Naturaleza muerta realista, 1984

Natura morta realista 1984

Natura morta realista és una performance de Xavier Olivé, Josep Bagà, Jordi Colomer i Agustí Jansana per celebrar a EINA l'inici del solstici d'hivern d'un fred matí de novembre de 1984.

 

Aquesta natura morta és la interpretació d’un gènere pictòric, i no d'una obra en concret. Un gènere molt popular en el qual es representaven peces com animals de caça, fruita, flors o estris de cuina i de la llar, en un espai determinat i que simbolitza la vanitat humana i la brevetat de l’existència, així com la fugacitat dels plaers humans i, en definitiva, de la vida.

La gran dimensió de l’obra (600 x 250 x 100) dificulta la lectura unitària del "quadre" i proposa, ens al contrari, una suma de lectures segmentades i parcials que es realitzen amb el pas de l'espectador per davant del nou quadre.

Natura morta

 

La imatge de l’obra està vetllada per un tul tractat amb pigments que s'interposa entre l'espectador i la natura morta. El terra, ple de plomes d'haver desplomat les aus.

 

 

Llebre penjada

 

 

L'olor dels animals de caça: llebres, perdius i faisans, així com el gall dindi és penetrant, contribuint a la immersió de l’espectador en la performance ambigua i un punt pertorbadora. Les llebres, penjades seguint la tècnica del faisandage, es deixen podrir uns dies perquè la carn sigui més tendre.

 

 

Fragment de la natura morta

 

 

L’ambigüitat protagonitza l’acció. Les estovalles blanques amb pinzellades a l'oli, permeten aconseguir la textura d'un llenç. Encarcarades per la pintura, s’emfatitzen els plecs de la roba. Les fruites i les flors, els becs de les aus i les peülles de les llebres estan envernissades amb trementina per dotar-les d’una brillantor artificial. Les ombres són reals, però també n’hi ha de pintades que fan de l’espai un lloc encara més ombrívol, com el de les natures mortes del Barroc.

 

 

Fruites exposades

 

 

Els canelobres i les safates de plata denoten l’opulència i la vanitat humana, personificats en un sumptuós arranjament de la taula. La fruita mossegada, el pa esmicolat, i tot un seguit d’aliments que el comensal ha començat a menjar i ha deixat a mitges, juntament amb les flors pansides, les espelmes consumint-se, emfatitzen la sensació de fugacitat, d’un temps que passa i no tornarà, com la fugacitat dels plaers.

 

 

La Performance conclou amb un esmorzar. Els plats de cartó que utilitzen els convidats estan dibuixats a mà, un per un, per estudiants d’EINA amb diferents al·legories del menjar. Una altra mostra d’art efímer.

 

 

Plats decorats per estudiants d’EINA

 

 

El Menú del tradicional sopar de Nadal d’EINA, celebrat l’any 1984 al restaurant La Balsa de Barcelona, també fa referència a la Natura Morta. En aquella ocasió, per fi es pot degustar la llebre.

 

 

Menú del sopar de Nadal de l’any 1984

 

 

L’any 1987, amb motiu de l’exposició EINA, 20 anys d’avantguarda celebrada al Palau Robert de Barcelona, es rememora aquesta performance en un format més minimalista. La instal·lació es clausura al cap de quinze dies donat l’estat de deteriorament dels aliments que en formaven part.

 

 

Natura morta en l’exposició EINA 20 anys d’avantguarda

 

 

Fitxa tècnica

 

  • Data i lloc: 16 de novembre de 1984. Casa Manuel Dolcet (1a seu d’EINA)
  • Idea i producció: Xavier Olivé, Josep Bagà, Jordi Colomer i Agustí Jansana.
  • Vídeo: Carles Ameller.
  • Fotografies: Manel Esclusa.
  • La caça es va comprar a la parada d'en Salvador Capdevila del mercat de la Boqueria de Barcelona.
  • Els canelobres i safates d'alpaca llogats a Crimons.

 

Referències

Olivé, Xavier; Bagà, Josep (1985). “Una natura morta”. Papers impresos. Núm. 7.