Josep Ponsatí (Banyoles, 1948) imparteix el taller de volum a EINA entre els anys 1970 i 1974. En el marc de l’assignatura, Ponsatí proposa diferents experiències, la més important de les quals portada a terme amb sacs de roba blanca elàstica que permeten als alumnes ficar-se dins i crear diferents formes i volums. Una formes que es podrien considerar com els esbossos d’unes escultures.
Aquestes experiències s’inscriuen dins de l’art conceptual en el qual el més important no és el resultat, sinó el procés. Unes obres de les quals no queda rastre, més enllà dels documents fotogràfics com a única manifestació permanent de l’obra.
En la dècada dels setanta, EINA es trobava immersa en un procés creatiu i participatiu. En aquell moment, s’abandona el pla d’estudis més o menys rígid que s’havia configurat fins aleshores, en favor d’un programa pedagògic centrat en la programació continua de tallers experimentals, cursos i seminaris.
Els treballs de volum que Ponsatí proposa als estudiants d'EINA parteixen dels mètodes aplicats a la Bauhaus per László Moholy-Nagy i Johannes Itten.
Ponsatí inicia la seva activitat artística a finals dels anys seixanta en l'àmbit de l'escultura amb plàstics i metalls. L'any setanta, proposa una manifestació conceptual a la llibreria Anthropos de Barcelona en col·laboració amb Robert Llimós. L'any 71, idea els seus inflables, el tercer dels quals a Granollers (maig, 1971). Unes estructures mòbils plenes d’heli que s’enlairen cap al cel aprofitant el vent.
Entre el 14 i el 16 d’octubre de 1971, se celebra a Eivissa el VII Congrés Internacional de l’ICSID (International Council of Societies of Industrial Design), l’únic que ha tingut lloc a Espanya. Hi participen prop de 1300 dissenyadors i artistes de tot el món. Molts van ser allotjats en l'espai que va esdevenir emblema d'aquella edició del Congrés: La Instant City, un inflable modular basat en un sistema constructiu simple de figures geomètriques.
Per a la inauguració del congrés, Antoni Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz i Jaume Xifra presenten el Ritual multicolor, un sopar amb menjar tenyit de colors i els assistents uniformats amb túniques de plàstic i màscares amb els colors bàsics, celebrat a la mateixa ciutat instantània.
En aquell moment, Andre Ricard era vicepresident de l'ICSID internacional, Josep Antoni Blanc, professor d’EINA, membre de la junta nacional. També va participar amb una ponència l’Albert Ràfols Casamada, director d'EINA, així com un grup d'estudiants entre els quals hi havia Lluís Pau, i de professors encapçalats per Josep Ponsatí.
En el marc del congrés i, patrocinat per l'ADI-FAD-Aiscondel, Josep Ponsatí construeix un nou inflable a la badia de Sant Miquel amb el suport d'Enric Pagans, Juanjo Jiménez i l'Estudi Obert de Disseny Urquinaona. L'estructura es troba formada per mòduls blancs d'11x3,5 m de material plàstic inflats amb heli.
Per Alexandre Cirici, la proposta de Ponsatí "incorpora el joc a la vida normal" i aposta pel desenvolupament d'un "art en moviment" més avançat que els mòbils de Calder. L'obra també es caracteritza per les formes orgàniques que s'integren en el paisatge en contraposició a les línies rectes i la geometria de l'arquitectura o la pintura abstracta. Una altra diferència fonamental és que, com a peça en constant moviment, es tracta d'una obra variable i oberta, en la qual l'atzar intervé constantment. L'obra no té cap significat, ni simbolitza res inicialment, tot i que acabarà convertint-se en la senya d'identitat d'aquella edició del congrés.
Novament, per Cirici, l'obra es pot emmarcar en el moviment de l'art pobre per la simplicitat dels materials i el fet de refusar cap mena de valor econòmic, així com en l'art del paisatge per la seva voluntat d'incorporació a la natura.
L’any 1972, Ponsatí amb la participació d’estudiants d’EINA proposa la tercera peça inflable: III Peça, Cap de Creus – Cadaqués – Benidorm. El 6 de desembre d’aquell any es projecta a EINA el film del tercer inflable de Josep Ponsatí.
L'any 2012, el MACBA recuperarà material documental d'aquell històric esdeveniment en l'exposició La utopia és possible.
Fotografies de Mezza Mardones (Congrés ICSID), Albert Font (experiència a EINA) i Lelis Marqués (retrat).