TRAVELING FERROCATAS, un tren-taller sobre imatges en moviment, a cura de Francesc Ruiz
Aquest taller vol ser un laboratori d’experimentació i de creació col·lectiva des d’on activar el potencial evocador del tren com a espai singular per a la creació i la circulació d’imatges. S’organitzarà a partir de tres eixos: el tren com a màquina escòpica i cinemàtica, el tren com a generador de mons i el tren com a infraestructura de distribució i disseminació editorial. Tindrà com a objectiu final la publicació d’un diari que és distribuirà gratuitament entre els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
El tren com a màquina escòpica i cinemàtica:
L’experiència visual que ofereix el viatge amb tren comprèn un calidoscopi de diferents punts de vista, plànols, enquadraments, perspectives i temporalitats que ens remeten tant a la construcció de la imatge fílmica, com a la seva representació gràfica, el storyboard, la narració visual o el còmic. Paisatges fugaços, finestres i pantalles en lliscament continu, passatgers exercint d’extres involuntaris, NPC’s i actors principals d’una pel·lícula o un videojoc sense suport. La primera sessió consistirà a desgranar mitjançant el dibuix tots aquests elements que es poden extreure del viatge amb tren per després posar-los en comú a l’aula i construir entre tots una constel·lació de possibles narratives.
El tren com a generador de mons:
El tren i tota la seva potència evocadora i transformadora s’ha vist íntimament associat a la construcció de tot tipus de mons, cultures i subcultures. En aquesta sessió compartirem referents provinents de diferents disciplines i farem un recorregut per tots aquells mons que son travessats pel tren: treball, fugitivitat, utopies i distòpies sobre rails, ferroequinologia, grafitti... Posteriorment, tornarem als vagons per fer un exercici de ficció especulativa on imaginar altres maneres d'habitar i de viure l'espai temps dels ferrocatas.
El tren com a infraestructura de distribució i disseminació editorial:
La idea de mobilitat vinculada al llibre o a les publicacions està íntimament lligada a la seva materialitat múltiple i a la seva escala transportable: els llibres de butxaca, la distribució editorial i els quioscos en són un bon exemple. Però hi ha alguns formats, com ara els diaris gratuïts que han pensat el tren simultàniament com a espai de lectura i de disseminació de publicacions. La premsa gratuïta es llegeix i s'oblida al seient en espera d'un altre lector, constituint un exemple únic de publicació compartida. Des del tren pensarem com fer una publicació d'aquest tipus, quin és el públic al qual ens dirigim, quin contingut podem oferir i quines històries podem compartir que puguin competir amb les pantalles de mòbil i els ordinadors. Dedicarem les sessions següents a planificar, pensar i produir els continguts d'aquesta publicació que una setmana després de finalitzar el taller sortirà a la llum i es distribuirà a les línies S1 i S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Francesc Ruiz (Barcelona 1971) Parteix del còmic com a substrat estètic, narratiu i intel·lectual i també com a material històric i operatiu, aplicat a manera de continent o descripció de la realitat. A través de la creació, l’alteració, la restitució o l’acoblament, entre d’altres vies; genera històries possibles que revelen els engranatges a través dels quals es construeixen les identitats individuals i socials, la identitat sexual o també la identitat de la urbs. Les seves instal·lacions s’han pogut veure a diferents centres d’art i museus nacionals i internacionals: CA2M (Madrid), EACC (Castelló), MACBA (Barcelona), Gasworks (Londres), FRAC PACA (Marsella), Weserburg Museum (Bremen) i a biennals com la de Venècia del 2015, la de Götteborg del 2017, la biennal Momentum, Moss, Noruega el 2019 o la biennal de Busan el 2020. www.francescruiz.com
Francesc Ruiz, Tres Calles, Tres Colores, 2020 Instal·lació al CA2M, Mostoles. Fotografia: Manuel Blanco
Activitat feta amb la col·laboració del Ministerio de Cultura y Deporte