Maria Girona i EINA



La pintura de la Maria és massa de veritat perquè segons qui l'entengui.
Els trets més característics de la seva pintura són, per una part, la total coherència entre la seva personalitat i la seva obra i, per l'altra, la total fidelitat a una manera de fer escollida des de l'inici. Però una finalitat que no li ha impedit mai interessar-se per altres estils i moviments. És a dir, que l'afany de veure i de conèixer ha estat sempre fonamental per ella.

Text manuscrit del dietari d'Albert Ràfols (24 d'abril de 1992)


Fotografia d’Albert Font el dia de la presentació del Projecte de transformació del jardí escala 1:1 (1972).

Aquest any celebrem el centenari del naixement de Maria Girona, cofundadora i figura fonamental pel seu vincle històric, artístic i docent amb EINA. Maria Girona ha estat una presència molt valuosa en l’evolució d’EINA, com a escola i després com a centre vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al seu entusiasme i suport constant.

La seva ha estat una trajectòria que cal recordar per la seva intel·ligència social, la delicadesa i les seves bones maneres de fer, impregnades d’una bonhomia natural que reflectia les seves qualitats personals discretes i plenes de saviesa i humanitat. Maria Girona aporta una trajectòria com a professora, membre del consell d’estudis, del Patronat de la Fundació EINA i, també, com a responsable dels estudis d’Art.

Docència a EINA

Durant el període 1986-2003, Maria Girona codirigeix amb Antònia Vilà el departament d´Art. Els estudis vinculats els van fonamentar amb un programa pedagògic que s’ampliava amb la participació d’artistes i humanistes, encarregats de tallers monogràfics o assignatures ja presents en els organigrames dels departaments d’Art i de Disseny. En aquest període, les seccions d’Art i Disseny creixen i s’atomitzen com a departaments, desplegant nous vessants de producció en disseny d’interiors, disseny gràfic i obrint la nova via de disseny de producte, la qual havia tingut un desenvolupament molt irregular a EINA fins al moment, ampliant-se també el seu equip de professors en tots aquests vessants. Els tallers d’art jugaven un paper transversal entre els departaments, aportant gràcies als artistes convidats, un marc contemporani estimulant ple de diversitat i dinamisme tan característic del centre.

Respecte a la seva participació com docent d’EINA, Maria Girona escriu en un dietari personal conservat a l’Arxiu d’EINA: “L'escola EINA ha sigut molt important per mi, perquè encara que no hi he donat moltes classes, fonamentalment uns cursos de dibuix, formo part de la comissió pedagògica, què és molt interessant sobretot perquè la nostra actuació és bastant experimental i sempre nova. Els que formem part d'aquesta comissió hi veiem moltes possibilitats en una escola com aquesta, de cara als alumnes i també per a nosaltres, per aprendre sempre coses noves i de poder posar en pràctica l'estímul que necessita la joventut i tothom per donar de si tot el que té a dintre seu”.

Els cicles de poesia i collage que impartien conjuntament Albert Ràfols i Maria Girona amb la col·laboració de Toni Marí, Rosa Tarruella, Jaume Vallcorba, Sam Abrams i Carles H. Mor van apropar a la comunitat d’EINA la comunicació interdisciplinària de la poesia, els seus jocs simbòlics i concrets, on la paraula feta imatge prenia una diversitat interpretativa.

 

 

L'assignatura Tècniques sobre Paper de Maria Girona, integra l’ensenyament del dibuix als estudis d’EINA. L’assignatura cercava ensenyar als estudiants el coneixement dels diferents mitjans d'expressió gràfica (llapis, tinta xinesa, pastel, collage, tècniques mixtes) sobre el suport paper, així com l'educació de la visió com a resultat del dibuix analític i de la capacitat expressiva orientada a transmetre el gust i la sensibilitat.

