Elegia al Che és un poema de Joan Brossa reinterpretat per Xavier Olivé l’any 1969 com a exercici de l’assignatura Taller de Color i Composició impartida per Albert Ràfols-Casamada.
Elegia al Che (1967) de Joan Brossa, creat amb motiu de l’assassinat del revolucionari argentí Ernesto Che Guevara.
Joan Brossa, tot i tenir ja una certa trajectòria, encara tenia poca obra publicada i no era un autor tan conegut com ho seria a partir dels anys setanta. Tanmateix, els seus Poemes civils (1961) i, sobretot, els poemes visuals, ja començaven a tenir una certa reputació entre la joventut.
Abans de presentar el seu treball a EINA, Olivé visita a Brossa al seu mític estudi de l’àtic del carrer Balmes, conegut pel seu terra ple de papers i retalls de diaris que forçosament s’havien de trepitjar per accedir, i li ensenya la versió del seu poema perquè li doni el vistiplau. L’afició de Brossa per la màgia i els jocs, és l’origen de la idea del trencaclosques que presenta Olivé.
El treball format per vint-i-cinc fulls solts, compta amb dues cobertes totalment netes, sense cap títol, ni indicació de l’autoria. El verso de la coberta davantera, mostra el retrat del Che Guevara.
Cadascun dels fulls quadrats conté una lletra de l’abecedari pintada sobre fragments en color de la bandera de la República de Cuba. Són absents les lletres C, H i E, que formen el nom del guerriller. En muntar-se, el trencaclosques forma, alhora, l’abecedari i la bandera cubana.
Tot i que en aquella època ja s’havia estès l’ús del Letraset (procés de transferència lletra a lletra per fregament del full tipogràfic a l’original) en el nostre país, Olivé empra en aquest treball la popular trepa o plantilla, més coneguda actualment com a estergit o estèncil.
La tècnica emprada consistia a fer servir uns alfabets perforats en planxes de zinc sobre la superfície a pintar, per damunt dels quals calia passar el rodet impregnat de pintura. Una tècnica molt popular també per pintar imatges i eslògans a les façanes dels edificis, i com a recurs per als missatges tant de la ultradreta, com de les esquerres o els moviments socials al carrer, fins al dia d'avui.
El Taller de Color i Composició d’Albert Ràfols-Casamada se centrava en la teoria del color a partir de l’estudi dels cercles cromàtics i els atributs del color com les escales de valors, la intensitat o el to. Una part del programa que es complementava amb conceptes bàsics de la composició d’imatges. En aquesta assignatura els estudiants havien de preparar la seva pròpia paleta de colors, a partir de les quals elaboraven diferents exercicis de pintura amb guaix. Les classes de l’Albert Ràfols es caracteritzaven per la gran llibertat que donava als estudiants per interpretar els exercicis que proposava.
Programa manuscrit per Albert Ràfols-Casamada de l’assignatura Taller de color i composició (1970).
L’obra reproduïa, donació del mateix Xavier Olivé, forma part del fons d’art de la Fundació EINA.