Amb el nom Sausalito, construcció sense paraules (o, també, Taller Punta i Clava) es coneix una activitat que es va realitzar a EINA el curs 1972-73 i que van protagonitzar Fernando Amat i els estudiants d’aleshores. La iniciativa consistia en fer que els estudiants realitzessin una construcció a partir de material de recuperació i seguint unes pautes específiques establertes pel mateix Fernando Amat. El material a emprar era un conjunt heterogeni de desferres que provenien del seu magatzem (ell mateix les va pujar a les portes de l’escola amb la seva camioneta) i el treball s’havia de fer emprant algunes eines bàsiques –serra, martell, claus ...–, que també va aportar Amat. La restricció més significativa era,...
Amb el nom Sausalito, construcció sense paraules (o, també, Taller Punta i Clava) es coneix una activitat que es va realitzar a EINA el curs 1972-73 i que van protagonitzar Fernando Amat i els estudiants d’aleshores. La iniciativa consistia en fer que els estudiants realitzessin una construcció a partir de material de recuperació i seguint unes pautes específiques establertes pel mateix Fernando Amat. El material a emprar era un conjunt heterogeni de desferres que provenien del seu magatzem (ell mateix les va pujar a les portes de l’escola amb la seva camioneta) i el treball s’havia de fer emprant algunes eines bàsiques –serra, martell, claus ...–, que també va aportar Amat. La restricció més significativa era, però, que els estudiants i el mateix Amat, que participava directament en l’activitat, no podien parlar entre ells.
Fernando Amat és un nom imprescindible per entendre el fenomen de la botiga Vinçon, el disseny Barceloní de les darreres dècades i la cultura de l’objecte que s’estén a partir dels setanta. Amat va col·laborar en diferents activitats realitzades a EINA. La proposta Sausalito contenia una actitud crítica pel que fa els aprenentatges culturals generals i a la formació de l’estudiant de disseny. El plantejament d’aquella construcció volia demostrar – i, de fet, demostrava– la distància que s’havia establert amb el treball manual, la dificultat de manipular eines senzilles, i les limitacions del sistema projectual del disseny.
Fernando Amat
"La gent de l’escola", ens recorda Amat, "no sabia fer coses amb les mans". Però la prohibició de parlar posava de manifest altres aspectes. D’una banda, denunciava l’hegemonia de la paraula en el procés de formació. De l’altra, abocava l’acció dels creadors a una improvisació col·lectiva, en el curs de la qual tots els constructors interactuaven amb decisions individuals, en un procés on era absent tot diàleg o planificació.
Ens hem de situar a l’època d’incidència de la teoria semiòtica i de l’art conceptual, que a EINA es va fer molt palesa. El mateix any, l’Escola va ser escenari d’altres activitats en les que van participar: Lluís Utrilla, Ponsatí, Carlos Pazos, etc. Per tant, “l’acció” de Fernando Amat s’inscrivia en la tendència a treballar a l’entorn d’experiències comunicatives i el fenomen del llenguatge. En Sausalito el sentit es deduïa d’aquest operar sense paraules i sense projecte. Si en el relat de la Torre de Babel, la confusió de les llengües impedeix la construcció, Sausalito reeixeix, malgrat la seva precarietat, no per no entendre's amb paraules, sinó per prescindir-ne completament. La construcció que ens mostra la fotografia n’és el resultat.
Text publicat originalment a: Pibernat, Oriol. “Sausalito, construcció sense paraules. Curs 1972-73”. Plec: informatiu d’EINA. Núm. 10 (feb. 2002), p. 2.