EINA Edit a ArtsLibris ARCOmadrid - 2023

Abesti Gogorrak (Set Centons). 2023

La pràctica d’Asier Mendizabal (Ordicia, Guipúscoa, 1973) aborda la producció de forma en relació amb el discurs i la ideologia, orientant la investigació cap a la confluència d’abstracció estètica y concreció històrica. Amb especial atenció a la cultura basca, a les seves paradoxes històriques i les seves manifestacions truncades, Mendizabal situa freqüentment el seu treball en diàleg amb llocs i contextos històrics específics, i també amb el treball d'altres artistes. Prenent com a punt de partida el paradigma escultòric, però també les seves ampliacions en l'escriptura, el tèxtil, la fotografia o el collage, l'artista indaga en la potencialitat dels materials, les seves mutacions i les seves permanències en el teixit social.

La peça gràfica Abesti Gogorrak (Set Centons) és una carpeta de set xilografies monocromes que pren com a punt de partida un recull lèxic tant concret com ambigu: les paraules i expressions en euskera que feia servir l’escultor Eduardo Chillida (Donostia-Sant Sebastià, 1924 - 2002) com a títol de les seves pròpies obres. Aquest material, extret de publicacions artístiques existents, ha estat reconstruït com a poema concret en set parts. Mendizabal fa servir el "centó" —un tipus de composició poètica clàssica, en què l'autor utilitza exclusivament versos existents— com a mètode de composició per tal de treure partit del potencial expressiu de certs errors de transcripció presents en el material original i que van passar desapercebuts en successives edicions històriques. Conjugant reflexió lírica i ironia identitària, l'artista ressalta lúdicament l’exotització a la qual s'exposa una llengua que exemplifica, com ho fan poques, la resistència cultural a l’opressió al llarg de segles. L’obra posa en relleu —literalment— el valor simbòlic de les paraules, i més encara quan el seu significat és opac, o roman ocult. Així, interroga l'economia mateixa del llenguatge poètic, i també la seva autoritat cultural.

Històricament, els centons eren poemes fets a partir de fragments d'altres poemes, produïts sovint com a homenatge però també a mode de paròdia. Provinent del grec antic, s’anomenaven també centons a mantes o capes fetes de retalls, que s’utilitzaven en situació de conflicte com a protecció de fletxes enemigues. És així com Abesti Gogorrak (Set Centons) evoca un principi no només textual sinó també textural i tèxtil, emprant la composició com ho faria amb fragments de tela, pedaços i masses de significat. A través del collage i la transferència d'un material a un altre, d'un llenguatge a un altre i dels seus intersticis, l'artista explora la perennitat de l'escriptura i la fragilitat del llenguatge com al què ell mateix es refereix com a registre d'estranyesa.

Abesti Gogorrak (Set Centons) d'Asier Mendizabal. 2023 (Foto: Anne Roig)

Com percebre el complementari. Classe pràctica de Lindsay Kemp i Colita al Teatre Lliure (1977). Arxiu EINA. 2023

La pràctica de Lola Lasurt (Barcelona, 1983) s'interessa per l'esdeveniment històric i la memòria com a processos imbricats, repetitius i fràgils, en constant procés de revisió i canvi. Treballant des de la investigació d'arxiu, l'artista utilitza el format del fris històric regularment en les seves obres per a plasmar els resultats de les seves observacions en formats que van de la pintura al dibuix. Utilitzant el color de maneres que remeten a les doctrines clàssiques, romàntiques i modernistes del cromatisme, l'artista analitza el valor performatiu tant de la producció com de la percepció estètica, duent-la a posar especial atenció a disciplines com la coreografia i la dansa.
 
En aquest díptic serigràfic, realitzat en el marc d’EINA Edit, Lasurt rescata un document fotogràfic relatiu al taller que el ballarí, coreògraf i mim Lindsay Kemp (Birkenhead, 1938 – Livorno, 2018) va impartir amb estudiants d’EINA el mes de desembre 1977. La fotografia és de Colita (Isabel Steva i Hernández; Barcelona, 1940), cèlebre fotògrafa de la transició política i cultural espanyola que va interessar-se especialment en les arts vives del seu temps. El fris de Lasurt està format per una sèrie de tres dibuixos a mig camí entre fotograma i esbós, extrets d'una única imatge. Degut a la seva saturació, les estampes de fons verd generen pictòricament un vel magenta sobre els contorns blancs de cada dibuix; la paradoxa òptica fa pensar inevitablement en treballs com La teoria dels colors de Goethe o Interacció del color de Josef Albers, que van marcar en els seus respectius moments la concepció moderna del cromatisme.
 
