Federico Correa Ruiz 1924-2020

Post publicat el

El dilluns 20 d’octubre ens ha deixat als 96 anys Federico Correa, figura cabdal de la arquitectura catalana i espanyola dels darrers 70 anys, cofundador i professor d’EINA.

Federico Correa, home cosmopolita i polifacètic, soci des dels inicis amb l’Alfonso Milà, juntament amb l’Oriol Bohigas i el J. Ma. Martorell (de MBM) va encapçalar la transició cap a l'arquitectura moderna, en els anys més difícils per a aquesta disciplina.

L’arquitecte barceloní sempre va tenir una concepció de l’arquitectura com a “servei a la societat”. Deixeble de José Antonio Coderch, la seva influència es tradueix en un treball minuciós, intimista, i detallat de l’arquitectura residencial, i sobretot de l'interiorisme, terme que ell mateix va ajudar a encunyar.

La dilatada trajectòria de Federico Correa ha contribuït a forjar la imatge de cosmopolitisme i modernitat de Barcelona i ha estat el referent de dues etapes arquitectòniques claus de la ciutat: la de la 'Gauche Divine', amb les obres d’interiorisme dels restaurants Reno, Il Giardinetto y Flash Flash, i la de la ciutat olímpica, ja que va ser coautor de l’ordenació de l’Anella Olímpica de Montjuïc amb la gran reforma de l’Estadi Olímpic.

Federico Correa ha estat un mestre de mestres ja que molts arquitectes i interioristes de la "segona generació" han passat pel seu despatx, com a aprenents primer, i com a grans arquitectes, després, han engrandit i millorat les seves maneres exquisides.

Com a professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a EINA, de la que va ser cofundador, se’l recorda com un personatge erudit, molt crític, que ensenyava sobretot a mirar i a llegir l'arquitectura, i a preguntar-se per què fem les coses. Un exercici seu de primer curs, el d’un senzill banc per seure, és un paradigma pedagògic encara avui en dia: un projecte petit, senzill, i humil, però del qual Correa n'extreia tota la complexitat per a què els alumnes entenguessin a què s'estaven enfrontant.

A EINA, Federico Correa va ser professor de Projectes d'Interiorisme des de la creació d'EINA fins l'any 1977. Posteriorment, també va ser professor d'Anàlisi del Producte (1994), del projecte final de carrera (1995-1999) i de Projectes II (1999) del graduat superior en Disseny. En paral·lel va participar en diferents seminaris i conferències com: Análisis de los elementos del interiorismo (1976), Espacios interiores de la vivienda (1981), la lliçó inaugural del curs 1984-1985 amb el títol La Villa reale di Marlia i El so. Seminari Acústica (disseny d'interiors) (1992).

Recordem la seva memòria amb la darrera entrevista publicada a El País per l’Anatxu Zabalbeascoa pocs dies abans de la seva mort.

 

Imatge: Autoretrat realitzat per Federico Correa. 1979. Fons d'art d’EINA.

Autoretrat de Federico Correa (1979)