En el marc del projecte SIT-PLU (Pràctiques creatives situades per al plurivers), finançat pel programa Creative Europe, durant el mes de desembre de 2025 les investigadores del Laboratori NEBULA Anna Pujadas i Mar Saiz van impulsar Vestir el territori: dibuix, identitat i comunitat, una experiència de creació intergeneracional amb estudiantat universitari i infants d’una escola de primària. A través de la serigrafia, l’estampació i la intervenció de samarretes reutilitzades, el taller va explorar el disseny com una eina d’aprenentatge compartit, expressió identitària i consciència ecològica.
Sota el lema «Cos a cos», l’activitat va proposar treballar conjuntament a través del dibuix, la serigrafia i l’estampació tèxtil, connectant les pràctiques artístiques amb la vida de la comunitat i el territori que habita. Aquest Laboratori va ser una col·laboració entre els infants de primària de l'Escola Dolors Monserdà Santapau i l’estudiantat universitari del Grau en Disseny d'Eina. L’estudiantat universitari va assumir el paper de facilitadors, compartint tècniques de serigrafia amb els infants.
A partir d’un lettering dissenyat prèviament per l'estudiantat de disseny, cada participant va intervenir una samarreta reutilitzada mitjançant diferents tècniques d’estampació i dibuix. Una base gràfica comuna va donar lloc a creacions singulars, en què cada persona va aportar la seva mirada i la seva manera d’expressar-se.
L’activitat va obrir un espai per reflexionar sobre les relacions d’interdependència entre la comunitat humana i el món més-que-humà. Des de la perspectiva de l’ecopedagogia i l’educació ambiental, dibuixar i crear conjuntament es va plantejar com una manera de desenvolupar l’atenció envers l’entorn, la corresponsabilitat i la consciència ecològica. La inclusió es va entendre com una pràctica d’hospitalitat i reconeixement de la diversitat, en què les diferents edats, experiències i formes de percebre el món contribueixen a construir un espai comú.
Vestir el territori va explorar com el disseny i les pràctiques artístiques poden activar formes d’aprenentatge horitzontal i de participació comunitària. A través del gest de dibuixar cos a cos, el laboratori va convertir la creació tèxtil en una experiència de relació, cura i compromís ecològic, reivindicant el potencial de l’educació artística per imaginar altres maneres de conviure i habitar el territori.