Com es transforma un objecte quan s’extreu d’un àmbit privat per exposar-se en un de públic? Com es pot connectar un objecte amb el seu context d’origen sense que perdi la capacitat per generar sorpresa des de la seva més estricta singularitat? Com una col·lecció pot esdevenir una disposició de coses per a l’acció? Com evitar l’efecte ventríloc que fa dels objectes transmissors passius de discursos aliens? Com es dissenya l’exposició més enllà del mer disseny dels elements expositius?
Aquestes son algunes de les preguntes que s’han plantejat als estudiants dels mòduls de Cultura del Disseny i de Pensament Contemporani del Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny (MURAD) al llarg del taller El par(l)ament de les coses. Taller d’objectes exposats, realitzat conjuntament per Martí Guixé, Oriol Pibernat i Octavi Rofes, que, en sis sessions, ha girat al voltant dels diferents objectius i procediments de cura, reparació i remediació de la cultura material.
El punt de partida ha estat doble. Per una banda la discussió sobre les diverses etapes per on han passat alguns dels treballs de llarga durada de Martí Guixé —com ara Spamt, Park Life o l’Ex-Designer Project Bar—; i, per l’altra el contrast entre l’anàlisi dels criteris de comissariat de l’exposició Objectes Comuns d’Oriol Pibernat i la visita als fons de la reserva del Museu del Disseny. A partir d’aquí, s’ha plantejat un exercici d’assemblatge de cinc objectes en interacció amb una xarxa de relacions significativa, una col·lecció que constitueixi una dimensió de realitat.
Foto portada: Felipe Román, Do nothing or something
Foto interior: Berta Ribaudi, Tecno-fòssils
