Potser no va passar

Potser no va passar vol ser un tros de memòria col·lectiva, on, a través de la fusió de pel·lícules casolanes amb cartes i postals de diversa procedència, es crea la imatge d’un passat imaginari i subjectiu, però també verídic i fidedigne.

Aquest projecte dona peu a una reflexió sobre el pas del temps, com afecta la nostre manera de viure i entendre el món, entenent el passat com una part de les nostres vides que ja no s’esdevindrà de nou, però que, per sort, sí podem re-viure a partir dels records.

Fet des del punt de vista subjectiu de la memòria, d’on surt el títol Potser no va passar, cadascú viu les experiències a la seva manera i això delimita els records. D’una mateixa situació, dues persones que l’han viscuda juntes poden tenir records diferents apel·lant a sentiments no compartits.

Aquesta reflexió fa que em pregunti si realment existeix una memòria col·lectiva, o una memòria que englobi a tothom, ja que tot el que passa es subjectiu a la persona. I no només referent a la identitat personal, també al temps. Amb el pas del temps els records van canviant. La memòria no és quelcom estàtic.