En el marc de les Setmanes de l'Arquitectura, s'ha realitzat Eina Actua, una innovadora proposta que busca redefinir la relació entre l'entorn urbà i l'extensa massa forestal de Collserola, dirigida pel dissenyador i biòleg Jon Marin.
Aquesta iniciativa, pionera en el seu enfocament, ha convidat a visualitzar la ciutat i la serra com un únic ecosistema interconnectat. El projecte forma part del Living Lab Eina Collserola, impulsat per Javier Nieto, Director d'Innovació i Empresa d'Eina, que reuneix projectes de recerca i transferència que generen innovació en disseny relacionat amb el territori i les seves comunitats, des de la perspectiva de la sostenibilitat material i social.
A través de tallers oberts i col·laboratius, realitzats entre maig i juny de 2025, Eina Actua ha impulsat una transformació de l'entorn basada en la participació ciutadana, el disseny sostenible i el respecte pel paisatge. Aquesta connexió amb el territori no només ha estat física, sinó també emocional i simbòlica: busca retornar a la ciutadania una relació activa i conscient amb el seu entorn més proper.
"La natura no ha d'estar fora de la ciutat, sinó al seu centre", comenta Jon Marin. "Amb Eina Actua busquem reconnectar amb Collserola per entendre que el paisatge és part essencial d'un urbanisme més sa i humà", assenyala Marin.
La proposta converteix la ciutat en un espai d'experimentació viva on el paisatge deixa de ser un teló de fons per convertir-se en un element central del disseny urbà. En un moment de crisi climàtica i fragmentació territorial, Eina Actua demostra que reconnectar amb l'entorn és clau per construir ciutats més habitables, resilients i humanes.
"La iniciativa ha estat un pilot del programa d'activitats Eina Porta de Collserola que es duran a terme durant el 2026 en el marc de Barcelona, Capital Mundial de l'Arquitectura", explica Javier Nieto.
El projecte reforça la idea que el disseny pot ser una eina per sanar vincles entre persones, natura i espai públic, obrint camins cap a un urbanisme més inclusiu i compromès amb el paisatge que habitem.

