Amb motiu de la inauguració del Pavelló Oriol Bohigas a EINA Bosc, recollim en aquesta crònica les principals activitats realitzades per l’arquitecte, urbanista, polític, pensador i amic d’EINA.
La relació entre l’Oriol Bohigas i EINA s'estén des del primer curs iniciat al segon semestre de l’any 1967 amb les alumnes provinents d’Elisava, i continua els anys següents amb la participació en cursos i seminaris, així com a través d’algunes de les conferències inaugurals més recordades de l’Escola.
La primera participació en una activitat d’EINA esdevé el febrer de 1967 quan participa en les Jornades de debat amb el Gruppo 63, en les quals es reuneixen intel·lectuals italians com Umberto Eco, Balestrini, Barilli, Spinelli, Gillo Dorfles, Filippini, Guglielmi, Porta, Riva, Colombo, Manganelli, Bonino, Pagliarani, Curi, Giuliani i Spatola, així com a un nombrós grup de catalans i espanyols com Gabriel Ferrater, Mestres Quadreny, Castellet, Vallverdú, Solà-Morales, Ràfols, Gubern, Clotas, Tusquets, Correa, Domènech, Cristian Cirici, Alexandre Cirici, Carles Barral, Gil de Biedma, Celaya, Tàpies, Bofill, o el mateix Oriol Bohigas, entre d'altres.
Una trobada que marca fortament la primera etapa de l’Escola en forma d’impuls en la difusió de les teories estructuralistes i la semiòtica que s’introduiran progressivament a Catalunya i a Espanya.
Particularment, Bohigas participa amb una ponència sobre art i arquitectura a Catalunya i Espanya des del modernisme fins als anys seixanta.
Oriol Bohigas acompanyat d’Umberto Eco, Guido Davico, Enrico Filippini i Òscar Tusquets. Fons fotogràfic Oriol Maspons. Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
El curs 1967-1968, Bohigas continua col·laborant amb EINA impartint unes sessions sobre història de l’arquitectura i l’urbanisme, juntament amb altres experts com Emili Donato, Cristian Cirici, Federico Correa, Enric Tous, Ricardo Bofill i Òscar Tusquets.
Un parell d’anys més tard, Bohigas publica el llibre Arquitectura española de la Segunda República (Tusquets, 1970) dins la col·lecció Cuadernos ínfimos dirigida per Xavier Sust, aleshores també professor d’EINA. De fet, els alumnes d’EINA d’un seminari relacionat amb la matèria van col·laborar activament en la recerca de documentació per al llibre.
L’any 1970, EINA conscient de la limitació d’espai i la poca flexibilitat de la Casa Manuel Dolcet per a l’activitat docent, inicia un projecte centrat en l’adquisició d’uns terrenys i la construcció d’una nova seu, la qual projecten els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM Arquitectes). L’edifici, del qual es conserven els plànols no s’arribarà a construir mai.
Entre els mesos de maig i juny de 1976, Oriol Bohigas tornaria a impartir un seminari, en aquesta ocasió dedicat als Problemes de la forma urbana, centrat en les places d’Espanya, Catalunya, Reial i Nova de Barcelona, en el qual es tracta la seva morfologia, gestió, història i es proposen accions de remodelació.
L'any 1980, en arribar a la delegació de l’Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, es proposarà revitalitzar Barcelona amb una forta aposta centrada per la construcció d'espais públics de mida limitada i en múltiples espais de la ciutat. Així, eliminarà la circulació de cotxes de la plaça Reial i impulsarà places com la de Sants.
Amb motiu del desè aniversari d’EINA l’any 1977, Oriol Bohigas participa en l’exposició Dedicatòria amb l’obra que reproduïm a continuació i que forma part del fons d’art d’EINA.
El curs 1981-1982, en el marc del cicle de conferències La consagració de la primavera, centrat en diversos homenatges entorn de centenaris d'artistes i escriptors, Oriol Bohigas participa amb una semblança de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Un parell d’anys més tard, el curs 1983-1984, juntament amb el Roman Gubern, Bohigas és anomenat Amic d’EINA.
Després de la mort d'Alexandre Cirici el gener de 1983, i de les conferències de Maria Lluïsa Borrás i Eugenio Trias (cus 83-84) i Federico Correa (84-85), Oriol Bohigas passa a encarregar-se de les lliçons inaugurals del curs acadèmic d’EINA.