 


Programa de l’assignatura Tècniques sobre paper impartida per Maria Girona (anys 80)

A més dels professors Patricio Vélez, Francesc Artigau, Serra de Rivera i Sergi Aguilar, Yamandú Canosa, Maria Helguera, Xavier Olivé, Santi Roqueta i Ernesto Fontecilla, al llarg d´aquests anys s’afegiren molts altres artistes enfilant una llarga llista, fos participant en diferents cursos monogràfics o en els tallers intensius. Artistes que participaren en aquest ampli arc temporal foren Joan Hernández Pijoan, Amat, Keith Adams, Guinovart, Angel Jové Silvia Gubern, Joaquim Chancho, Antoni Llena, el grup Usquam amb Guillem Balmes i Pere Saralegui, Rosa Tarruella, Lluis Doñate, Susana Solano, Juan Carlos Robles, Quim Camp, Jordi Canudes, Isabel Banal, Enric Mas, Alicia Vela, Roser Lacasa. També seguint el fil Albert Valera i Àngels Viladomiu així com la incorporació de Patricia Lin, Jordi Colomer, Jordi Fulla, Xano Armenter, Salvador Juanpere, Eugènia Agustí, Montse Carreño, Cristina Pastó, Jo Milne, i molts d’altres.

Accions i performances a EINA

Maria Girona va participar activament en moltes de les activitats dutes a terme a EINA al llarg dels anys 70 i 80. Una de les més destacades va ser el muntatge Projecte de transformació del jardí a escala 1:1 (1972) ideat i portat a terme per ella mateixa, en el qual es reflexiona sobre realitat, ficció i percepció. Els decorats de teatre són de papers pintats a mà, i es distribueixen pel jardí conformant un gran collage que permet veure el suport de les estructures de fusta que els suporten. L'artificialitat del seu realisme es posa en evidència en contrastar amb els elements naturals del jardí, al mateix temps que aquests últims adquireixen un sentit diferent en incloure's dins de la ficció.

 

Uns anys més tard, el 1974, participa en l’exposició Entorn del tronc, ideada per Albert Ràfols i Xavier Olivé que planteja una transformació temporal i parcial del jardí de la primera seu d’EINA a partir de diferents intervencions sobre els troncs dels seus arbres. Maria Girona ho fa amb una intervenció que consisteix en una reproducció de si mateixa que s’instal·la a sobre d’uns dels arbres del jardí.

 


Obra de Maria Girona per a l’exposició Entorn del tronc (1974).

L’any 1980, participa en la mostra d’EINA Juny al jardí, una exposició sobre el jardí al jardí, en la qual aquest indret actua com una galeria d’art. En l’exposició s’inclou també una nodrida representació de professors i estudiants de l’escola que exposen pintures, dibuixos, escultures, fotografies o fan intervencions sobre l’espai.


Obra de Maria Girona en l’exposició Juny al jardí (1980).

L’any 1981, forma part del seminari Gusti i estil: intercanvi de sensacions, juntament amb Sergi Aguilar, Francesc Artigau, Albert Ràfols, Xavier Olivé i Francesc Todó. El seminari persegueix relacionar l'estètica d'un artista amb la d'un xef i el seu restaurant. D'aquesta manera, cada participant col·labora en el disseny del menú i la corresponent carta. Maria Girona ho fa amb el restaurant Suntory, el primer restaurant japonès de Barcelona.


Carta de Maria Girona per al menú del restaurant Suntory (1981)

Uns anys més tard, el 1995, participarà també en l’activitat Gust i estil, la cuina dels artistes, celebrada com a cloenda del Segon Congrés Català de Cuina. En aquesta ocasió dibuixarà un braç de gitano de fruites vermelles amb violetes elaborat per l’Escola Hostaleria Arnadi i que se serví com a postres del dinar.


Postre dibuixat per Maria Girona per a la carta del dinar Gust i estil, la cuina dels artistes (1995)

Trajectòria artística

L’obra de Maria Girona es correspon amb una pintura consolidada al llarg de la seva vida la qual s’impregna amb un diàleg amb l’art on la sensibilitat i la innocència són trets fonamentals. El corpus de la seva obra ens desvetlla una fidelitat a un món tant particular com personal d´arrel noucentista, i sobretot atent a les aportacions de les avantguardes. Ella, d’una manera clara i constant, va anar perfilant el seu recorregut i va anar establint una dialèctica amb el moviment modern a mesura que la seva vida plàstica es va anar conformant exquisidament.

