“ExpoSURE 2024. Fotògrafs com a dissenyadors, dissenyadors com a fotògrafs” és l’exposició online dels projectes dels estudiants del Postgrau en Fotografia i Disseny Editorial, que es presenta a l’Instagram d’Eina de l’1 al 30 de juliol.
Acostar-se a l'univers visual dels estudiants del Postgrau en Fotografia i Disseny Editorial d’Eina és sempre submergir-se en una mar de mirades plurals, on l'experimentació i la cerca d'un llenguatge propi es converteixen en un exercici d'introspecció i revelació per a ells mateixos. Aquest curs, la collita no decep i s'ha mostrat selecta i perfumada com sempre, oferint un banquet visual que desafia les convencions i explora les profunditats de l'ésser.
Els fotògrafs del col·lectiu ExpoSURE2024 capten l'efímer i l'etern, recordant-nos que l'"autenticitat" és, en última instància, un pacte cultural, com diu Shoshana Feldman. L'obra dels nostres joves fotògrafs no busca la "veritat" absoluta, sinó que navega per les aigües del subjectiu, el fragmentat i l'íntim, revelant veritats parcials que ressonen amb l'experiència humana.
Els lírics constructes escènics de Matías Salinas evoquen la teatralitat i l'artifici, recordant a les escenografies de Jeff Wall, on cada element està acuradament orquestrat per a contar una història més enllà del visible. Aquests escenaris es converteixen en espais de reflexió, on l'espectador és convidat a qüestionar la realitat i a participar en una narrativa oberta i inacabada.
En contrast, Carmen Barreiro s'endinsa en territoris més foscos, poblats per fantasmes d’Absenta i cel·luloide, ressons d'un passat que s'entrellaça amb el present en un joc d'ombres i llums. Aquesta estètica, que evoca l'esperit decadent de la bohèmia parisenca i el cinema expressionista alemany, ens parla d'una memòria que es resisteix a desaparèixer i que troba en la fotografia artística i matèrica de Barreiro un mitjà per a perpetuar-se.
La influència inconscient d'Abbas Kiarostami es palpa en la fotografia slow de Júlia Pérez Llach on la contemplació pausada d'un anodí hort es converteix en una meditació sobre el temps i la naturalesa. La seva càmera no és un mer instrument de captura, sinó una extensió de l'ull que observa i de l'ànima que sent, transformant el quotidià en poesia visual indie.
La supervivència del pitcher als celoberts del suburbi ens trasllada a un univers de lluita i resistència, on cada imatge és un testimoniatge de la capacitat del fotògraf per a trobar històries en els racons més inesperats. El treball de Giulio Lazzarini, carregat de força narrativa i visual, evoca la dura realitat de l'exili i la resiliència, recordant el lirisme i la dignitat dels personatges de Ken Loach. El seu fotollibre HOME RUN és una delícia que ens parla més de Lazzarini que del propi beisbolista.
El trifteo urbà d'Armando Cora captura l'essència d'un fenomen que ha captivat a la Generació Z. Els mercats ambulants de segona mà han passat de ser un recurs per a dones vulnerables a convertir-se en un "temple" de compres per a joves, influencers i aficionats a la moda. Aquests joves urbans busquen amb avidesa peces úniques per a construir una imatge personal que els miralls de *Cora mai reflecteixen. Aquest treball, d'estètica sartorialista, revela com el trifteo s'ha convertit en una expressió cultural vibrant, on cada peça conta una història i cada imatge convida a llevar les capes de la moda.
L'obra de Danishta Estuardo se submergeix en un univers de preciosistes natures mortes amb fons negre, on recrea rituals destinats a exorcitzar ferides interiors. Plomes, consoladors, nines María i ulls de plàstic es converteixen en elements simbòlics d'un exercici colorista que transcendeix el merament visual, suggerint un procés de sanació i autoconeixement. Cada composició de Danishta ens convida a endinsar-nos en un món d'introspecció i alliberament, on l'estètica i el significat s'entrellacen en una dansa que, encara que impactant, deixa a l'espectador desitjant explorar encara més les profunditats emocionals que s'insinuen en cada imatge.
Finalment, la magistral desconstrucció per la via arxivística del mite de la família nuclear de María Brañas ens porta a un territori on la fotografia es converteix en un exercici de memòria i reconstrucció. En comptes d'un viewing room a l’estil Boltanski, Brañas ens revela el rodet de la seva vida, amb una fragilitat duríssima que ens deixa, a vegades sense respiració. Un fotollibre molt “zeitgueist”, que no deixa de recordar-me el Das Ende de la nostra Paula Tudela.
En conjunt, l'obra d'aquests estudiants és un testimoniatge de la riquesa i diversitat de l'art fotogràfic contemporani, un espai on l'experimentació i la cerca de noves formes d'expressió s'entrellacen amb la tradició i la memòria. Cada imatge és una finestra a un món, una invitació a mirar més enllà de l'evident i a descobrir les múltiples capes de significat que s'amaguen després de cada clic de l'obturador. Així, el viatge íntim d'aquests fotògrafs es converteix en un mirall on tots podem reconèixer-nos i redescobrir-nos i, de fet, així ha estat. Gaudeixin-ho com nosaltres.
Dolors Soriano
Codirectora del Postgrau
Foto portada: Matías Salinas