Bàrbara Bayarri, graduada en Filosofia (UAB), en el Màster de Gestió Cultural (UOC), el Màster Universitari en Recerca en Art i Disseny (MURAD/ EINA) i doctoranda del Programa de Doctorat de Filosofia de la UAB, presenta públicament la seva tesi “La generación de conocimiento en los museos de arte. Epistemologías alter-situadas para la emergencia de otras prácticas y discursos a partir de Picasso” el dilluns 19 de febrer a les 16h a la Biblioteca del Museu Picasso.
"La generación de conocimiento en los museos de arte" ha estat dirigida per les investigadores i docents Dra. Jèssica Jaques Pi i Dra. Androula Michael, i pel Director del Museu Picasso, Dr. Emmanuel Guigon.
La seva tesi parteix de la premissa que el museu és una institució que genera coneixement i les formes en les quals ho fa no són ni universals, ni objectives, ni neutrals. El denominador comú al llarg de la seva història és que els seus dispositius i operatives s'han regit per lògiques euro/andro/antropocèntriques. Actualment aquest paradigma epistèmic està col·lapsant. Els museus es troben, per a dir-ho amb Rosi Braidotti, entre el que estan deixant de ser i el que estan en procés d'esdevenir. La institució s'enfronta al desafiament d'una actualització complexa en la qual convergeixen, d'una banda, l'examen constant de la seva funció en la societat a fi d'assegurar el seu manteniment donant resposta als imperatius socials del moment; i, per l'altre, el reconeixement d'altres formes de pensament –no necessàriament humanes– amb capacitat per a produir coneixement.
És en aquest nus sobre les funcions i potencialitats del museu en el qual la figura de Picasso –com un dels representants del relat artístic canònic– esdevé una peça clau per a proposar una revisió crítica i creativa de la institució. La recerca acudeix a la genealogia museal per a detectar els sistemes de coneixement que han operat en la institució. A partir d'aquí, comparteix diferents propostes pràctiques. Per a això s'acudeix als enfocaments crítics de les epistemologies radicals i els discursos postdisciplinaris, que posen en qüestió l'universalisme humanístic eurocèntric característic del museu modern i l'antropocentrisme implícit en els seus dispositius. Aquest treball de revisió crítica compon el material base de les propostes-escapoleix zoe/geo/tecno-orientades, creades específicament per a aquesta recerca. Es tracta d'una sèrie de propostes situades, col·laboratives i no binàries, que parteixen de Picasso per a assajar altres pràctiques i discursos que, assumint la càrrega de les herències culturals del museu modern, proposen altres modes de conèixer.
Foto portada: Axel Casas