Tal com ell mateix reconeix en l’extracte de l’entrevista publicada al llibre Recordar Cirici, entoma aquesta responsabilitat amb la mateixa voluntat polèmica amb la qual l'Alexandre Cirici va impregnar les seves conferències. Així, Bohigas dicta les lliçons Benidorm, Andorra i El Corte Inglés (1985-1986), Més lleig que l'Escorial (1986-1987), Barcelona: disseny i seny (1987-1988), Escenografia cultural, cultura i instrucció pública (1988-1989), La inauguració de l’estadi Olímpic de Montjuïc (1989-1990).
Les conferències inaugurals d’EINA i les declaracions més polèmiques de l’Oriol Bohigas seran recollides a partir del curs 85-86 per la premsa del moment.
"L’ensenyament i el treball han passat a ser temes secundaris i l’única cosa important en aquest món és l’oci i la diversió. És a dir, els jesuïtes en aquest moment tancaran les escoles i posaran bingos. Posaran bingos i posaran curses de cavalles i espero que més endavant arribaran diversions més substancioses que traspassin els termes tan materials del bingo i arribin fins al pecat de la carn, que segurament és el que diverteix més."
“La ciutat [...] dona informació purament casual. Un va a veure aparadors de sabates i passa per davant d’una xurreria i es decideix a comprar xurros. [...] Les coses que passen a la ciutat, són, a vegades, tant o més importants que la forma de receptacle a dins de la qual passen aquestes coses.”
Oriol Bohigas impartint la conferència Barcelona: disseny i seny (octubre, 1987) en el marc del cicle de conferències Barcelona, hermenèutica, disseny celebrades amb motiu dels actes del 20è aniversari d’EINA, i que va servir també com a conferència inaugural del curs acadèmic.
Durant el curs 1989-1990, el Departament d’Interiorisme d’EINA organitza el seminari Noves tecnologies,... una nova arquitectura? coordinat per Pere Armadas i Ramon Domènech, el qual compta amb la participació d'Ignacio Patricio, Jesus Jiménez, Günther Behnisch i Norman Foster. En el marc d'aquest seminari, l'Oriol Bohigas, juntament amb Miquel Espinet i Toni Marí, conduiran una taula rodona final amb tots els conferenciants.
El curs 1992-1993, Bohigas participa en el seminari Patrimoni, tradició, destrucció, organitzat conjuntament entre EINA i l'ARQ-INFAD, concretament, en una conversa amb Toni Marí, i coordinada per Joan Abelló, centrada en la història de la ciutat de Barcelona.
Antecedents de l’edifici
L’edifici del carrer del Bosc, 2, segona seu d’EINA des del curs passat, va ser construït als anys trenta, i entre els anys cinquanta i els anys vuitanta va ser la seu de l’Hogar Santa Marta, una residència per a mares solteres propietat del Patronato de Protección de la Mujer, depenent del Ministeri de Justícia. Casualment, els administradors de l’Hogar Santa Marta van encarregar als arquitectes Oriol Bohigas i Josep Martorell la construcció d’un cosidor i uns dormitoris al final del pati. Aquesta ampliació va ser finalitzada finalment l’any 1964. Es tracta d’un edifici d’estructura de formigó i murs portants de fàbrica de maó vist, que presenta una façana molt oberta al pati i una disposició interior racional i diàfana.
L’any 2022, finalitza la rehabilitació de l’edifici com a nova seu d’EINA a càrrec d’Alicia Núñez i Enric Steegmann, i Raúl Oliva i Cristina Subías, com a responsables de la direcció facultativa i tècnica, respectivament.
Inauguració del Pavelló
El 17 de desembre de 2022, s’inaugura el Pavelló Oriol Bohigas en un acte amb posada en escena de Xavier Olivé i Beth Galí, el qual compta amb la participació de Miquel Molins (benvinguda) i una intervenció de l’arquitecte Juli Capella.
L'esdeveniment també va comptar amb l'actuació del Grup de Cambra Corona Trio format per Eulàlia Bohigas (flauta), Glòria Bohigas (piano) i Beth Galí (violoncel), amb la participació de la soprano Clàudia Schneider i sota la direcció d’Eduard Comalada (violoncel). El grup va interpretar l’obra Cold song de l’òpera El rei Artur de Henry Purcell.
