Nòs amb Nòs

El projecte que es planteja, és la reforma d’un refugi del Cap de Creus, concretament a la Cala Prona. L’encàrrec consisteix a crear un habitatge domèstic per a un cuiner, que vol aïllar-se de les cuines que avancen a un ritme frenètic. L’objectiu és desenvolupar la creativitat que, en el cercle viciós de la competitivitat de cuines, no s’aconsegueix.

El projecte consisteix en la reforma i adaptació d’una construcció que està en desús. Partint d’unes preexistències molt evidents, s’ha volgut respectar al màxim l’entorn del refugi i el seu interior. L’objectiu a l’hora de rehabilitar és la creació d’un espai aïllat dins del qual l’usuari plasma les seves noves idees de creació en una cuina humil. Aquestes idees són fruit de l’entorn que l’envolta, que afavoreix un pensament més profund dins del «jo».

Amb el transcurs del temps, la cuina ha anat evolucionant de manera efervescent, tot i així les receptes tradicionals han passat de generació en generació per mantenir l’essència del món culinari i, alhora, poder comprendre les bases de la cuina moderna, ja que aquestes parteixen de la cuina antiga.

Però és en aquesta última dècada que ha sorgit una nova cuina que ha desbancat la cuina de tradició per complert: la cuina d’avantguarda. Aquesta evolució es regeix a través d’uns nous paràmetres, on el xef sorprèn el comensal implicant els cinc sentits en un plat. Però aquest resultat, el plat, com s’ha preparat? Quina inspiració ha motivat el seu creador? Quantes hores invertides hi ha darrere? L’ha elaborat només el xef o tot l’equip de cuina? Els cuiners d’estrelles Michelin o d’alta categoria asseguren que per tota recompensa és necessari un esforç i la dedicació d’hores són infinites a la cuina. És per aquest motiu que els cuiners s’abandonen a si mateixos i a tot el que els envolta per dedicar-se de manera única i exclusiva a l’elaboració mestra d’allò que tenen en ment.

És en aquest punt, que sorgeix la idea d’aquest Treball de Final de Grau. L’objectiu principal és una experiència tant professional com personal: hipotèticament, el xef en qüestió estaria aïllat les 24 hores del dia en un refugi de Cala Prona (Cap de Creus) durant una bona temporada (el temps dependrà d’ell), fins a superar el seu repte i aconseguir els seus objectius mitjançant l’ajuda de les instal·lacions i del lloc en concret.

Els propòsits són personals, però en aquest cas, la intenció és que, gràcies a la situació geogràfica d’aquest parc natural, pugui replantejar-se la seva nova carta o potser l’estil de cuina o la sinceritat i fidelitat segons els valors de la cuina mediterrània. Les condicions en què es troba aquest refugi són bastant decadents, per tant, hi fa falta un gir d’inte¬riorisme: proposar una llar còmoda i confortable al mateix temps que un espai apte de creació.

Tot i això, la llar no és un simple objecte o edifici, sinó un estat difús i complex que integra records i imatges, desitjos, pors, passat, present i futur. La llar és també un escenari de rituals, de ritmes personals i de rutines diàries. La llar no pot construir-se d’un sol cop, d’una una sola vegada. Té una dimensió temporal i una continuïtat, ja que és un producte gradual de l’adaptació al món de l’individu.