Sebastià Gasch

Sebastià Gasch: 50 anys d‘avantguarda, 1976

L’exposició Sebastià Gasch: cinquanta anys d‘avantguarda, és una mostra d’homenatge encarregada pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) a EINA, i celebrada a l’antiga seu de la institució al carrer Brusi de Barcelona del 22 de juny al 16 de juliol de 1976.

El disseny i el comissariat és a càrrec d’Alicia Núñez, Xavier Olivé, Carlos Pazos i Albert Ràfols Casamada, amb la col·laboració d’Anna Díaz-Plaja.


El disseny del catàleg evoca una acordió de postals.

Nascut l’any 1897, Sebastià Gasch va ser un crític d’art, escriptor i periodista català, que va destacar per la seva entusiasta defensa de tot allò nou i avantguardista en l’art, la música, la dansa, el cinema, el teatre, el circ o en les arts parateatrals, a través de manifestos i centenars d’articles i crítiques publicats en revistes del moment com La veu de Catalunya, L' amic de les arts, La publicidad, El mirador, D'ací i d'allà o el setmanari Destino, entre altres. L' homenatge del FAD és amb motiu del cinquantè aniversari de la publicació a la Gaseta de les arts, del seu primer article, el qual va dedicar a un jove Joan Miró.

A l'entrada de l'exposició, s’instal·la una ombra xinesa de la silueta d’en Sebastià Gasch a mida natural. Per aconseguir l’efecte es fa servir un focus que il·lumina la silueta de fusta retallada i la projecte sobre una loneta que actua com a pantalla. La part de darrera de la silueta és el retrat d’en Sebastià Gasch amb un canotier i un bastó de passeig. La mateixa imatge es fa servir per al cartell de l’exposició i el sobre que conté el catàleg.

Unes bambolines de loneta blanca transformen la seu del FAD en un teatret. El muntatge evoca un envelat de festa major o la carpa d’un circ. El recorregut per l’exposició el conforma un laberint construït amb ampliacions fotogràfiques que reprodueixen els articles de premsa, documents i retrats dels artistes citats a les seves cròniques. Cada passadís evoca una temàtica diferent: l’art, la dansa i el flamenc, el music-hall, el circ i les titelles

L'art

Una estora groga condueix al visitant cap al Manifest groc de 1928 signat per Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, el qual va tenir un gran ressò en reproduir-se a diverses revistes avantguardistes i diaris de l’època, i va ser ferotgement criticat als mitjans catalanistes del moment.

En l’exposició també es posa èmfasi en la seva relació amb en Federico García Lorca, i s’exposen alguns dibuixos d’aquest autor.


Grup de L' Amic de les Arts (Sitges, 1927).

D'esquerra a dreta, Manel Font, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Muntanya, Josep Carbonell, Federico García Lorca, Salvador Dalí i a M.A. Casanyes.

Gasch va participar activament en la creació de la revista d’art i literatura L’amic de les arts (1926-1929), així com en la fundació d'ADLAN (1932).

L’any 1937, Gasch publica l’obra La pintura catalana contemporània, una de les primeres reflexions en temps de la II República sobre l’art contemporani i d’avantguarda a Catalunya; el 1953, L’expansió de l’art català al món; l’any 1955, El expresionismo (Ediciones Omega); el 1957, La pintura abstracta (Sagitari); l’any 1963, una biografia de Joan Miró (Alcides); i l’any 1971, una altra sobre Tàpies.

El Music-hall i els cafès cantant

Al passadís dedicat al music-hall, les vedets i les cupletistes estan representades per Raquel Meller, la Mistinguett, Mercedes Serós, Joséphine Beker, la Bella Dorita, entre altres. El passadís acaba amb una escalinata, una peça imprescindible per l'apoteosi final de les revistes.

L'escalinata es transforma en una vitrina, els graons s’omplen d'autògrafs de vedets procedents del Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, protegits rere un vidre.

Sebastià Gasch dedicà diversos llibres a aquesta temàtica. L’any 1957, l’editorial Selecta publicà Barcelona de nit (el món de l'espectacle), amb il·lustracions de Grau Sala; el 1962, La historia del music-hall (G.P.); l’any 1969, Les nits de Barcelona (Pòrtic); i, finalment, el 1972, El Molino (memorias de un setentón) (Dopesa).

El Flamenco



Vicente Escudero i Carmen Amaya. Fotografies de Colita.

La part dedicada al flamenc consta d’un passadís decorat amb clavells vermells, on es poden trobar també els retrats dels seus artistes predilectes: la Argentinita, Pastora Imperio, Vicente Escudero, Carmen Amaya (a la que descobreix de nena), la Chunga, Antonio Gades, entre altres.

L’any 1946, Gasch publica De la danza (Barna) amb il·lustracions de Pere Pruna. La dansa està àmpliament representada per les fotografies de Jeux d'enfants (1933), dels ballets russos de Sergei Diaghilev amb teló, decoració i vestuari de Joan Miró.

Alexandra Denisova, Raissa Kouznetsova, Yura Lazovsky, Boris Belsky i els artistes de la companyia Jeux d’Enfants (1932).

També s’homenatja a Vaslav Nijinsky, Serge Lifar i al mestre Joan Magrinyà.

El circ

L’any 1947, Gasch publica El Circo y sus figuras (Barna) amb il·lustracions d'Emili Grau Sala. Al 1957, viatja amb el Circo Americano. D'aquesta gira, sorgirà el llibre El Circo por dentro (Destino).

Un retrat de Charlie Rivel presideix el passadís de l'exposició dedicat al circ, al que Gasch li dedicà un llibre l'any 1962 (Charlie Rivel, pallasso català, Alcides). Una altra fotografia destacada es la d'Alexandre Calder manipulant les figures del seu circ.

L'exposició va ser inaugurada pel mateix Sebastià Gasch acompanyat per Antoni de Moragas president del FAD, Daniel Giralt Miracle i Mary Sampere. También hi van participar destacades personalitats del món de l’art i la cultura com Josep Lluís Sert o Joaquim Gomis.

També van assistir Joan Miró i José Corredor Matheos acompanyats pels comissaris de l'exposició.

El reportatge fotogràfic és a càrrec de Ferran Freixa.


Postal convidant a l'acte d'entrega dels premis. Fotografia de Manel Esclusa.

Per tal de homenatjar-lo de manera permanent, el mateix any 1976, es creen els Premis Sebastia Gasch de les Arts Parateatrals, cabaret, circ, dansa, flamenc, que el FAD atorga anualment des d’aleshores. El primer any el jurat va ser presidit per Joan Brossa.

El primers trofeus van ser dissenyats per Xavier Olivé, consistents en una campana de vidre amb un petit violeter amb un ram de violetes de roba. Durant l'acte de lliurament van actuar alguns dels premiats.