Sobre la racionalitat i la irracionalitat en el disseny

Quan utilitzem la pinça per a gel d'A. Ricard, quan ens asseiem a la cadira Tulip d'E. Saarinen o quan utilitzem un iMac, experimentem alguna cosa que va més enllà de l'estat físic, que va més enllà de la comoditat o la utilitat d'aquests objectes, vivim una experiència que no es basa només en la funcionalitat superficial dels seus dissenys, vivim una experiència estètica i emocional vinculada als mateixos objectes. Actualment, en un món que s'interessa cada cop més per allò virtual i intangible del disseny, es dóna per fet que els objectes que ens envolten, encara que sembli contradictori, superen l'objectivació i tenen un caràcter interpretable, es carreguen de sentits ocults i obtenen una càrrega simbòlica que transforma la seva visió purament utilitària. El famós espremedor de P. Stark, una peça que s'ha convertit en un clàssic malgrat la seva dubtosa funcionalitat, és un objecte que té una càrrega estètica i simbòlica que permet que s'entengui més com un objecte de culte que com un estri culinari. L'aranya futurista de metall es converteix en una metàfora escultòrica del tradicional espremedor purament funcional. Aquest estatus de l'objecte, però, aquesta visió gairebé filosòfica de l'objecte, aquest culte al producte, no és res que el disseny hagi posseït tradicionalment ni res que posseeixi de manera innata. Aquesta visió de l'objecte és hereva d'una discussió entre dues tipologies aparentment oposades que va tenir lloc durant el primer terç del segle XX, l'enfrontament entre l'objecte purament funcional i l'objecte simbòlic producte del surrealisme.
L'aparició d'aquest doble visió de l'objecte era la projecció més material d'una discussió filosòfica que oposava dues realitats humanes, dues natures enfrontades, el llop i l'home, la irracionalitat i la racionalitat, hýbris i sophrosyne. Dues realitats que al món de l'objecte van donar lloc a dues tipologies de disseny en un principi oposades i trobades. El nou estatus del qual es deriva l'objecte actual, un objecte que és alhora funcional i simbòlic, és producte de l'assimilació de l'aspecte més estètic i emocional de l'objecte surrealista i de la puresa i la recerca absoluta de la utilitat i la funcionalitat de l'objecte racionalista i purista; dues realitats que converteixen el producte de disseny en objecte de culte i que provoquen una experiència estètica en l'usuari.