La volta a l’estany

A l’estiu, cada poble té una manera diferent de refrescar-se. Els costaners es banyen a la platja, els d’interior, en una riera i els de Banyoles tenim l’estany, un mar calm i dolç. A l’estany hem nedat una mica per tot arreu: a la punta, a la caseta de fusta, de nit, nus (com han de ser tots els banys nocturns)… Ens hem banyat a les pesqueres en què ens deixaven i a les que no. Al Club, tant si n’érem socis com si no. Durant la resta de l’any la seva aigua no és tan temptadora i es gaudeix de manera distant, passant les tardes a la Draga, passejant el gos, etc.

La bellesa i les històries que amaga l’estany m’han portat a fer un treball d’anàlisi, dels inicis, dels canvis, de recerca de les pesqueres que tantes imatges i bons moments han generat.

La majoria d’aquestes estan actualment deteriorades i sense vida. El meu treball vol despertar l’interès per aquests edificis i per l’entorn que els acompanya; pretén fer entendre allò que és propi d’aquestes arquitectures tot fent un toc d’atenció sobre el seu abandonament a les mans de les normatives actuals fetes de d’una visió limitada. L’objectiu final és fer-ne una remodelació i tornar-los la vida que desprenien anys enrere.