En el marc del projecte SIT-PLU (Pràctiques creatives situades per al plurivers), finançat pel programa Creative Europe, les investigadores del Laboratori NEBULA, Anna Pujadas i Mar Saiz, van desenvolupar el laboratori Sortir a pastar durant els mesos de novembre i desembre de 2025. La proposta va convidar l'estudiantat del Grau de Disseny a explorar el paisatge periurbà del campus a través del dibuix, el moviment col·lectiu i l’experimentació artística, investigant noves maneres de relacionar-se amb el territori des de l’ètica de la cura i el disseny relacional.
El laboratori va proposar explorar l’entorn immediat del campus com a espai d’aprenentatge compartit. A partir de metodologies participatives, l'estudiantat va sortir de l’aula per recórrer el territori i establir noves formes de relació amb el paisatge, els materials i les comunitats que l’habiten.
El campus d'Eina es troba en una zona de transició entre el teixit urbà, el parc, el bosc i la muntanya: un territori periurbà i intersticial que escapa a les classificacions convencionals. Ni plenament urbà ni estrictament natural, aquest entorn es caracteritza per la fragmentació espacial i la superposició de dimensions socioecològiques diverses. Aquesta complexitat va convertir el territori en un laboratori viu des del qual explorar altres maneres d’habitar, compartir i repensar l’espai públic.
El laboratori es va articular a partir dels principis del disseny relacional, l’ètica de la cura i les pedagogies situades i feministes. Des d’aquesta perspectiva, l’aprenentatge es va entendre no només com l’adquisició individual de coneixements, sinó com un procés col·lectiu construït a través de l’experiència, l’escolta, la cooperació i l’atenció a l’entorn. La proposta va explorar com les pràctiques artístiques col·laboratives poden contribuir a generar processos educatius més inclusius i compromesos amb les relacions ecosocials.
En aquest context, es va plantejar dibuixar a manera de pràctica oberta i compartida, construïda a través del contacte directe amb els materials, els espais i les persones. Mitjançant experiències de moviment col·lectiu, l'estudiantat va explorar el paisatge seguint la lògica del ramat, posant el cos en relació amb el territori i desenvolupant una atenció més conscient als ritmes, les presències i les dinàmiques de l’entorn.
Més enllà de representar el paisatge, dibuixar-lo es va convertir en una manera de recórrer-lo, observar-lo i pensar-hi col·lectivament. Una eina per registrar l’experiència, elaborar coneixement i establir vincles, però també per assajar pràctiques de cura i formes alternatives de convivència. Sortir a pastar va proposar així una manera d’aprendre des del territori i amb el territori, entenent el disseny i l’educació artística com a pràctiques relacionals capaces d’obrir noves possibilitats d’imaginar i habitar el món compartit.