Cinquanta anys del primer pas per a la fundació d'EINA

Avui, 20 de setembre del 2016, es compleixen 50 anys de la dimissió d’un grup de professors d’Elisava, una part dels quals, posteriorment, van fundar EINA.

Els antecedents d’EINA es remunten, però, a l’any 1953, quan un grup de joves artistes van pensar a crear una nova escola dedicada a la plàstica, inspirada en la Bauhaus. Aquesta idea nasqué d’unes converses al Cercle Artístic, a la Plaça de Catalunya, on un grup de dos-cents artistes es mobilitzaren per tal de plantejar-se “el problema de l’art vivent, sota la llosa de l’art oficial”. D’aquestes reunions van sortir uns poders atorgats i signats perquè un petit grup treballés per obtenir una escola, unes exposicions i un museu com a alternativa a les institucions existents. Fruit del treball d’aquest grup es va crear l’any 1956, l’Associació d'Artistes Actuals, presidida per Alexandre Cirici i Pellicer, i es va promoure l’Escola d'Art del FAD (1959).

Només un any més tard, la manca de suport econòmic va obligar a tancar l’escola. L'any 1961, es fundà l’escola Elisava a l’empara del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina), dirigida per l’Albert Ràfols Casamada fins la seva dimissió.

Uns pocs anys més tard de la fundació d’Elisava, les fortes discrepàncies ideològiques amb la direcció del CICF van ser motiu de tensió entre aquest i un grup de professors de l’escola. La decisió per part de la institució de suprimir les classes de cinema d’en Romà Gubern contra l’opinió del grup directiu de l’escola van provocar la ruptura definitiva i la marxa de gran part del professorat i d’un grup d’alumnes el 20 de setembre de 1966.

Bibliografia Ràfols Casamada, Albert. “Notes per a una història d’EINA”. En: Villena, Josep Maria (coor.). EINA, Escola de Disseny i Art: 1967-1987, vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987, p. 11-41.

Aquest post és el primer d’una sèrie que s’anirà publicant durant el curs amb motiu del 50è aniversari de la fundació d’EINA.