Al bell mig d’una època on tot sembla estar establert, sembla ser també que qüestionar conceptes arrelats i idees preexistents, és més interessant del que resulta a primera vista.
En un context com el d’avui dia on saltem d’una cosa a l’altra pensant que som els encarregats del salt conceptual entre “x” i “y”, qui sosté la idea que no hi ha “quelcom” que gestiona la unió entre dues coses, defensa una idea equívoca. Potser pel ritme frenètic no ens adonem que hi ha enllaços que ens ajuden a seguir el fil. Enllaços que actuen com a interseccions. Interseccions que connecten plans i superfícies en un únic punt. D’això n’anomenem interseccions preexistents.
Ara bé, a vegades aquest tipus d’interseccions, es gestionen d’una manera o altra si és que al damunt s’hi incorpora un “què” que, ajuda a interpretar-ho diferent. El “què” ja té nom i correspon al sòcol. Malgrat això, hi ha una necessitat present per redefinir-lo a ell i al concepte com a tal. Així doncs, comencem.
Re-socol-itzar
Re-socol-itzar
Re-socol-itzar