Albert Ràfols Casamada i EINA

 

Albert Ràfols Casamada forma part de l'equip fundacional d'EINA l'any 66, després de la dimissió en bloc, al setembre del mateix any, del gruix dels professors d'Elisava, entre els quals es trobava ell mateix, de la qual era el director des del 1963. L'any 1967, és nomenat primer director de l'escola, càrrec que ocuparà fins al setembre de 1985, moment en el qual Miquel Espinet el succeirà. A partir de llavors, en serà el degà. També serà president de l'Associació EINA entre els anys 1985 i 1990, i de la Fundació fins a l'any 2009.


Esbós d'Albert Ràfols Casamada de la Casa Dolcet primera seu d'EINA (1977).

Docència a EINA

La trajectòria docent d'Albert Ràfols Casamada a EINA s'inicia amb la programació de l'assignatura dedicada a l'estudi del Color, la qual es presenta als plans d'estudi sota diferents noms: Color i Comunicació Visual, Color i Composició, Taller de Color o, simplement, Color. Un curs estructurat en tres grans blocs: el primer, dedicat als estudis formals i als principis fonamentals de la visió; el segon, a l'expressió gràfica; i, el tercer, als "signes de comunicació", en el qual es presentava una introducció a la semiòtica.


Programa de l'assignatura Color i comunicació visual d'Albert Ràfols Casamada.

La visita del Gruppo 63 a EINA el febrer de 1967, així com la posterior conferència, l'any 68, d'Umberto Eco, el qual tornà a EINA per impartir un seminari sobre els còmics des de la perspectiva dels mitjans de comunicació de masses, incrementen l'interès d'Albert Ràfols per l'estudi de la semiologia.


Maqueta de la Travessera de Gràcia.

Aquest interès es posa de manifest a les aules amb experiències com l'estudi semiològic de la Travessera de Gràcia de Barcelona, una activitat en la qual, segons Alexandre Cirici en un article a Serra d'or (1977), es realitza "un complet estudi semiològic [d'aquest carrer] a partir de l'estudi de camps i observacions dels estudiants dins del curs, [que] exemplifica l'interès per donar un ús pragmàtic a les teories lingüístiques des del punt de vista del disseny i les intervencions sobre l'entorn". La presentació pública d'aquest projecte per part dels estudiants es fa a través d'un mapa transitable gegantí de tot el carrer on s'indica el tipus de botiga, serveis i usos, es descriuen els colors, olors i sons, i també es projecten fotografies de les façanes dels edificis i s'amplifiquen els sons enregistrats en directe en diferents punts del carrer.


Exercicis de l'assignatura de Color.

En el marc de l'assignatura Color, el curs 68-69, proposa als seus estudiants una acció anomenada Environament experimental. L'acció consisteix en una instal·lació de realització col·lectiva en la qual, a partir d'una proposta de Carles Riart, cada estudiant plasma el seu exercici en la cara d'un cub. L'activitat està fonamentada en els estudis i les pràctiques prèviament realitzats a l'aula sobre teoria del color i composició. Uns mòduls volumètrics, textures, música i sons, canvis de llum i projeccions de diapositives contribueixen a la transformació durant dos dies de l'espai de la classe. El fons musical de l'acció és l'àlbum More de Pink Floyd.

L'any 73, coordina una altra experiència col·lectiva sota el nom Super collage, consistent en la realització d'un collage dins del qual s'havia de poder entrar. El treball es va dividir en dues parts. D'una banda, la recollida del material, fonamentalment d'anuncis publicitaris. I, de l'altra, la realització pràctica del collage per part dels estudiants sota la direcció de l'Albert Ràfols. L'objectiu de l'activitat va ser establir un diàleg entre l'espai arquitectònic, el volum interior de l'aula i els elements cromàtics i formals que s'incorporaven a murs, sostre i terra, amb l'objectiu d'entendre com aquests elements modifiquen el concepte d'espai en relacionar-se entre ells.

La conferència Dadà, art, provocació d'Albert Ràfols sobre els diferents grups artístics i ciutats capitals del moviment Dadà també va esdevenir una acció singular. El conferenciant parla mitjançant una pregravació magnetofònica mentre dibuixa en directe un esquema gràfic dels continguts narrats. La seva intervenció es va convertir en una obra dadaista, de la qual el mural resultant en va ser el resultat. Aquest mural forma part actualment del Fons d'Art de la Fundació EINA.

