Portes endins

Portes endins és una immersió en el misteri quotidià d’habitar. No s’hi busca definir la casa com un lloc tancat, sinó entendre-la com un cos viu, un espai que respira amb qui l’habita, que acull els gestos mínims i sosté la fragilitat dels dies. Habitar no es redueix a ocupar un lloc, sinó a reconèixer-s’hi, sentir-s’hi, deixar-hi una empremta que també ens transforma.

La recerca s’articula al voltant del cicle vital de l’habitar, de les mudances a la vellesa, per revelar com cada etapa modifica la relació amb la pròpia llar. El treball posa en valor les percepcions sensorials com canals de memòria, refugis íntims i miralls que reflecteixen l’estat intern de qui hi viu. La casa esdevé, així, un relat que no es pot entendre sense la persona que l’habita.

A mesura que es conviu, per uns instants, en la vida dels altres, el projecte defensa que el bon dissenyador no és qui projecta des de fora, sinó qui aprèn a mirar des de dins. Que la casa no és només un contenidor de vides, sinó una interlocutora. I que quan l’individu se sent reconegut i cuidat per l’espai, pot florir amb llibertat. Fer la casa des de l’escolta atenta permet dissenyar espais que respirin amb qui els habita.