En un dietari personal conservat a l’Arxiu d’EINA, Maria Girona comenta la influència de l’Albert Ràfols amb les paraules següents: “La influència de l'Albert sobre la meva obra ha estat molt profunda. No pas fonamentalment, perquè jo veig la forma i els colors d'una manera bastant personal, però sí, com ell diu, per coses que a ell se li acudeixen, o per comentaris sobre llibres o escrits. Té un sentit molt original i això per a la persona que és al seu costat resulta molt estimulant. Veure el que ell pinta, encara que la nostra pintura sigui molt diferent, o precisament potser per això, em dona una empenta que, si estigués sola, segurament no tindria. I, finalment, com em situo dintre de l'art contemporani?, jo no puc situar-me enlloc, però com crec que la meva obra no és anquilosada, sinó que jo la sento viva, penso que puc estar en un nivell més o menys alt o baix dintre de l'art contemporani. Tanmateix, [valorar] l'estil de la meva pintura, ho deixo als crítics, perquè la veritat és que no ho sé."

La seva trajectòria es troba representada en el fons d'art de la Fundació EINA amb un total d’onze obres en diversos formats i tècniques com la serigrafia, la litografia, el dibuix o l’oli que van des de l'any 1978 fins al 2006. La llista completa d’obres és la següent:

  • Lliri blau (1978). Serigrafia.
  • Menú (1981). Dibuix sobre paper.
  • Finestra blava i vermella (1989). Oli sobre tela.
  • Matolls i mar (Cadaqués) (1989). Oli sobre tela.
  • Sense títol (1993). Dibuix sobre paper.
  • Gust i estil (1995). Dibuix sobre paper.
  • New York ’96 (1996). Oli sobre tela.
  • Camp de lli (1998). Oli sobre tela.
  • La palmera (2001). Oli sobre tela.
  • Cançó: poemes per a Maria (2004). Serigrafia.
  • Sense títol (2006). Litografia.


Lliri blau de Maria Girona (1978)

Les claus del seu treball ens revelen una voluntat construïda en l’exercici continuat del dibuix, la pintura, l’obra gràfica, el disseny tèxtil i la docència, àmbits que es manifesten amb una fertilitat aparentment senzilla i que comuniquen una sensualitat confortable que s´anà contextualitzant i dipositant en la nostra memòria cultural. Cal esmentar que la passió de Maria per la pintura es va desplegar indiscutiblement des d’una sensibilitat primerenca tant profunda com clara, desenvolupant un llenguatge molt personal i inconfusible. Indicis aquests que ens mostren una intel·ligència desperta, organitzada i encuriosida pel món que l’envoltà. Maria aconseguí amb la seva pintura aportar una mirada tangible de la realitat des d’una mirada interior que travessà la vida, els llocs i la música callada de les coses que l’atreien en l’àmbit privat.


Sense títol (2006).

Les eines que empra per mostrar el seu món emocional es construeixen a partir d’una mirada estructurada on aboca la plasticitat del seu món que podem percebre des de dobles distàncies, en què el més pròxim i quotidià s’universalitza a partir d’un cromatisme propi que va evolucionant des de l’estructura immanent dels signes del seu univers simbòlic. La forma i el color presideixen una abstracció figurativa de l’espai on la idea de la finestra emmarca les ciutats visitades i els llocs viscuts: La Place des Vosgues de Paris, els edificis de Nova York, la casa de Barcelona, el port de Palma Mallorca, o els paisatges de Calaceit o Cadaqués. Presències rescatades dels entorns, com taules i cadires de jardí o les glicines de la primera torre d’EINA, ens aporten un nou classicisme a la visualitat dels gèneres pictòrics.


New York ’96 (1996)

Maria es va mantenir fidel en el seu imaginari pictòric a la «lliçó de Matisse» i la veneració a la superfície plana de la pintura i el color, i per una aventura tant rica com continuada en preservar la concreció dels elements bàsics de la composició. La meditació sobre els objectes quotidians, les seves fruiteres plenes de fruits saborosos, de llimones i cireres, responen a la «lliçó de Cézanne» que travessava els objectes cercant la concisió del seu cos geomètric a la recerca de la fisicitat pictòrica.

Publicacions editades per EINA

Al llarg dels anys, EINA ha dedicat diverses publicacions a la figura de Maria Girona, que recullen la seva obra present al fons de la institució. Aquestes són:

  • Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada al fons d'art de la Fundació EINA. Barcelona: Fundació EINA, 2002.
  • Marí, Antoni; Mitrani, Àlex (eds.). Maria Girona i la crítica. Barcelona: Fundació EINA, 2011.
  • Ràfols-Casamada; Albert; Girona, Maria. Cançó: poemes per a Maria. Barcelona: Fundació EINA; Ediciones de la Rosa Cúbica, 2004.

Text d’Antònia Vilà.