Com podem dissenyar espais que responguin a noves maneres de viure, conviure i relacionar-nos? Quin paper pot tenir el disseny davant de reptes com la gentrificació, l’emergència climàtica, la inclusió o la transformació del patrimoni? Aquestes són algunes de les qüestions que travessen els 18 Treballs Finals del Màster Universitari en Disseny d’Espais, que es presentaran públicament els dies 3 i 4 de setembre de 2026 a Eina Bosc.
Les dues jornades permetran descobrir els projectes amb què l’estudiantat culmina el seu recorregut acadèmic i, alhora, acostar-se a diferents maneres d’entendre el disseny d’espais com una eina capaç d’intervenir en les transformacions socials, ambientals i culturals contemporànies.
Els projectes parteixen de realitats i contextos molt diversos. Hi trobem investigacions sobre els espais educatius i les necessitats de famílies amb autisme, noves fórmules d’habitatge compartit davant dels processos de gentrificació, habitatges modulars per a situacions d’emergència, propostes per reutilitzar actius infrautilitzats com a habitatge social o reflexions sobre els espais funeraris i el seu paper en l’acompanyament emocional.
La dimensió internacional és també present en els treballs, amb projectes situats o inspirats en contextos com Barcelona, Medellín, Lima, el Marroc, Guangzhou o el Japó. Aquesta diversitat geogràfica permet abordar problemàtiques globals des de realitats locals i explorar respostes específiques a través del disseny.
Altres TFM posen el focus en la regeneració territorial, l’acupuntura urbana, l’espai públic, el retail, la rehabilitació o l’arquitectura efímera com a instrument d’activació cultural i de construcció de memòria.
Les presentacions públiques ofereixen així una panoràmica de les inquietuds i línies d’investigació d’una nova generació de professionals del disseny d’espais, i converteixen el final del màster en un espai per compartir, debatre i posar en circulació noves mirades sobre com habitem el món.
Programa de presentacions
Dijous 3 de setembre
9.00 h — Paola Carolina Acosta Ospina
Diseño consciente del espacio educativo
10.00 h — Francisco Castillo Muñoz
Habitar en tránsito
11.00 h — Sonia Patiño Panesso
Colgar la ropa en el contexto mediterráneo
12.00 h — Juan Jose Quiroz Franco
Habitar en contextos de gentrificación: estrategias de diseño para vivienda compartida en Medellín a partir del referente de Barcelona
13.00 h — Helena Calzado Justribó
Regeneración territorial y nuevas formas de habitar: modelo de diseño multifuncional y cohabitación en la masía funcional
15.00 h — Yu-Li Liu
El estudio del espacio intermedio: el sistema En-gawa de Japón
16.00 h — Alonso Labrin Ladron De Guevara
Espacio público más allá de la contemplación
17.00 h — Yue Liu
Estrategias de diseño espacial para la transformación de activos infrautilizados en vivienda social sostenible: un modelo de gestión pública e integración generacional en Barcelona
18.00 h — Karina Ramos Dominguez
El espacio funerario como acompañamiento emocional
19.00 h — Valeria Orquera Godoy
El cuerpo agotado
Divendres 4 de setembre
9.00 h — Aya Mdouli
Vivienda modular de emergencia en Marruecos
10.00 h — Jiangjun Li
La cadena de guía escolar-familiar: Diseño de espacios educativos secundarios y viviendas familiares para familias con autismo en Guangzhou, China
11.00 h — Maria Ines Suarez Vadillo
Intervención estratégica mediante acupuntura urbana
12.00 h — Saideerding Subinuer
Estudio de estrategias de refugio espacial en climas desérticos extremos: Diseño espacial de una unidad habitacional temporal móvil para trabajadores de primera línea en el control de la desertificación, basada en la traducción de la lógica espacial de la yurta kazaja y su integración con la construcción modular
15.00 h — Ariana San Roman
Pacheco Retail atemporal
16.00 h — Marina Segarra Hernández
Bio-rehabilitar la historia
17.00 h — Valeria Maria Micali Morales
Arquitectura efímera escénica como estrategia de activación cultural en el espacio público patrimonial del centro histórico de Lima
18.00 h — Beatriz Piñeiro Snoeck
Arquitectura efímera como lenguaje de memòria