Immersos en una societat saturada d'informació visual, víctimes i participants de la importància excesiva de l'estètica, hem perdut habilitats perceptuals i reduït els esforços per crear espais que ens permetin una experiència sensorial completa.
Com passa en altres camps, el disseny d'espais ha estat, doncs, malentès i jutjat; reduït a aspectes, que, tot i que acompanyin el propòsit del disseny en qüestió, no s’han de considerar l’objectiu principal (p. ex. decoració).
El compliment dels objectius fonamentals del disseny d'espais s'ha vist compromès. No, aquest disseny no ha de pretendre crear una imatge cridanera o atractiva per la vista, ha de ser responsable.
D'una banda, el concepte «espai», malgrat tractar-se d’un tema sobre el qual s’ha discutit molt al llarg de la història en molts camps, i sense la intenció de trobar una definició universal (conscient de la dificultat de la tasca que això comportaria), s'entén aquí com la realitat física sensible en la qual convivim i amb la qual ens relacionem constantment. Un concepte que no té significat si no involucra l'ésser humà.
D'altra banda, el disseny, sent igualment difícil de definir, pot significar una gran varietat d'aportacions: es pot deure a necessitats, qüestionar situacions, reivindicar valors, explicar, ensenyar i mostrar. Tenint en compte, una vegada més, que sense un usuari no existeix.
Per tot això és necessària una reflexió que discorri cap a una revaloració de la sensorialitat que pertany, de manera intrínseca, al disseny d'un espai.
(s)pace - Laura Ann Mendoza Bowen
(s)pace - Laura Ann Mendoza Bowen
(s)pace - Laura Ann Mendoza Bowen
(s)pace - Laura Ann Mendoza Bowen