Antropologies especulars (i altres possibles)

La insubordinació de les cosmologies indígenes davant la idea que els mons estan disponibles al control ha estat font de motivació suficient perquè, des de l’antropologia, assumim la tasca de refer críticament els seus mètodes i postulacions. Potser puguem emular l’art de la fugida cimarrona i imaginar una contra-antropologia; i potser —insistim en el potser— d’entre totes les ciències hagi estat l’antropologia la primera en assumir, inspirada pels indígenes, que pensar, conèixer i definir són pràctiques d’alteració de mons. Sent l’alteritat tant objecte com mètode de l’antropologia, l’alteració és la seva potència més o menys assumida. 

Partint d’una subtil percepció dels encaixaments entre allò visible i invisible, entre l’aparent i l’insondable, aquest curs vol substituir paisatges instaurats pels grans divisors —Natura/Cultura; Subjecte/Objecte; Individu/Societat; etc.— i recórrer les teories dels operadors cosmològics: la Predació, el Mestratge i el Plec. Experimentarem la reversibilitat de punts de vista i ens veurem ficcionalitzadxs per formulacions indígenes, conceptualment travestides per l’antropologia; personal fractal, persona magnificada, dividu compost, perspectiva i cosmopolítica. Metodologies de recerca oriündes de les ciències humanes cediran el seu lloc a pràctiques quotidianes de transformació: cuinar, teixir, cantar, fumar, somniar. 
 
Conèixer les cosmologies indígenes requereix estranyar-nos de les nostres formes d’endinsar-nos en elles. En el millor dels casos, les ontologies occidentals són posades entre parèntesis en la trobada etnogràfica: generen circumstàncies en què llançar-nos preguntes mútues i produïm equívocs controlats que ens permeten entendre’ns sense englobar-nos o anul·lar-nos. Davant dels mons indígenes, podem permetre’ns prescindir de l’objectivitat i unanimitat que atorguen les dades en favor d’una atenció sensible a tècniques finament elaborades de trànsits entre mons. 

Aquest curs proposa indagar en alguns dels dispositius amb què les cosmologies o epistemologies indígenes bloquegen les activacions d’una humanitat generalitzant. Esdeveniments i/o relacions d’interconstitució perspectivista ens permeten considerar possibles posicions diferencials amb relació a les operacions englobants que produeix l’Antropocè. S’entendrà aquesta època com un marc de definició del futur, de l’experiència o d’un àmbit de pensament. Per tal de dur a terme aquest exercici, ens és necessari tornar-nos accessibles a les mirades indígenes i a les estranyeses que ens conviden a instal·lar-nos en l’espai, cada vegada més nebulós, entre persones i mercaderies. Igualment, tal gir pot requerir altres imatges especulars, prescindint d’artefactes de producció de simetries en favor d’operacions màgiques de transformació i desplaçaments entre mons. De manera concreta, sol·licitarem inspiracions a les pràctiques politico-epistemològiques que l’etnologia ameríndia ha cartografiat i habitat des dels seus orígens primordials. 

Estructura:

Aquest curs es desenvoluparà en sis sessions, entre el 12 de novembre i el 17 de desembre, mobilitzant una sèrie d’atractors temàtics que estructuraran un procés d’estudi obert i dialògic. Els atractors temàtics actuen com a recol·lectors de confluències entre autorxs, assumptes, moments, propostes: la ficcionalització antropològica i les fugues imaginables respecte a ella; la composició de persones entre mons, de territoris i pertinences contra-alienants; el circular per a durar i la imaginació d’altera(c)cions, polítiques transhumanes, re-existències indígenes i activismes anti-futuristes. 

Ana María Ramo Affonso és Doctora en Antropologia i en Geografia i Història. Investigadora associada a einaidea i col·laboradora habitual dels nostres projectes, ha actuat com a investigadora i docent al Brasil i Espanya, sent professora associada a la Universitat Federal de Santa Catarina i, recentment, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid. Treballa i conviu amb comunitats guaranís des del 2010, col·laborant en la formulació i adequació de polítiques públiques dirigides a aquestes poblacions, principalment en el camp de la Educació Intercultural. En el seu trànsit per les poblacions del litoral de la regió sud-sud-est del Brasil —Bioma Mata Atlàntica— rep una prolongada formació sobre modes i medis de coneixement indígenes. Com a corol·lari, orienta la seva trajectòria investigadora en aprofundir en les possibilitats d’interlocució de les Humanitats amb les cosmologies ameríndies. El resultat de les seves investigacions ha aparegut en revistes nacionals i internacionals com la Revista Española de Antropología Americana, Iberoforum: Revista de Ciencias Sociales (Mèxic), Etnográfica (Portugal), Revista de Antropologia (Brasil), entre altres publicacions.