ADLAN and testimonies from the '32 – '36 era

ADLAN i testimoni de l’època '32-36

L’exposició ADLAN i testimoni de l’època ’32-36 és un encàrrec del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a EINA, celebrada entre els mesos de febrer i març de 1970 a la seva seu de la Plaça Nova de Barcelona.


Cuadernos de arquitectura. Nº 79 (1970)

ADLAN (Amics De L'Art Nou) va ser una agrupació creada a Barcelona l’any 1932, l’origen de la qual el trobem en la tertúlia dels anys 30 de l’Hotel Colon de Barcelona, formada per Lluís Montanyà, Josep Lluís Sert (membre més actiu del GATCPAC, Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), Robert Gerhard, Magí A. Cassanyes, Sebastià Gasch, Joaquim Gomis, Àngel Ferran, Carles Sindreu, J. V. Foix, Salvador Dalí, Joan Prats i, de tant en tant, Federico García Lorca. Adelita Llop actuava com a secretaria i tresorera.


Cuadernos de arquitectura. Nº 79 (1970)

L’ADLAN, que mantenia una estreta relació amb el GATCPAC, no només es trobava format per arquitectes, sinó que es va nodrir de membres de la societat civil catalana, professionals liberals, comerciants, empresaris, els quals van organitzar més d'una cinquantena d'actes de diferents disciplines: jazz, dansa, circ, fotografia i arquitectura i, sobretot, d'art amb exposicions dedicades a artistes com Calder, Man Ray, Hans Arp, Remedios Varo, Miró, Picasso i Dalí, o als escultors Jaume Sans, Ramon Marinel·lo i Eudald Serra celebrades a les Galeries Syra, Catalonia i a la Joieria Roca de Barcelona, respectivament.


Cuadernos de arquitectura. Nº 79 (1970)

Segons Cesario Rodriguez-Aguilera (1970), Joan Prats proposà la fundació del grup el "Club dels Snobs" i remarcà que els snobs al llarg dels segles havien estat una ajuda valuosíssima a les Arts, puix que si els esnobs acullen, per automatisme qualsevol classe de novetats i per tant tot allò que és insòlit, tot allò que pot causar escàndol, vol dir que constitueixen un element valuós contra la fossilització de l'art i l'academicisme. Però com que no era desconeguda la bona dosi de frivolitat de la seva actitud hom preferí d'adoptar el nom amics de l'art nou".


Cuadernos de arquitectura. Nº 79 (1970)

Per a l'exposició es disposava de poques obres originals. El muntatge també volia reflectir l'actitud del grup de donar a conèixer les últimes tendències de l'art contemporani en el mateix moment de la seva creació, però sense renunciar a cert elitisme a la vegada què feia notar la seva implicació social.


El cartell/catàleg és obra de Paco Llobet, en aquell moment estudiant d’EINA, treball que va ser seleccionat entre tots els de la classe de Projectes de Disseny gràfic impartida per Yves Zimmermann.

Els colors de la bandera republicana omplen els números 32-36, reproduïts a les tres façanes de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes a una mida considerable d'uns 2 metres d'alçada. Creiem que és la primera vegada des de la postguerra que es mostra públicament i de manera ostentosa la bandera republicana.

Pocs dies abans de la inauguració de l'exposició es reben amenaces per part del grup paramilitar espanyol d'ideologia ultradretana anomenat Guerrillers de Crist Rei, de trencar els vidres de la façana si no s'esborren. En aquell moment, es pren la decisió de repintar els números completament amb color vermell. Allargant aquesta acció al màxim de dies, es va acabar transformant en una performance en si mateixa.

Paradoxalment, tots els quioscs de Barcelona mostren la coberta de la revista ultradretana Fuerza Nueva reproduint el cartell de l’exposició amb la bandera republicana i dedicant diverses pàgines interiors a l’exposició.

Un element fonamental del muntatge que transforma l'espai de manera radical són els cortinatges de plàstic negre creant una caixa que aïlla l'interior de la visió del carrer i unifica els tres espais expositius: vestíbul, entresòl i primer pis.