Amb la implantació dels estudis d'art als anys setanta, Albert Ràfols diversifica la docència impartida, combinant el Taller de Color amb altres assignatures com el Taller de Tècniques Plàstiques i l'assignatura Pintura i Composició. A partir de la meitat dels anys vuitanta i, fins als anys noranta, se centra en el mòdul de tallers intensius dels estudis d'art, impartint tallers de pintura, color, forma i composició.

Targetes i altres materials d'activitats

Com a director d'EINA, Albert Ràfols va participar també activament en el disseny de moltes de les targetes que servien per comunicar els actes, seminaris, cursos o tallers que EINA impartia des de finals dels seixanta fins als anys vuitanta. Aquests materials dissenyats per Xavier Olivé comptàvem amb textos manuscrits d'Albert Ràfols. També va dibuixar diferents cartells promocionals per als estudis d'art.

Exposicions des d'EINA

En el marc de les activitats realitzades a EINA, Albert Ràfols també va comissariar diverses exposicions. Entre les més representatives trobem la mostra ADLAN i testimoni de l'època, '32-36, un encàrrec del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a EINA, celebrada entre els mesos de febrer i març de 1970 a la seva seu de la Plaça Nova de Barcelona, centrada a reflectir l'actitud del grup de donar a conèixer les últimes tendències de l'art contemporani, així com la seva implicació social.


Disseny de Paco Llobet.

També la 1a Mostra Internacional d'Art: Homenatge a Joan Miró celebrada a Granollers l'any 1971; La Primera Mostra Internacional de Tramesa-Postal (1973) i Entorn del tronc (1974) juntament amb Xavier Olivé; l'exposició Sebastià Gasch: 50 anys d'avantguarda del 1976; la celebració del desè aniversari d'EINA (1977); i el 13è aniversari d'EINA a la Galeria 13 i la mostra Juny al Jardí, ambdues del 1980 i també amb la col·laboració de Xavier Olivé. Aquests encàrrecs rebuts per EINA o organitzats des de la pròpia escola, són coordinats per Albert Ràfols Casamada i s'integren en la docència impartida, fent participar estudiants en la conceptualització i disseny de les propostes expositives, els muntatges, el disseny dels cartells i dels catàlegs, entre altres.

L'any 1981, participa en el seminari Gust i estil: intercanvi de sensacions, amb un sopar temàtic al restaurant Jean Louis Neichel i el disseny de la corresponent carta. Més endavant, l'any 1995, ho farà en la segona edició del seminari sota el títol Gust i estil: la cuina dels artistes, celebrada en el marc del Segon Congrés Català de Cuina.

L'any 1987, escriu el text Notes per una història d'EINA, integrat al catàleg de l'exposició EINA, vint anys d'avantguarda, 1967-1987.

Trajectòria artística

Pel que fa a la trajectòria artística d'Albert Ràfols Casamada, aquesta es troba àmpliament representada en el fons d'art de la Fundació EINA amb un total de disset obres en diversos formats i tècniques com la serigrafia, el gravat, la litografia, el dibuix, l'acrílic, el pastel o la pintura al temple que van des de l'any 1973 fins al 2004.

 


Mural Escola EINA (1994) d'Albert Ràfols Casamada.

Entre aquestes obres també es pot trobar la serigrafia que s'obsequià, en el marc del desè aniversari al personal de l'escola. Aquesta obra va inaugurar la tradició d'editar, cada any, primer al mes de juny i, a partir de l'any 1980 coincidint amb el sopar de Nadal, una obra gràfica concebuda per un professor de l'escola. Una tradició que encara avui es manté.

La llista completa d'obres en el fons de la col·lecció d'art d'EINA és la següent:

  • Mural Dadà (1973). Dibuix sobre paper,
  • La Casa Manuel Dolcet (1977). Serigrafia.
  • Sense títol (1979). Acrílic sobre tela.
  • Objectes (1979). Acrílic sobre tela.
  • Vertical (1980). Acrílic sobre tela.
  • Menú (1981). Dibuix sobre paper.
  • Sense títol (1982). Gravat.
  • Sense títol (1986). Serigrafia.
  • Jardí ombrívol (1988). Acrílic sobre tela.
  • Arran de moll (1989). Acrílic sobre tela.
  • Sense títol (1993). Pastel.
  • La danse (1993). Acrílic sobre tela.
  • Veure és sentir (1993). Litografia.
  • Mural Escola EINA (1994). Temple sobre tela.
  • Gust i estil (1995). Intervenció sobre impressió sobre paper.
  • Sense títol (1997). Litografia.
  • Angle ocre (2002). Acrílic sobre tela.

