Conviure, cases d’acollida per a dones maltractades

Les cases d’acollida són un recurs destinat a proporcionar acollida temporal a aquelles dones que han patit violència domèstica i no tenen prou autonomia per iniciar una nova vida lluny del seu agressor. Són equipaments socials anònims que se situen en edificis, pisos o cases, i que en cada cas s’adapten a l’arquitectura del lloc.

Amb aquest projecte m’interessa estudiar i valorar de quina manera el disseny pot esdevenir una eina capaç d’aportar millores a un problema social. La proposta consisteix a aconseguir espais flexibles sense perdre les característiques pròpies de cada ús; espais polivalents on es pugui fer més d’una activitat alhora i que puguin transformar-se per desenvolupar-hi un altre servei. La meva proposta, doncs, no és tant un nou programa d’organització d’aquests centres, sinó un estudi sobre la convivència i els seus límits.

D’entrada, es destinen les dues plantes superiors a diferents models d’habitació que permetin una millor adaptació a la situació de cada dona i els seus fills. Les habitacions es destinen únicament a dormir i a guardar-hi les pertinences. A la planta baixa es localitzen les zones comunes, que bàsicament consisteixen en dos espais clarament diferenciats per les característiques de les activitats que s’hi realitzen: activitats de soroll (cuina, menjador, zona d’estar, TV, sala de jocs per als nens) i activitats de silenci (estudi, PC, lectura, biblioteca). El jardí no s’aprofita només com a caixa de llum per als annexos, sinó també, com a continuació dels mateixos espais. Es tracta d’una reforma que projecta la casa cap a dins –a recer de l’exterior– i que alhora, cerca proporcionar confort.