En les seves Notes per a una història d’EINA, Albert Ràfols-Casamada descriu amb detall els primers moments d’EINA i no s’oblida del condicionament de l’antiga torre al Peu de Funicular. Per tal d’iniciar les classes el curs 1967-1968, es van fer unes intervencions mínimes en equipament: “pel que fa el mobiliari, va ser molt important la intervenció del dissenyador Joan Antoni Blanc que va dissenyar un peu de ferro per a les taules fàcilment desmuntable i que es pogués apilar, cosa que va facilitar molt la pluriocupació de les aules de l’escola. Es van pintar de blanc totes les sales i es van posar les...
En les seves *Notes per a una història d’EINA*, Albert Ràfols-Casamada descriu amb detall els primers moments d’EINA i no s’oblida del condicionament de l’antiga torre al Peu de Funicular. Per tal d’iniciar les classes el curs 1967-1968, es van fer unes intervencions mínimes en equipament: “pel que fa el mobiliari, va ser molt important la intervenció del dissenyador Joan Antoni Blanc que va dissenyar un peu de ferro per a les taules fàcilment desmuntable i que es pogués apilar, cosa que va facilitar molt la pluriocupació de les aules de l’escola. Es van pintar de blanc totes les sales i es van posar les pissarres. Molts professors van ajudar també a pintar els peus de les taules. Finalment, a mitjans de desembre, ja era tot a punt per començar”.1 Com es fa evident, els inicis d’EINA estaven marcats tant per la il·lusió del projecte com per la precarietat dels mitjans. Segons ens explica Joan Antoni Blanc, va aprofitar el contacte que tenia amb una empresa de fusteries de Tortosa, IMSA, per tal que donés les portes –una estructura prou estable i lleugera— que actuarien com a sobres de les taules. Alhora, Blanc va fer fabricar a un manyà uns cavallets de tub de ferro amb un disseny simple i efectiu: dues barres horitzontals sobre les quals descansava el sobre de taula i unes potes que formaven, en la seva part superior, un petit arc que subjectava la fusta. En definitiva, un disseny d’urgència i econòmic, que garantia una estabilitat per a les funcions de treball i uns components desmuntables lleugers i que es podien apilar com requeria la flexibilitat d’usos d’aquelles aules.
Alumnes treballant a una classe de l’America Sanchez durant el curs 1984-85.
Joan Antoni Blanc va ser, durant els primers anys d’EINA, professor de Projectes de disseny i també de Morfologia. Havia passat per l’Escola de disseny del FAD i per Elisava, i des dels moments fundacionals d’EINA va ser un dels principals defensors de la necessitat d’incorporar coneixements tecnològics i d’orientar el disseny a les aplicacions industrials. Com a principal responsable de l’equipament de l’escola (de fet, també hi van participar: Lelis Marquès, Pilar Mangrané, Anna Bricall, Dolors Cabasa i Camila Jubert) el seu disseny va deixar altres empremtes a la torre de Rubió i Bellver: són seus els llums de suspensió d’injecció de plàstic produït per Tramo, el seu primer disseny que, a més, va obtenir el Delta d’or 1968; i les prestatgeries de la biblioteca i secretaria de l’antiga escola.
Cavallets i llums dissenyats pel Joan Antoni Blanc. Exposició Josef Albers: homenatge al quadrat, interacció del color (1980). Fotografia de Manel Esclusa.
Precisament aquest post vol ser un petit homenatge als cavallets, “així com al seu autor” ja que la presència a les aules dels cavallets de Blanc s’ha mantingut des d'aquell llunyà desembre de 1967 fins a l’actualitat al Taller de maquetes i prototips. Els esmentats cavallets, que han format part del paisatge d’EINA i han acompanyat la seva història, segueixen essent d’utilitat per muntar taules en algun esdeveniment puntual i serveixen per recordar-nos la longevitat de la qual ha gaudit aquella solució.
Notes
1 Villena, Josep Maria (coor.). EINA, escola de disseny i art: 1967-1987, vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987.
Text publicat originalment a: Pibernat, Oriol. “Un disseny amb història: els cavallets d’EINA de Joan Antoni Blanc”. Plec: informatiu d’EINA. Núm. 21 (març-abril 2003), p. 4.

