, que és el que has de ser quan estàs al costat d'un mestre. Era l'època de l'Estudio Abierto de Diseño del carrer Roca i Batlle del Putxet. A peu de carrer tenia un taller i en un pis de la torre, el despatx. Dibuixàvem plànols i sense parar baixàvem al taller a serrar fustes, torçar ferros, fer làmpades... i tornàvem a pujar a fer més plànols que perseguien l'excel·lència. En aquells primers anys treballava també amb la seva parella, Libby Cowell, que va estudiar amb ell a Eina.
Les col·laboracions amb Javier Mariscal el van portar a esplaiar-se en el camp del disseny de mobiliari, en el qual va destacar amb diverses icones que ja són peces històriques del disseny del nostre país. Va col·laborar diversos anys amb l'escola Eina com a professor de disseny de mobiliari i de producte. Els seus interiors són clàssics del bon gust contemporani.
Ens deixa el seu somriure afable, però intencionat, 'socarrón' de barceloní de la Rioja. Paternal, silenciós, elegant... i una obra d'una qualitat indiscutible.
Per part meva, tot el reconeixement, la gratitud i el deute íntim que un aprenent té amb el mestre.
Josep Aregall
