Emboscada #7: Rosa Tharrats

Rosa Tharrats parteix, a l'Emboscada #7, del seu interès per la comunicació sensorial i espiritual entre diferents espècies de materials i cossos per a la creació d'un teixit col·lectiu; una escultura performativa que capta —i intervé— en les traces arquitectòniques i energètiques d'Eina Bosc. Un grup de participants utilitza fragments tèxtils, draps, retalls i peces de roba reciclada a mode de teles de strappo, adherint-les a diferents superfícies de l'edifici durant 24 hores. Aquesta acció, tant simbòlica com material, no només permet una experimentació plàstica sobre el volum del lloc. En desprendre's els retals de les parets, també s'imprimeixen, arrenquen i així capturen les diferents empremtes que es van deixar a vista després de l'obra: marques i descamacions, pintades o materials que són rastre de les memòries de l'edifici, així com de les violències que hi van tenir lloc. El registre d'aquests materials en teles, que són després cosides i acoblades, posa en marxa diferents exercicis col·lectius guiats per l'artista, la pràctica dels quals sovint inclou la meditació i la invenció de rituals, partint del teixit per expandir-se cap a la instal·lació, l'escultura i la performance. A través de sessions de respiració i hilaritat col·lectiva o risoteràpia, es volen generar instàncies de condensació o aglomeració d'energia que alterin l'estancament del lloc. La seva energia és traspassada als teixits, animats per lxs participants que els habiten, rient i movent-s’hi per sota. Així, CARRIER WAVE: Eina Bosc segueix el model de passades intervencions desenvolupades per Tharrats, en què el flux espiritual i energètic col·lectiu era abordat a partir de l'element de l’aigua.

Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) s’interessa per la comunicació sensorial i espiritual entre diferents espècies de materials i cossos. La seva obra sol partir del teixit per expandir-se cap a la instal·lació, l’escultura o la performance. La pràctica de la meditació i l’aplicació de rituals sol ser un aspecte comú de les seves obres. Altres elements recurrents en la seva pràctica són els conceptes de transformació, simbiosi o la relació natural-artificial. La seva obra s’ha exposat a TBA21 (Córdoba, 2022), Art-o-rama (Marsella, 2022), Centre d’Art Maristany (Barcelona, 2022), Zona Maco (Mexico DF, 2022), MACBA (Barcelona, 2021), Ehrhard Flórez (Madrid, 2022 i 2018), Barcelona Gallery Weekend (2021), CCCB (Barcelona, 2021), Museu de l’Empordà (Figueres, 2021), Bombon Projects (Barcelona, 2020), Arco Madrid (Madrid 2019), Apulia Land Art Festival (Italy, 2017) o Galería Cadaqués (Girona, 2015).