L’església groga

Durant molts anys la religió s’ha encarregat d’organitzar la societat i d’apaivagar les seves pors. El distanciament respecte de la religió ha causat l’oblit de la seva arquitectura. El pintor Tàpies creu en l’espiritualisme materialista, que m’arrossega a l’arquitectura religiosa amb identitat pròpia que s’entén a través de la seva estètica, història, cultura i evolució.

L’espai que mostra aquest pensament és l’ermita de Nostra Senyora de Bellvitge. L’entorn original estava format per extensos camps que ara han estat substituïts per grans edificis i construccions. Els seus usos (misses programades, conferències i diferents actes relacionats amb la religió i la història del temple) en sortiran beneficiats gràcies a la creació d’un espai d’acolliment relacionat amb l’exterior a través de les seves entrades de llum i a un exterior ple de vegetació que la recollirà. Així mateix, se’n recuperarà la peça original, l’estructura. Un mobiliari d’aspecte industrial dels anys 60 es relacionarà amb el seu entorn seriat jugant amb materials i formes unides pel color. Es crearà un espai íntim i acollidor com si es tractés d’una petita sala d’estar, que aproximarà el públic, els educadors i les activitats que s’hi realitzin.

Recuperarà la seva importància i abandonarà l’oblit que viu actualment, una lluita que es resoldrà gràcies a l’interiorisme que no oblida l’originalitat del temple.