Una vegada el grup de professors dimissionaris d’Elisava va decidir fundar una nova escola de disseny, ràpidament van posar fil a l’agulla per tal d’aconseguir un local adequat a les seves necessitats. De la cerca del local s’encarregarien Lelis Marqués i Pilar Mangrané, dues alumnes de la primera promoció d’Elisava que s’incorporarien d’aquesta manera a l’equip docent d’EINA.
El 29 d’octubre de 1966 es va publicar a la Vanguardia un anunci, i a l’endemà, ja es va rebre l’oferta d’una “torre amb jardí a la part alta de Sarrià”. La torre, obra de l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, va satisfer àmpliament les expectatives de d'Albert Ràfols i de Lelis Marqués quan la van anar a visitar, tant per l’aïllament relatiu de la ciutat, com per la seva arquitectura modernista i pel jardí que l’envoltava.
Anunci d’EINA a La Vanguardia (1966).
Resposta a l’anunci d’EINA a La Vanguardia (1966).
La Casa Manuel Dolcet seria la seu d’EINA des dels seus inicis (1966) fins l’any 1994, data en la que van finalitzar les obres de restauració i condicionament de l’actual seu, el Palau dels Marquesos de Sentmenat, que s’estrenaria el curs 1994-1995.
A l'esquerra, Casa Manuel Dolcet. Fotografia de Colita. A la dreta, entrada a la Casa Manuel Dolcet.
Referències
- “Alquileres torres (Bolsa de la propiedad inmobiliaria)”. En: La Vanguardia Española. Año LXXXII, nº 31228 (29/10/1966), p. 63
- Ràfols Casamada, Albert. “Notes per a una història d’EINA”. En: Villena, Josep Maria (coor.). EINA, Escola de Disseny i Art: 1967-1987, vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987, p. 11-41.
Casa Manuel Dolcet