Àngel Jové, artista multidisciplinari i polièdric, pintor, autor de nombroses instal·lacions i performances, poeta, actor i dissenyador d'interiors i gràfic, i gran amic d'EINA, ens ha deixat el passat mes d’octubre. Nascut el 1940 a Lleida, Jové és pioner en la introducció de l’Arte Povera al nostre país, el 1968 Signa el Manifest dels pintors publicat a la revista La Mosca, fortament vinculada a EINA.
Revista La Mosca dissenyada per America Sanchez.
El 1969 va ser coautor amb Antoni Llena de Primera Mort, la primera peça de vídeoart realitzada a l’Estat espanyol que es conserva.
Va practicar la impressió fotogràfica sobre tela, alterant la imatge amb collage i tints de color sèpia per donar-li un cert toc nostàlgic. Les obres estant emmarcades amb una motllura daurada.
Dedicatòria d'Àngel Jové, 1977. Tècnica mixta sobre paper.
I és precisament Antoni Llena qui recorda la figura d’Àngel Jové amb aquestes paraules:
“Ha mort Àngel Jové, un gran artista sense currículum.
La Viquipèdia pràcticament no en té ressenyada gran cosa, de la seva vida. Diu solament, que va artista català, nascut a Lleida i mort a Girona. Un artista multidisciplinar.
I, en destaca les obres: S.T. (Tríptic) S.T sense títol (sèrie Marius Torres).
Fills: Duna Jover.
Com les marietes, aquestes cuques en perill d’extinció, Àngel Jové ha transitat per la vida protegit amb una closca, una closca que es desplegava i transformava en ales.
Impol·lut, ha mantingut la ficció de l’art. Això és: sense potinejar la quimera que ens permet d’ésser humans.
Ha guanyat la batalla!
Ha plantat infinitat de llavors, llavors que ja fermenten. Llavors destinades a ésser únicament flors dels marge. ‘Fets’ sense veu, que proclamen tant sols, una certesa: que el progrés se sosté en cataclismes.”
Antoni Llena, Silvia Gubern i Àngel Jové. Foto: Antoni Bernad.
A EINA el més recordat d’Àngel Jové és la intervenció performativa d'art efímer de l'any 1969 amb el Grup del Maduixer (nom de la casa a on es reunien) format per Àngel Jové, Jordi Galí, Silvia Gubern, Antoni Llena i Albert Porta (Evru) convidats per Alexandre Cirici.
Logotip de la sala Zeleste, dissenyat per Silvia Gubern.
L’any 1973 Àngel Jové i Silvia Gubern dissenyen l'interior de la mítica Sala Zeleste del carrer Plateria, i són molt celebrades les làmpades d’alabastre Babel i Zeleste, especialment pensades per aquest local, que van tenir tant d’èxit que després les va produir Santi Roqueta.
Làmpada Zeleste, dissenyada per Àngel Jové.
El 2014 per celebrar el centenari del naixement d'Alexandre Cirici, membre fundador de l’escola a qui li devem el nom d'EINA, convida a els antics membres del Grup del Maduixer a fer unes Accions i mostrar la seva obra, en un acte comissariat per Àlex Mitriani.
Llibre 'Recordar Cirici', amb disseny gràfic de Josep Bagà.
L'obra que presenta Àngel Jové en aquest esdeveniment no te títol i està feta amb tècnica mixta sobre paper acompanyada per una escultura-objecte. Obra del 2013 modificada el 2014 amb la inscripció ‘A Alexandre Cirici. In memoriam’, forma part del Fons d’Art d’EINA.
Al llibre ‘Recordar Cirici’, Àlex Mitriani comenta que l'obra pertany a una sèrie sobre el buit realitzada a partir de l'advocació d'una col·lecció de taxidèrmia. Jové va veure una guineu dissecada, a la manera de macabra bodegó naturalista muntada sobre un tronc d'arbre, i va representar llavors el tronc sense l'animal mort, fins a la ficció de vida.
En restava només una absència absolutament enigmàtica un objecte-suport una antiga peanya pseudorealista sense sentit aparent però que venia d’un acte de representació i simulació, d'una captura fallida de la vida el que en resta és una absència que té molt més sentit que totes les ficcions i mistificacións amb les quals sovint la humanitat reconstrueix la realitat.
En Jové no hi ha sentimentalisme si no una estranyesa que provoca, que desassossega l'espectador. Sobre la grisor vellutada del quadre, Jové va estampar un segell amb la inscripció: ‘A Alexandre Cirici. In memoriam’. La memòria és fugissera es fa cendra i només es pot abocar de manera borrosa. Però és en el gest de la ma que traça i pinta és en l'actualització del treball imaginari, artístic, on els motius/objectes de la memòria es fan possibles, s'animen. El quadre entès com a pintura i objecte a l'hora, esdevé imatge i objecte litúrgic ritual màgic.
Sense títol, obra d'Àngel Jové. Pintura sobre paper d'estrassa, peça de fusta amb un tros de vidre exposada al Fons d'Art d'EINA a Sentmenat.
Artista polifacètic, Àngel Jové ha estat el dissenyador de moltes de les portades i col·leccions de llibres per les editorials Tusquets i Anagrama. A la vegada, també va ser l’actor fetitxe del realitzador Bigas Luna a Bilbao, Caniche, Angustia, Las edades de Lulu i també a Més enllà de la passió de Jesús Garay.
A la biblioteca d’EINA, es pot consultar Capiscar la flor de la mà morta, catàleg de l’exposició retrospectiva celebrada el 1990 a l’Arts Santa Mònica, que es una publicació editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És una donació de Xavier Olivé.