Partit d'una investigació continuada sobre la memòria, l'artista fa ús de la complementarietat dels colors per evocar tensions d'ordre polític. Explícites o silenciades, les lluites de gènere que van marcar els anys de la transició –i en les quals tant Colita com Kemp es van involucrar activament–  són subjacents en aquestes imatges i ens recorden la seva vigència actual. Aquí, l'acte coreogràfic i el fotogràfic així com el procés d'estampació se situen també complementàriament, per resignificar-se a través del ritme, la representació i la reiteració. Ball, imatge i gest gràfic revelen la seva dimensió performativa com a actes en constant mutació i repetició; tot això a través de la imatge d'un procés variable —un taller i no una coreografia acabada— més que de resultat inequívoc. Com percebre el complementari actua a la vegada com a carta de color i documentació històrica d'un fragment de representació coreogràfica. Així subratlla la importància de la percepció del gènere en un context de trobada urgent amb l'altre, precisament en tant que oposat o complementari.

Com percebre el complementari. Classe pràctica de Lindsay Kemp i Colita al Teatre Lliure (1977). Arxiu EINA de Lola Lasurt. 2023 (Foto: Anne Roig)

Constel·lacions. 2023

Des de la dècada dels noranta, Regina Gimenez (Barcelona, 1966) s'ha consolidat com una de les artistes catalanes més actives en l'escena artística tant a nivell local com internacional.

Mitjançant l'apropiació d'elements extrets del seu context original com a antics mapes muts o llibres de geografia i cosmologia, i la seva reorganització en noves composicions, Regina Gimenez desenvolupa a través de les seves obres una recerca entorn de l'aspecte estètic i formal de les representacions gràfiques. Una exploració que dona com a resultat un món de colors i formes geomètriques de gran bellesa i senzillesa, a través del qual es materialitzen diàlegs universals com l'abstracció i la figuració, el color i el blanc i negre o el tot amb el fragment. Es tracta d'un cos d'obra versàtil compost per objectes de diferent naturalesa, des de pintures sobre tela i collages sobre paper a obres tèxtils, passant per altres materials i tècniques com el metacrilat o la fotografia. És per això que, a més de la seva producció pictòrica, cap també destacar l'interès de l'artista per l'edició de llibres d'artista i edició d'obra gràfica, així com la seva tasca docent en l'àmbit universitari.

“Sobre la reproducció d’una antiga làmina de dibuix infantil, dissenyada per fer un treball net i ordenat, molt valorat a l’escola, la manipulació lúdica d’un conjunt de formes retallades i rebutjades al terra del meu estudi desborden la línia, agrupant-se com les estrelles en una regió celeste per formar aparentment una figura. Una analogia amb les pràctiques infantils, un joc sense regles amb l’atzar com a protagonista”, Regina Gimenez sobre la seva obra Constel·lacions.

Constel·lacions de Regina Gimenez. 2023 (Foto: Anne Roig)

Brossairum. 2023

Andreu Balius (Barcelona, 1962) realitza la seva activitat professional com a disenyador de tipografia a Typerepublic, estudi que va fundar l’any 2003. Ha desenvolupat projectes tipogràfics des de començaments dels anys 1990 i va ser co-fundador de l’estudi de Disseny (tipo) gràfic Typerware, l’any 1993.

És membre de l’Association Typographique Internationale - ATypI i de l’AGI (Alliance Graphique Internationale) des de l’any 2010. Ha obtingut diversos premis entre els quals destaquen diversos «Excellence in Type Design» atorgats pel Type Directors Club i per l’Association Typographique Internationale - ATypI. El seu treball ha format part d’exposicions i publicat en catàlegs i revistes especialitzades.

La composició tipogràfica abstracta Brossarium ha estat realitzada a partir de la tipografia Brossa, que Andreu Balius va dissenyar en 2021 per a la Fundació Joan Brossa. És una lletra de pal sec basada en els diversos models de lletra que utilitzava l'artista en els seus poemes visuals. (Akzidenz Grotesk, Foli, Univers, Helvètica, Futura).

Brossarium d'Andreu Balius. 2023 (Foto: Anne Roig)