Al món del còmic Pep Brocal i Tyto Alba són tot un referent. Tots dos dibuixants i il·lustradors, persones inquietes amb una trajectòria extensa, que conflueix al Postgrau en Il·lustració narrativa per a publicacions infantils i juvenils.
El programa inicia les classes el 23 d'octubre, i en aquest curs acadèmic Tyto s'encarregarà de les classes de còmic que feia el Pep. Gabriela Rubio, coordinadora del postgrau, parla amb ells sobre els seus inicis, experiències i anècdotes.
Pep, per a tu quina experiència ha suposat la docència en il·lustració i més concretament en còmic?
Als alumnes, al final de cada curs, els he de confessar que aprenc jo d'ells potser més que ells de mi. Espero que això últim sigui una entusiasta exageració per part meva, però sí que és cert que any rere any he sortit del curs sabent més que com vaig entrar. De la il·lustració, del còmic i de la vida en general. I això ho dec a la gent meravellosa que he tingut la sort de tenir com a alumnes, és clar.
Alguna anècdota memorable?
En disset anys de classes s'han donat lògicament tota mena de situacions, de vegades dures, de vegades estressants, de vegades simpàtiques i de tant en tant curioses. Com el recurrent fenomen de simbiosi creativa que es crea com per art de màgia entre els projectes dels alumnes sense que en principi en siguin conscients. Aquest darrer curs el cinquanta per cent dels projectes de còmic va ser sobre gats, gats vermells, gats blaus, gats negres, cries de gat, gats perduts per la gran ciutat, etc. Quines cares de sorpresa.
Pep, els alumnes després han esdevingut companys de l'àmbit professional. Has seguit els seus projectes?
Amb el temps m'he anat creuant antics alumnes a editorials, salons i fires d'il·lustració i còmic. Recordo Inge Nows, Jana Glatt, Marta Cunill, Joan Negrescolor, Miquel Manich, Henan en H, etc. En realitat, la llista de cracs seria tan llarga que gairebé millor desisteixo per feliç esgotament.
No he fet un seguiment dels projectes que havent nascut a classe s'hagin acabat publicant. I quan els alumnes cristal·litzen a aquest nivell estan lògicament tan emocionats que l'última cosa que pensen és enviar-li un exemplar del llibre a aquest carcamal de professor, per simpàtic que fos.
I, finalment, Pep, què és el que destacaries de tots aquests anys de classes?
Això ho he vist amb els meus propis ulls: durant aquests anys s'han generat a classe múltiples i variats projectes: alguns, bons; uns altres, excel·lents; i uns quants, genials. El més significatiu d'aquesta fantàstica experiència de fer classes ha estat veure com la majoria els alumnes surten del curs amb un magnífic projecte sota el braç, a punt de caramel i gairebé llest de portar un editor. A partir d'aquí ja depèn del talent de l'alumne, de la seva voluntat i tenacitat per convertir-se en professional i una mica de sort (que, per què negar-ho?, sempre hi ajuda).
Tyto, tu com et vas iniciar al món del còmic i quines han estat les principals fites a la teva carrera?Dibuixo còmics des que era un nen, llavors per diversió, com un joc més, ja que a més sempre vaig ser molt lector de còmics. Professionalment vaig començar una mica tard perquè abans em vaig dedicar a la pintura ia la il·lustració. Com que en aquell moment havien desaparegut moltes revistes del mercat, vaig entrar al món fent directament novel·les gràfiques de moltes pàgines, primer amb la desapareguda editorial Glenat i més endavant amb Astiberri i altres editorials.
Suposo que les obres que més van cridar l'atenció van ser “La casa azul”, sobre la relació de Frida Kahlo i Chavela Vargas; “La vida”, sobre la joventut de Picasso i Casagemas; i “Fellini en Roma” que també s'ha traduït a altres idiomes. Encara que personalment em quedo amb obres més recents on s'aprecia la meva evolució, “Whitman”, “El olvido que seremos” o la molt recent “El infinito en un junco”.
Del món de la docència que t'intriga, il·lusiona, atemoreix…?
Només he donat tallers amb altres companys, però a nens molt petits i fa força temps. Per això mateix, tinc molta curiositat i m'interessa molt provar i, sobretot, poder aprendre amb els alumnes a partir de les coses que vagin sorgint. De vegades, per als dibuixants, el procés creatiu és molt intuïtiu i moltes coses ni ens les plantegem teòricament.
És a dir, que mai no les hem exposat pas a pas oralment o per escrit i de vegades, com és el meu cas, ni tan sols les hem pensat o meditat en profunditat. Tot ha vingut sempre d'haver llegit molts còmics i d'haver assimilat inconscientment certes solucions a la narració a vinyetes. Per això estic segur que ens resultarà molt interessant, tant als alumnes com a mi mateix, descobrir com es poden explicar totes aquestes coses i aprendre de fer-ho.
Pep Brocal & Tyto Alba