Obra poètica

Com a poeta, no va publicar les seves obres fins a la cinquantena. Tanmateix, va cultivar gèneres diversos com l'assaig o la poesia, integrant aquesta última a la seva obra artística.

L'any 1973, participà en l'Exposició de poesia visual organitzada per EINA en el marc del Seminari d'Art Contemporani dirigit per Maria Lluïsa Borras, amb l'obra Un nu (1972).

La seva obra poètica completa es troba compilada a l'obra Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999 (Proa, 2000). Un parell d'anys més tard, l'editorial Rosa Cúbica amb la col·laboració de la Fundació EINA, editen una antologia en espanyol sota el títol El color de las piedras: antologia poètica 1976-2002. Finalment, l'any 2004, una altra vegada la Fundació EINA i la Rosa Cúbica coediten l'obra Cançó: poemes per a Maria, una edició limitada amb motiu del 80è aniversari de Maria Girona. La publicació recull una antologia formada per vint-i-cinc poemes d'Albert Ràfols seleccionats per Sam Abrams que recorren tota la producció de l'artista i poeta des del 1946 fins a un text inèdit del 2003, juntament amb quatre serigrafies de Maria Girona.


Detall del llibre Cançó: poemes per a Maria.

L'obra poètica d'Albert Ràfols ha inspirat diverses composicions músicals. La primera, l'any 1972, per part de Maria del Mar Bonet i, la segona, en el marc del sopar de Nadal de l'any 1997 per part del pianista Albert Guinovart i la intèrpret Carme Canela, els quals componen uns poemes musicats amb motiu del 30è aniversari de l'escola.


Fotografies d'Albert Font i Manel Esclusa.

Homenatges

EINA ha reconegut diverses vegades la trajectòria i l'aportació d'Albert Ràfols tant a l'escola o al mon de l'ensenyament de l'art i el disseny. El primer d'aquests reconeixements va ser un sopar homenatge conjunt amb la Maria Girona l'any 1973.

L'any 1993, en ocasió del 70è aniversari del seu naixement la Fundació EINA organitza un nou homenatge que va més enllà del concepte de celebració i es converteix en una acció protagonitzada pel mateix pintor i fundador d'EINA.

En el marc d'aquest esdeveniment, es presenta el llibre Veure és sentir, una coedició entre EINA i Quaderns Crema a cura de Sam Abrams, Josep M. Castellet, Victòria Combalia, Antoni Marí i Eudald Tomasa. Amb motiu de la presentació del llibre, Albert Ràfols edita un gravat homònim en col·laboració amb la Polígrafa.


Fotografia de Manel Esclusa.

Altres institucions culturals com museus i associacions també li van retre homenatge en els anys següents. La primera, el 2001, van ser l'IVAM i el MACBA, els quals organitzen una retrospectiva titulada Albert Ràfols-Casamada, 1953-2001. La mostra recollia de manera cronològica la diversitat de la seva obra: dibuixos, collages, escultures, poemes visuals, obres literàries i documentació gràfica de la seva participació en la vida cultural de Barcelona.

L'any 2007, el FAD també reconeix el seu paper en el desenvolupament del disseny a Catalunya.

Finalment, l'any 2009, el MNAC també l'homenatja en un acte en el qual van participar Antoni Marí, Josep Maria Castellet i Victòria Combalia. En aquest acte, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras el defineix com "l'artista total", capaç d'explorar "els límits del llenguatge" amb una "tasca revolucionaria".

Publicacions editades per EINA

Al llarg dels anys, EINA ha dedicat diverses publicacions a la figura d'Albert Ràfols, que recullen la seva obra present al fons de la institució, o la seva obra poètica. Aquestes són:

  • Ràfols Casamada, Albert. Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir. Barcelona: Fundació EINA, 1994.
  • Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada al fons d'art de la Fundació EINA. Barcelona: Fundació EINA, 2002.
  • Ràfols-Casamada; Albert. El color de las piedras, antología poètica, 1976-2002. Barcelona: Fundació EINA; Ediciones de la Rosa Cúbica, 2003.
  • Ràfols-Casamada; Albert; Girona, Maria. Cançó: poemes per a Maria. Barcelona: Fundació EINA; Ediciones de la Rosa Cúbica, 2004.