Al vestíbul, un gran collage fotogràfic amb estètica Art Deco, ocupa gairebé tot el hall. El nucli central està format pels retrats dels fundadors d'ADLAN quan eren nadons, envoltats de semicercles concèntrics amb els colors de la bandera republicana i amb els retrats d'artistes amics, polítics i personatges famosos de l’època.

Al hall donant la benvinguda apareix Fred Astaire saltant sense treure’s el barret de copa. Balla sol sense Ginger Rojers. Pluto juga amb Shirley Temple. Tarzan busca a la mona Chita. Greta Garbo s'amaga. Betty Boop ensenya la lligacama i Jean Harlow porta cua.

El dia de la inauguració fent evident la censura i, mentre actua una orquestrina, l'Albert Ràfols Casamada i altres col·laboradors, pinten en directe una trepa d'una flor per tapar el color morat de la bandera republicana del mural.

L’entresol és un fals laberint, i representa una al·legoria a aquells anys. Tot i els culs-de-sac, l’alçada de les parets permet una visió global de l'espai. Per altra banda, els plafons són autoportants de la il·luminació i de les ampliacions fotogràfiques dels collages d'imatges i text. Dissenyats un per un, amb fotografies de l'Arxiu Històric i l’Hemeroteca de la ciutat de Barcelona, són una selecció de fets polítics i socials, exposicions d'art, concerts, estrenes de cinema i teatre, notícies de diaris i publicitat de revistes de l’època. Aquestes imatges barrejades serveixen per crear expressament un garbuix d'imatges sobre fets i actes polítics censurats.

Totes les imatges de l’exposició són en blanc i negre, fins a arribar a la sala central on es mostra l’obra original dels membres de l’ADLAN en color exposada en vitrines decorades amb faldons de ras. Tot aquest conjunt es va tractar com a peces de museu.

Entre les obres originals que es van exposar troben escultures de Jaume Sans, Marinel·lo i Eduald Serra, pintures de Joan Miró, un dibuix de J.V. Foix realitzat per Man Ray, així com obres d'altres artistes com Cassanyes, Hans Arp, Arturo Carbonell, Kandinsky, Helion, Schoemberg o Maruja Mallo entre altres. També un important conjunt de documentació entre les quals revistes, catàlegs d'exposicions, invitacions a exposicions i cursos, circulars, comunicacions i convocatòries d'ADLAN, i cartes, notes, cartells i felicitacions del grup.

Al voltant de les vitrines hi ha una selecció d’imatges amb el que es considerava “bon disseny”, tant en arquitectura, com en interiors, gràfic i industrial.

L’escala que condueix a la sala d’actes és un homenatge a Hollywood, on tothom es pot ser una súper estrella, flanquejada a ambdues bandes per unes starlets fotografiades a mida natural.

Al primer pis, el recorregut acaba amb la projecció d’un audiovisual amb una miscel·lània d’imatges i música de l’època.

La revista D'ací i d'allà dedicà el número extraordinari de Nadal de 1934, dirigit per Josep Lluís Sert (GATPAC) i Joan Prats (ADLAN) a les activitats d’ADLAN.

Programa d'actes amb motiu de l'exposició

Crèdits de l’exposició

En el projecte i realització de l'exposició hi van participar professor i estudiants d'EINA. Les línies generals del projecte es van tractar a les classes de projecte de disseny gràfic, industrial i interiorisme, després el desenvolupà a través d’un grup reduït de persones que el portaren a la pràctica, format per Mariona Aguirre, Anie Baurier, Joan Antoni Blanch, Álvaro Caballé, Merche Cisteró, Montse Coma, Isabel Cowell, Carme Farràs, Maria Girona, Tone Hoverstad, Paco Llobet, Ramon Manguillot, Toni Miserachs, Xavier Olivé, Pilar Rabassa, Albert Ràfols Casamada, Mireia Simon, Xavier Sust, Ramon Valverde, Eugènia Vidal i Yves Zimmermann.

Referències

Rodríguez-Aguilera, Cesáreo. "Los amigos del arte nuevo". Arxiu d'EINA, Centre Universitari de Disseny i Art. ADLAN i testimoni de l'època, '32-36 (1969-1970), 1970.

Text Xavier Olivé / Rubén Alcaraz